Isabial i la UA dissenyen un simulador 3D per a entrenar les operacions d'hematomes subdurals cerebrals

   ALACANT, 8 May. (EUROPA PRESS) -

   La Unitat Mixta d'Investigació en Disseny i Fabricació Biomèdica (BioFab), composta per investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) i de l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant (Isabial), dependent de la Conselleria de Sanitat, ha desenvolupat un simulador de l'artèria meníngia mitjana per a avançar en el tractament quirúrgic d'hematomes subdurals crònics.

   Es tracta d'un model fabricat mitjançant impressió 3D, que replica de manera "realista i calibrada" l'anatomia d'esta artèria. La invenció proporciona a l'equip mèdic l'entrenament i l'avaluació exhaustiva en l'ús de substàncies embolitzants per a eliminar la sang localitzada entre la superfície del cervell i la capa més exterior (duramàter), abans de la intervenció d'un pacient.

   "L'embolització és un procediment quirúrgic que consistix a bloquejar el flux sanguini d'uns certs vasos mitjançant substàncies especials per a tractar diverses afeccions", explica el cap de la Unitat de Neuroradiologia de l'Hospital General Universitari Doctor Balmis d'Alacant i membre de BioFab, el doctor José Ignacio Gallego. Actualment, es fa servir per al tractament d'accidents cerebrovasculars, però és una tècnica complexa, costosa i difícil d'aprendre.

   Estos hematomes solen formar-se quan les venes pont es trenquen, generalment a causa d'un colp al cap o a l'edat avançada. L'acumulació de sang pot provocar diversos efectes secundaris, com disfunció de la memòria, dificultat per a parlar i caminar, i mal de cap crònic.

   Segons indica el doctor Gallego, "investigacions recents han demostrat que l'embolització de l'artèria meníngia mitjana pot reduir l'acumulació de sang fins a un 30% i, per tant, reduïx la gravetat de la malaltia i proporciona una alternativa mínimament invasiva, segura i eficaç". No obstant això, es tracta d'un procediment relativament nou i els cirurgians tenen opcions limitades per a practicar-lo, recorrent habitualment a models animals o simuladors poc realistes.

   El director científic de BioFab i investigador de la UA, Javier Esclapés, explica que "la particularitat d'este producte és que permet a l'equip mèdic practicar amb diverses substàncies, ajustant la pressió i velocitat necessàries per a obtindre resultats específics, amb un model real". De fet, els investigadors consideren que no hi ha en el sector de l'enginyeria biomèdica un simulador tan precís de l'anatomia específica de l'artèria meníngia mitjana.

   El simulador es compon de dos parts fabricades amb resines transparents de baix cost i impreses en 3D. La primera és un model ramificat basat en la geometria de la pròpia artèria meníngia mitjana. A més, compta amb llums interiors de fins a 0,5 mil·límetres que repliquen les tortuositats internes anatòmiques reals. La segona part és una base rígida que li atorga estabilitat i protecció enfront de colps i caigudes. "Gràcies a l'ús de materials transparents, el personal sanitari pot observar directament el comportament de la substància embolitzant", afig Esclapés.

   Per al disseny del prototip, l'equip d'enginyers i metges de BioFab han efectuat proves en l'entorn hospitalari amb la col·laboració de neuroradiòlegs intervencionistes per a ajustar les dimensions i prestacions del simulador.

   El desenvolupament del simulador de l'artèria meníngia mitjana, tecnologia ja patentada, té el finançament de l'Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (IVACE+i), a través del programa Valorització i transferència de resultats d'investigació a les empreses 2024.