Jurats de Jaume I creuen que IA "encara no està al nivell per a reemplaçar-nos": "Preferisc la humana sobre artificial"

   VALÈNCIA, 1 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Els jurat dels Premis Rei Jaume I Benjamín List (Premi Nobel de Química 2022) i Gary Ruvkun (Nobel de Medicina 2024) ressalten el paper de la Intel·ligència Artificial (IA) en la ciència, amb resultats "molt tangibles" en els últims anys, però consideren que "encara no està al nivell per a reemplaçar-nos". "Seguisc preferint la intel·ligència humana sobre l'artificial", han reflexionat.

   Així ho han manifestat en una roda de premsa este dilluns a València, un dia abans de la deliberació i la lectura del manifest dels jurats en el qual donaran a conèixer els guardonats amb els premis de l'edició d'enguany.

   El president de la Fundació Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, ha destacat que tots dos "venen per primera vegada a Espanya" i per això ha confiat que "tornen", al mateix temps que ha celebrat poder "gaudir de la seua companyia i el seu criteri" i ha valorat: "Han trobat bé les candidatures --presentades als guardons--, ens preocupa el nivell i que siguen sempre excel·lents".

   Precisament, sobre les mateixes, Gary Ruvkun ha ressaltat que Espanya és "capdavantera" en investigació i això es reflectix "clarament" en els aspirants als Premis Rei Jaume I. "Ha sigut el meu primer contacte i, ara com ara, m'ha agradat", ha expressat. Mentre, Benjamín List ha assegurat que li ha "sorprès enormement la qualitat estel·lar" dels candidats i ha admès que és difícil triar entre ells perquè són tots "del màxim nivell", per la qual cosa li suposa "un honor" estar entre els jurats.

   Sobre el paper de la ciència en l'època de les xarxes socials i d'alguns sectors que qüestionen la mateixa, Ruvkun ha subratllat que els governs "han patrocinat la ciència en els últims 50 o 100 anys i ha resultat rendible" per, entre altres coses, haver possibilitat en el seu entorn, el de la biomedicina, "el desenvolupament de fàrmacs que comprenen malalties".

"POTSER EL MUNDO ESTARIA MILLOR SENSE LES XARXES SOCIALS"

   En esta línia, ha considerat "cridaner" el "moviment social d'antivacunes, que està recolzat pel secretari de Salut --d'Estats Units-- Robert F. Kennedy Jr.", alguna cosa que ha qualificat de "vergonya" i que, al seu juí, "ve a demostrar com la psicosi avança en el món" i les xarxes socials actuen com transmisoras. "No aporten, potser el món estaria millor sense les xarxes socials", ha sostingut.

   No obstant això, ha ressaltat que al final sempre "acaba prevalent la veritat", malgrat que "la falsedat" també té "el seu moment". "Però la ciència ha sigut molt important en la història de la humanitat. Jo em vaig fer científic per la carrera espacial, soc d'esta generació que va veure el llançament a l'espai per televisió, era alguna cosa social, la NASA és una organització social que ha inspirat a generacions de científics com jo", ha reivindicat.

   Per això, ha indicat que la seua generació és "resultat de les relacions públiques en el bon sentit" i ha indicat que, en ocasions, les xarxes socials "funcionen de forma sorprenent" i no "típica".

   Sobre esta mateix assumpte, Benjamín List ha reflexionat amb que les xarxes socials són "resultat de la ciència" i ha advertit als "crítics" de la mateixa que els experiments dels científics són reproduïbles: "Es poden repetir, són predictibles".

   No obstant això, ha reconegut que les ciències "no poden explicar-ho tot", per la qual cosa "clarament hi ha preguntes per a les quals no tenim resposta". "Nosaltres els limitem al fet que el que fem siga reproduïble, predictible i genere tecnologies que han canviat la faç de la terra", ha valorat.

   Quant a la representació femenina en la ciència, Gary Ruvkun ha assenyalat que, per exemple, en el camp de la biologia existix una "nodrida representació de dones de gran talent".