La jutgessa del 'cas Plus ultra' investiga una denúncia d'Anticorrupció per blanqueig de fons públics i or veneçolans

   MADRID, 12 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa que va ordenar la detenció este dijous del president de Plus ultra, Julio Martínez, i el CEO de l'aerolínia, Roberto Roselli, investiga una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció que apunta tant a l'"ús indegut" dels 53 milions d'euros que el Govern va concedir en forma de rescat en pandèmia com al presumpte blanqueig de fons públics i d'or de Veneçuela en diversos països.

   Es tracta d'una denúncia d'Anticorrupció que l'Audiència Nacional va rebutjar admetre l'any passat per falta de competència, segons una interlocutòria al que ha tingut accés Europa Press i en el qual s'assenyalava que el competent seria el Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid perquè va ser el que va investigar el rescat de l'aerolínia.

   Fonts jurídiques han indicat a esta agència de notícies que este jutjat de Plaça de Castella indaga en els fets denunciats per Anticorrupció, però no només.

   Anticorrupció va denunciar l'"ús indegut" dels 53 milions d'euros rebuts per Plus ultra per concessió del Consell de Ministres al març del 2021, assegurant que els diners "s'hauria utilitzat per a la devolució de préstecs concedits a esta societat per altres de la suposada trama delictiva".

   Presentada contra set persones per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, en la denúncia s'apuntava a una presumpta organització criminal assentada a França, Suïssa i Espanya.

   La constituirien --explicava-- "persones estrangeres, nacionalitzats espanyols, i almenys un advocat espanyol", i estaria "dedicada a la realització d'actes de blanqueig en els tres països citats".

VENDA DE RELLOTGES DE LUXE

   Segons la Fiscalia, els fons il·lícits procedirien d'actes de malversació comesos per funcionaris públics a Veneçuela de "molt alta quantia", concretament de "fons públics de programes CLAP", impulsats pel Govern per a repartir aliments bàsics subsidiados, i "vendes d'or del Banc de Veneçuela".

    "La societat Plus ultra figura com a signatària i beneficiària d'uns presumptes contractes de préstec amb tres societats de l'organització criminal, implicades en les vendes d'or, i estos contractes donen cobertura, al seu torn, a les corresponents devolucions per part de la societat espanyola Plus ultra, en dates consecutives a la recepció de l'ajuda pública, a comptes en l'estranger de societats que formen part de l'organització criminal", sostenia, d'acord amb la interlocutòria.

   Anticorrupció referia les "connexions" de la suposada organització criminal amb "clients que se servixen dels servicis d'esta i sobre els quals existixen investigacions policials i judicials actualment".

   La denúncia incidia en l'actuació de diverses persones, en alguns casos a través de societats mercantils, per a rebre quantitats de diners procedents de l'estranger amb l'objecte d'adquirir béns immobles, així com la subscripció de contractes de préstec a Plus ultra, que van anar íntegrament reemborsats.

    També esmentava la venda d'or per import d'uns 30 milions d'euros a una societat d'Emirats Àrabs per part de la societat que va concedir els préstecs, la remissió de quantitats per la mateixa societat a una altra empresa a un compte a Panamà i que per a les activitats de blanqueig "s'ha pogut utilitzar la venda de rellotges de luxe".