Julio González passa el testimoni a la seua filla Roberta a l'IVAM en una mostra que la rescata de les ombres

Foto: EUROPA PRESS

VALÈNCIA, 14 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) inaugura la primera exposició que un museu dedica a l'obra de "personalíssima sensibilitat" de Roberta González (1909-1976), la producció de la qual ha quedat durant dècades en l'ombra ocultada, en part, pel treball del seu progenitor, l'escultor català Julio González (1876-1942). Ara, pare i filla es retroben en una mostra que reproduïx la "intimitat" entre tots dos i "corregix l'enorme injustícia" que la història de l'art ha comés amb la pintora.

   Així ho ha subratllat el comissari del projecte, Tomás Llorens, --encarregat de la mostra al costat del seu fill Boye--, en una roda de premsa en la qual ha estat acompanyat pel secretari autonòmic de Cultura, Rafael Ripoll; la directora de l'IVAM, Consuelo Císcar; i l'hereu del llegat de Julio González Philippe Grimminger.

   La mostra exhibix fins al pròxim 17 de juny un total de 108 peces, la majoria d'elles inèdites, ja que Roberta va exposar molt pocs dels seus treballs al llarg de la seua vida. En concret, es poden preveure 32 escultures de Julio González pertanyents a la col·lecció de l'IVAM i 76 --34 pintures i 42 dibuixos-- de Roberta, de qui el museu valencià custòdia 58 obres tot i que, en esta ocasió, la major part de les què es mostren són propietat de Philippe Grimminger.

   El recorregut s'ha plantejat seguint un ordre "cronològicament invers", que s'obri amb una sala en la qual els quadres de maduresa de Roberta lluïxen en solitari. Els següents espais es dediquen a eixos temàtics, com les màscares i torsos o l'ombra de la guerra, per concloure en una secció en la qual es mostren juntes les obres que pare i filla van realitzar de manera coetània.

   Tomás Llorens ha detallat les claus biogràfiques que permeten comprendre l'"oblit i la incomprensió" que la creació de Roberta González ha patit. En primer lloc, era dona, el que suposava una dificultat afegida en un univers artístic de postguerra "amb un component masclista innegable", ha apuntat.

   A més, es dóna la circumstància que Roberta, filla única, va dedicar els seus esforços a difondre internacionalment el treball de son pare. També va contribuir a la promoció de qui va ser la seua parella, el pintor alemany Hans Hartung, que sí ha tingut reconeixement en erigir-se en líder de l'anomenada abstracció lírica.

"DESAFIAMENT I DEURE"

   L'ombra d'estes dos grans figures masculines, unit al "rebuig de l'artista a deixar-se abraçar per una tendència dominant", ha fet que el seu nom haja estat enfosquit. Per això, esta mostra era "per a l'historiador de l'art un desafiament i per a l'IVAM un deure", ha asseverat l'especialista.

   El comissari ha defensat que en esta exposició "Julio no eclipsa Roberta" i ha justificat la inclusió de les obres del pare perquè queden rellevants per a entendre el procés de formació de la filla. De fet, els primers treballs d'ella deixen veure la influència del seu progenitor, a qui adorava "com un déu". Però a poc a poc, la pintora va anar desenvolupant un estil cada vegada més personal.  

   Philippe Grimminger ha mostrat la seua satisfacció per l'oportunitat de poder "descobrir" la faceta artística de Roberta González i ha confiat que este primer pas per a la seua reivindicació que ha donat l'IVAM continue en institucions franceses.

   Per la seua banda, Consuelo Císcar ha destacat que l'autora va saber iniciar "una travessia en la qual va arribar a idees autònomes i va recórrer nous horitzons amb absoluta llibertat fins que, sobretot en la seua última etapa, va aconseguir un llenguatge en el qual es reconeixia a si mateixa en la distància dels patrons entre els quals es va formar".

   Finalment, Rafael Ripoll ha qualificat esta exposició --una "full de ruta" de la biografia dels artistes, ha dit-- d'autèntica "fita".