Investigadors de la UA trauen a la llum calles romanes del segle V a l'Alcúdia

   VALNCIA, 17 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Un equip d'investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) ha descobert com era l'urbanisme del segle V a la localitat valenciana de l'Alcúdia. En concret, el projecte Domus ha documentat l'encreuament de dos carrers romans i els nivells domstics ibrics i ha confirmat l'existncia d'una estructura possiblement defensiva del segle III a. de C.

   "Per primera vegada podem caminar en aquesta excavació pels carrers romans entre faanes de cases del segle V", explica Sonia Gutiérrez Lloret, catedrtica d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant i codirectora del projecte 'Domus-L'Alcúdia: viure a Ilici' al costat dels professors Julia Sarabia, Victoria Amorós i Jesús Moratalla, tots aquests de l'rea d'Arqueologia de la UA.

   Durant tot el mes d'octubre un equip format per 15 persones (estudiants de grau i postgrau i investigadors) ha estat treballant en el jaciment. La seua dedicació ha donat entre els seus resultats la troballa de l'encreuament de dos carrers romans, d'un 'cardo' i un 'decumano', que eren els noms que rebien els carrers romans.

   Els 'cardo' són aquells carrers que tenien una orientació nord-sud, mentre que els 'decumano' anaven d'est a oest. Per, a més, com assenyala Gutiérrez, s'han trobat altres elements molt interessants del vial rom, com una canonada romana de plom i les cloaques, que posen de manifest la importncia de l'urbanisme del baix imperi.

   L'arquitectura del segle V era de bona qualitat, amb cadiratge encoixinat i tcniques constructives molt característiques (opus africanum) que degueren comptar amb decorats emblanquinats. S'ha pogut constatar que les faanes es van construir sobre murs anteriors, fet que demostra la gran persistncia del traat urb. A més, els treballs han aportat nova llum sobre l'evolució de la ciutat en poca visigoda amb el descobriment d'un petit safareig i de noves estructures d'poca islmica, que es van documentar per primera vegada a l'Alcúdia en el marc del Projecte Domus.

   Per fi, en el sector oriental de l'excavació, on la passada campanya es van aconseguir nivells preromans, s'ha confirmat l'existncia d'una gran construcció del segle III a. de C., feta amb una peculiar tcnica que intercala bigues de fusta en el scol de pedra, per a donar solidesa i elasticitat a l'alat de tova d'aquesta estructura, possiblement, defensiva relacionada amb el context de la primera guerra Púnica. S'han documentat també nivells domstics d'poca ibrica que s'estenen sota aquesta.

   "Tot aix ens permet comprendre la transformació de l'Alcúdia en els seus diferents períodes. L'objectiu del nostre treball és traar la seqüncia diacrnica de les ciutats que hi ha a l'Alcúdia sense apriorismes", conta la investigadora.

LÍNIA DEL TEMPS

   Una idea que també ressalta Carolina Doménech, directora científica del jaciment: "En comptes de fixar-nos en un punt concret de la línia del temps, el que fem amb aquest projecte és traar tota la línia, en el procés continuat de vida de la ciutat".

   Així, a aquest efecte, el projecte continuar el seu desenvolupament l'any prxim amb, segons conta la directora, la finalitat de continuar amb la recuperació de l'estructura fortificada; de restaurar el traat urb de l'poca del canvi d'era (de l'I a. de C a l'I d. de C) relacionat amb les fundacions colonials, com també el nivell ibric, i finalment, posar en valor les grans construccions i el traat urb de l'encreuament de carrer del segle V, amb les seues clavegueres, canonades d'aigua potable i construccions amb altres usos, com la transformació d'una estructura hidrulica en un safareig.

   Tot aix amb l'objectiu donar a conixer el que s'hi ha descobert perqu es puga observar i visitar la seqüncia histrica de l'assentament en tota la seua diacronia, des del segle IV a. de C. fins al XIX, del qual es conserva una séquia.

   El projecte Domus-l'Alcúdia compta amb la participació de l'INAPH (Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Histric) de la Universitat d'Alacant, de la Universitat de Múrcia i del CSIC (Centre Superior d'Investigacions científiques).