VALÈNCIA, 17 Nov. (EUROPA PRESS) -
Un equip d'investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) ha descobert com era l'urbanisme del segle V a la localitat valenciana de l'Alcúdia. En concret, el projecte Domus ha documentat l'encreuament de dos carrers romans i els nivells domèstics ibèrics i ha confirmat l'existència d'una estructura possiblement defensiva del segle III a. de C.
"Per primera vegada podem caminar en aquesta excavació pels carrers romans entre façanes de cases del segle V", explica Sonia Gutiérrez Lloret, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat d'Alacant i codirectora del projecte 'Domus-L'Alcúdia: viure a Ilici' al costat dels professors Julia Sarabia, Victoria Amorós i Jesús Moratalla, tots aquests de l'àrea d'Arqueologia de la UA.
Durant tot el mes d'octubre un equip format per 15 persones (estudiants de grau i postgrau i investigadors) ha estat treballant en el jaciment. La seua dedicació ha donat entre els seus resultats la troballa de l'encreuament de dos carrers romans, d'un 'cardo' i un 'decumano', que eren els noms que rebien els carrers romans.
Els 'cardo' són aquells carrers que tenien una orientació nord-sud, mentre que els 'decumano' anaven d'est a oest. Però, a més, com assenyala Gutiérrez, s'han trobat altres elements molt interessants del vial romà, com una canonada romana de plom i les cloaques, que posen de manifest la importància de l'urbanisme del baix imperi.
L'arquitectura del segle V era de bona qualitat, amb cadiratge encoixinat i tècniques constructives molt característiques (opus africanum) que degueren comptar amb decorats emblanquinats. S'ha pogut constatar que les façanes es van construir sobre murs anteriors, fet que demostra la gran persistència del traçat urbà. A més, els treballs han aportat nova llum sobre l'evolució de la ciutat en època visigoda amb el descobriment d'un petit safareig i de noves estructures d'època islàmica, que es van documentar per primera vegada a l'Alcúdia en el marc del Projecte Domus.
Per fi, en el sector oriental de l'excavació, on la passada campanya es van aconseguir nivells preromans, s'ha confirmat l'existència d'una gran construcció del segle III a. de C., feta amb una peculiar tècnica que intercala bigues de fusta en el sòcol de pedra, per a donar solidesa i elasticitat a l'alçat de tova d'aquesta estructura, possiblement, defensiva relacionada amb el context de la primera guerra Púnica. S'han documentat també nivells domèstics d'època ibèrica que s'estenen sota aquesta.
"Tot això ens permet comprendre la transformació de l'Alcúdia en els seus diferents períodes. L'objectiu del nostre treball és traçar la seqüència diacrònica de les ciutats que hi ha a l'Alcúdia sense apriorismes", conta la investigadora.
LÍNIA DEL TEMPS
Una idea que també ressalta Carolina Doménech, directora científica del jaciment: "En comptes de fixar-nos en un punt concret de la línia del temps, el que fem amb aquest projecte és traçar tota la línia, en el procés continuat de vida de la ciutat".
Així, a aquest efecte, el projecte continuarà el seu desenvolupament l'any pròxim amb, segons conta la directora, la finalitat de continuar amb la recuperació de l'estructura fortificada; de restaurar el traçat urbà de l'època del canvi d'era (de l'I a. de C a l'I d. de C) relacionat amb les fundacions colonials, com també el nivell ibèric, i finalment, posar en valor les grans construccions i el traçat urbà de l'encreuament de carrer del segle V, amb les seues clavegueres, canonades d'aigua potable i construccions amb altres usos, com la transformació d'una estructura hidràulica en un safareig.
Tot això amb l'objectiu donar a conèixer el que s'hi ha descobert perquè es puga observar i visitar la seqüència històrica de l'assentament en tota la seua diacronia, des del segle IV a. de C. fins al XIX, del qual es conserva una séquia.
El projecte Domus-l'Alcúdia compta amb la participació de l'INAPH (Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric) de la Universitat d'Alacant, de la Universitat de Múrcia i del CSIC (Centre Superior d'Investigacions científiques).
