La jutgessa de la dana deixa fora a Hazte Oír com a acusació popular al no exercitar acció penal contra els investigats

   VALÈNCIA, 22 May. (EUROPA PRESS) -

   La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja que investiga la gestió de la dana deixa fora de la causa a l'organització Hazte Oír en considerar que resulta "impossible" l'admissió de la seua personació com a acusació popular lloc que es manté en l'exercici de l'acció penal contra cinc persones de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, que no són investigades, i es tracta d'una associació que no té condició de perjudicada ni representa a les víctimes.

   Així ho indica en una interlocutòria d'este dijous en el qual desestima el recurs presentat per l'organització contra una resolució de 28 de març que confirmava una anterior en la qual ordenava la devolució de la fiança de 6.000 euros a l'entitat al no ser part en el procediment.

    En esta providència, la magistrada assenyalava que no s'havien admès a tràmit les querelles interposades per Hazte Oír contra cap dels querellats --un extrem confirmat per l'Audiència-- ni en esta causa s'havia dictat cap resolució per a admetre la seua personació com a acusació popular ni exigit per això fiança. El fiscal va demanar igualment a la magistrada que estimara el recurs de l'entitat.

   No obstant això, la jutgessa entén que "des del mateix moment en què es manté, per la representació d'Hazteoír.org, l'exercici de l'acció penal contra unes concretes persones, (no s'ha desistit en cap moment dels recursos d'apel·lació en els quals pretén l'admissió de les querelles enfront de la mateixes), resulta impossible l'admissió de la seua personació com a acusació popular".

    A més, subratlla que esta associació "no ostenta la condició ni de perjudicada, ni d'associació que represente a les víctimes, per la qual cosa no existint cap altra persona enfront de la qual exercitar l'acció penal, la seua participació en el procediment manca de sentit, no responent a les finalitats de l'acció popular, ni posseint interès legítim per a ser part en el procés, donada la seua falta de relació amb les víctimes".

   Per a la jutgessa, de mantenir-se en la causa "es vulneraria les finalitats reconegudes constitucionalment atorgades a l'acció popular en la Constitució, permetent l'entrada en un procediment penal de qui no ostenta ni legitimació ni interès legítim".

   Així, incidix que en la causa únicament existixen dos investigats, Salomé Pradas i Emilio Argüeso, respecte dels quals Hazt Oír "no exercita de cap manera l'acció penal, no es fa esment alguna a ells, malgrat que si que insistix en les seues querelles fins a contra sis persones", per la qual cosa la seua intervenció en el procés "no respon a les finalitats de l'acusació popular".

CONSELL DE SEGURETAT NACIONAL

   D'altra banda, la magistrada ha desestimat el recurs de reforma formulat per Vox enfront d'un lligue de data 16 d'abril en el qual denegava diligències d'investigació sol·licitades per la representació de l'associació Liberum i Fidela perquè se certificara si el president del Govern va convocar o no al Consell de Seguretat Nacional per la dana, que s'aportaren totes les comunicacions entre ells i si es va redactar qualsevol informe o dictamen.

   Segons la jutgessa, "queda extramurs completament del procediment penal" l'anàlisi d'esta convocatòria del CSN ja que "suposa analitzar l'actuació del Govern de la Nació en matèria de Seguretat Nacional, la qual cosa manca de nexe causal amb les defuncions i les lesions produïts el 29 d'octubre".

   Així, reitera que la situació que ha de ser objecte d'anàlisi "és una situació de protecció civil, no de seguretat nacional" i reitera que les proves deuen centrar-se en el nexe causal "entre la inactivitat dels qui s'atribuïx la condició d'investigats, la seua posició de garants i les defuncions".

    "En cas contrari ens trobaríem novament en una anàlisi genèrica, sense connexió amb el succeït i que suposa apartar-se radicalment de la regulació legal en matèria de protecció civil", afig la magistrada que, de nou, reitera que no procedia la declaració d'emergència nacional, que no era precisa per a alertar a la població i que s'adoptaren mesurades d'autoprotecció.

    Així mateix, agrega que "la incapacitat en la presa de decisions (s'ha al·legat falta d'experiència, falta de coneixement de la situació i es va delegar la responsabilitat en els tècnics entre altres elements exculpatoris) no pot suposar la recerca reiterada d'una normativa alternativa a la realment aplicable" i subratlla que la prova sol·licitada per Liberum "suposa desviar l'origen de la investigació cap a un àmbit alié al procediment, no solament des d'un punt de vista subjectiu sinó, la qual cosa és encara més desencertat, des d'un punt de vista objectiu".

   Al seu judici, la sol·licitud d'esta organització només podria entendre's si s'entenguera que pel president del Govern i el Consell de Seguretat Nacional "es disposava d'una informació de la qual es mancava en el Cecopi, una sort d'informació classificada manejada pel Govern de la Nació".

    No obstant això, recalca que el desbordament del barranc del Poyo al seu pas per Xiva "era retransmès per À Punt", cadena que "era preferent per a alertar a la població, com s'arreplegava expressament en el missatge ES-Alert de les 20:11 hores". "No era un secret o informació reservada, com tampoc ho és les poblacions per les quals passa este barranc, ni ho era la previsió meteorològica, ni les trucades rebudes en el Cecopi, ni la informació del SAIH, ni el succeït en el matí del 29 d'octubre del 2024 en la conca del riu Magre, a Requena i a Utiel", conclou.