La jutgessa de la dana qualifica d'"autèntic bulo" la repercussió de la presa de Forata en la crescuda del Poyo

   VALÈNCIA, 14 May. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja, que investiga la gestió de la dana que el 29 d'octubre va provocar 228 víctimes mortals i danys multimilionaris en la província, qualifica d'"autèntic bulo" la repercussió de la presa de Forata en la crescuda del barranc del Poyo, en tractar-se d'una altra llera, i ha descartat "de plànol" que les defuncions i les lesions "tingueren qualsevol tipus de relació" amb este embassament.

   De fet, subratlla que s'ha de descartar que Forata "tinguera qualsevol tipus d'efecte negatiu en els successos del dia 29 d'octubre del 2024". Al contrari, sosté, citant a un expert que va declarar com a testimoni, que va produir un efecte "netament beneficiós".

    Així consta en una interlocutòria, consultat per Europa Press, on assenyala que esta presa "no va patir de desbordament, coronació o trencament que derivara en un augment de cabal de manera sobtada i inesperada i que provocara en definitiva les defuncions", segons va expressar "de manera clara, precisa i extensament" un enginyer hidràulic professor de la Universitat Politècnica de València.

    La instructora es pronuncia en estos termes en esta resolució en la qual rebutja la petició d'una acusació perquè declarara com a testimoni en la causa un participant en la ponència del Senat sobre el Projecte de Llei per a la protecció d'infraestructures crítiques, i que qualifica a Forata com una "infraestructura crítica".

"MANCA DE SENTIT"

   Així assenyala que Forata "no va afectar, malgrat la insistència d'algunes representacions, en el barranc del Poyo". Per a la jutgessa instructora, estes afirmacions "errònies" eren "disculpables" en un primer moment de la investigació, però considera que "la insistència en el present moment processal manca de sentit, desvia la correcta anàlisi dels desbordaments en barrancs i rius, i no aporta element algun en la investigació de les defuncions".

    En esta línia, sosté que esta afirmació "no es basa en cap tipus d'informe real, dada, més enllà de les conjectures, i s'aparta de la simple situació geogràfica de la presa, en este cas la de Forata, en relació amb els barrancs i lleres". Sobre este tema, subratlla que el perit de la UPV va declarar que anava seguint els dies previs al 29 d'octubre les previsions d'Aemet, el paper de les quals va estimar "plenament encertat" i era "conscient de l'ompliment de Forata".

    La jutgessa subratlla que este perit "de forma clara va dir que en el cas del barranc del Poyo no hi ha cap presa, cap obra hidraúlica que faça d'efecte laminador". Mentre que en el Magre està la presa de Forata que va començar pràcticament buida, amb una capacitat de 5 hm3.

    "Té una capacitat de 39 hm3. A les 3 estava en 11. Entre les 3:10 a 7:10 estava pràcticament plena, va passar a tenir 35,9. La presa va fer un gran paper, va manifestar, tota presa que no col·lapsa té un efecte laminador retardar la punta en el temps i disminuir-la, si li obstaculitzen per cua d'embassament el que eixia per l'embassament és sempre menor i diferit en el temps, i dona marge a la població", relata la jutgessa al·ludint a esta declaració, en la qual l'expert va afirmar que es va produir una laminació del 50% i que l'obra de dissipació a peu de presa "va funcionar correctament".

    En esta línia, va explicar que es va reduir el cabal "a menys de la meitat i amb menor potencial de causar danys". Les comportes de Forata estaven obertes des de l'inici ja que és una norma des del succeït amb el trencament de la presa de Tous. Així, va manifestar que encara que es va omplir molt, l'abocament de coronació "no es va produir en cap moment".

    "Este abocament per coronació és sempre perillós, però pel tipus de presa, tipus arc-gravetat, de formigó, no és de materials solts, no s'erosiona, no haguera sigut un cas Tous. En qualsevol cas, esta possibilitat no es va produir, no es va arribar a abocar per damunt sobre el pas de la presa", arreplega la jutgessa en la interlocutòria.

   Així mateix, recalca que el perit va rebutjar "radicalment" que el barranc d'Horteta rebera aigua de la presa de Forata perquè "es tracta de conques diferents". "A Forata li arriben les aigües que van començar a fer mal a Utiel. El paper de Forata es va recalcar va ser 'netament beneficiós'. El que ix de Forata va a parar a Algemesí i després conflueix amb el Xúquer, aigües a baix", subratlla la interlocutòria al·ludint a esta declaració.

"AVÍS TARDÀ"

   Per tot això, subratlla que manca d'objecte la citació del testimoni i sosté que les proves han de centrar-se "en l'objecte d'este procediment", que ja ha expressat en "reiterades ocasions" i que consistix en el "avís tardà a la població que no va poder adoptar mesures d'autoprotecció, que ja va arrancar d'una convocatòria tardana del Cecopi".

    En esta línia, la magistrada arreplega en la interlocutòria que la defensa de l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, investigada en la causa, va arribar a manifestar que "el Cecopi i el nivell 2 estan previstos para quan la inundació ja s'ha produït" i es "va defensar insistentment" per esta representació en esta tesi durant l'interrogatori d'un perit el passat 9 de maig, I que el Cecopi havia de convocar-se en el nivell 2, no en l'1.

   I afig la instructora que la defensa va dir "i és quan la inundació ja s'ha produït, de manera generalitzada". "Esta asseveració permet entendre, que no justificar, la qual cosa desgraciadament va ocórrer el 29 d'octubre de 2024", assenyala la jutgessa, que recalca que davant d'aquest pregunta, aquest perit va contestar: "Fixe's el que acaba de dir, quan la inundació ja és generalitzada; llavors a mi ja no em fa falta un Cecopi, per a què vull un Cecopi. Si la inundació ja està generalitzada estem superats".