Investigadors 'cas Montoro' apunten a una xarxa d'empreses pantalla per a ocultar pagaments fins i tot fora d'Espanya

   MADRID, 21 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Els investigadors del 'cas Montoro' sospiten que Equipo Económico (EE) i els seus socis van crear una xarxa d'"empreses instrumentals" per a ocultar els presumptes beneficis obtinguts a canvi d'usar la seua influència en el Govern, a través del Ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro, per a afavorir a determinades companyies, indicant que els diners dels suposats pagaments podria haver acabat fora d'Espanya.

   Així consta en un informe emès al desembre del 2023 per la unitat d'Hisenda que dona suport a la Fiscalia Anticorrupció en unes perquisicions que van començar en secret el 2018 i que han portat a la imputació de més d'una trentena de persones, Montoro inclòs, pels presumptes favors polítics a empreses, sobretot gasísticas, d'acord amb el sumari de la causa, al que ha tingut accés Europa Press.

   En este informe, el fisc plasma que el despatx es va crear el 2006 com Montoro i Associats i dos anys després va canviar a Equipo Económico. En concret, es va constituir el 2006 amb un capital social de 60.000 euros dividit en 6.000 participacions amb un valor nominal de 10 euros. Entre els socis constaven Montoro, amb el màxim percentatge (un 30%), i altres sis socis, inclòs l'ex ministre d'Economia i actual vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, amb un 5%.

   Prompte, el 17 d'octubre del 2007, Montoro va comprar participacions a un altre soci passant a ostentar un 38% del capital social. I, poc després, el 10 de desembre del 2007, va vendre aquest 480 participacions que havia adquirit.

   A Hisenda li "crida l'atenció" no només "el breu lapse de temps transcorregut entre la compra i venda d'aquest paquet de participacions", sinó que "en la seua declaració d'IRPF del 2007 no consta venda alguna d'accions o participacions".

   A més, Hisenda reflectix que el 15 d'abril del 2008 Montoro va transmetre 1.080 participacions d'EE a Ricardo Martínez Rico, exsecretari d'Estat de Pressupostos i Despeses durant el Govern de José María Aznar, i 720 al seu germà Ricardo Montoro.

   L'Agència Tributària explica que cap d'estes operacions es va declarar en IRPF perquè "el preu de transmissió de les participacions d'EE era el mateix que el d'adquisició (10 euros)", no havent-hi, per tant, guany.

   No obstant això, revela que, en un procediment de comprovació que va fer al germà de Montoro per l'IRPF del 2012, la pròpia Hisenda, basándode en les xifres declarades per la pròpia societat, va deduir que "este valor suposaria un preu unitari de venda de 226,96 euros" enfront dels 10 euros declarats.

   Hisenda afig que "també es disposa del valor atorgat per algun dels socis d'EE en les escriptures de capitulacions matrimonials atorgades al desembre del 2015", que conduirien a 625 euros per participació social.

   Amb tot, creu que "els paràmetres economicofinancers de l'empresa/valor de mercat" indiciariamente "allunyarien este valor declarat en l'IRPF de 10 euros d'un preu raonable de venda de les participacions entre parts independents".

ELS "MEMBRES POLÍTICS" SERIEN ELS VERTADERS AMOS

   A més, l'Agència Tributària es fa ressò d'un informe emès pels Mossos d'Esquadra al desembre del 2019 on es concloïa que "la transmissió de les participacions socials dels membres polítics del despatx EE es va realitzar pel valor nominal de les mateixes i no pel valor net del patrimoni d'esta societat", un aspecte que, "unit al fet que les participacions es van transmetre a determinats socis, i no proporcionalment a tots, és indiciari sobre que estes últims, presumptament, podrien gestionar estes participacions socials com a titulars de dret però no de fet".

   Els Mossos detallaven que "el sistema ideat per a distribuir els recursos generats per les presumptes operacions il·lícites seria a través del despatx EE, que al seu torn desviaria els fons de dues maneres: retribuint als seus socis amb nòmines molt considerables"; i "facturant a través de societats interposades en les quals s'acumula patrimoni amb característiques més de l'àmbit personal que del professional i de les quals al seu torn es deduïen alguns dels costos derivats del mateix".

   "Amb el sistema ideat", continuava la Policia catalana, "els marges d'explotació declarats en EE simulaven no ser excessivament alts per a no alçar sospites a ull dels organismes oficials". No obstant això, destacava, "estos marges contrasten amb els declarats per les empreses interposades creades a este efecte, que sí eren considerables".

   "Este aspecte pretendria camuflar el fet que els recursos destinats per a l'obtenció dels ingressos serien insuficients, ja que la realització d'estos servicis presumptament no existia", raonava.