La jutgessa de la dana reitera la seua negativa a citar com a testimonis als consellers Rovira i Barrachina

   VALÈNCIA, 12 May. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha tornat a rebutjar la petició per a cridar a declarar com a testimonis a l'exconseller d'Educació i actual titular d'Hisenda, José Antonio Rovira, i a Miguel Barrachina, al capdavant d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, perquè les possibles converses que havien mantingut amb l'exconsellera de Justícia i Interior investigada, Salomé Pradas, en el context del ple del Consell, "només tindrien rellevància en el cas que s'hagueren plasmat en acords, instruccions o directrius dirigides a les conselleries en relació amb la gestió de l'emergència, concretament, la cooperació o adopció de mesures de protecció".

    Així ho assenyala en una interlocutòria de data d'este dimarts en el qual rebutja el recurs presentat per l'acusació popular que exercix Compromís i el d'una altra acusacion --que van rebre el suport de Fiscalia en la seua petició-- contra una primera decisió de no citar a declarar a tots dos membres del Consell. La magistrada reitera que les dues administracions ja han comunicat per escrit que no se'ls va donar cap instrucció sobre la dana en este moment per part de la titular de les emergències.

   La jutgessa subratlla que la sol·licitud de declaració dels consellers es fonamentava per Compromís en què considerava "rellevant" saber l'actitud de Pradas en el Consell del 29 d'octubre del 2024 i el que es va parlar en aquest reunió plenària respecte de l'emergència. L'acusació entenia que, amb el calibre dels dirigents, "es va haver de parlar de l'emergència, de les mesures adoptades i del que es preveia al llarg del dia".

    El fiscal, per la seua banda, argumentava el seu recolze en la citació, també com a testimoni, de l'anterior portaveu del Consell, Ruth Merino i en què l'exconsellera investigada "poguera haver parlat, abans, durant i després de la sessió del Consell amb algun dels consellers assistents sobre qüestions interrelacionades amb la referida emergència", per la qual cosa seria un mitjà adequat per a conèixer de la informació que disposaven tant Pradas com el seu exnúmero dos, Emilio Argüeso, també investigat, sobre l'evolució de la dana i possibles indicacions verbals.

CARÀCTER RESERVAT DEL PLE

   No obstant això, la magistrada assenyala que, segons la llei, les sessions del ple del Consell tenen caràcter reservat i els documents que s'eleven a la consideració del Govern valencià "tindran caràcter reservat fins que s'adopte acord sobre els mateixos". Per tant, manté que "no es pot en conseqüència indagar sobre el que es puga haver-hi deliberat, comentat o transmès en el si de la reunió del Consell de 29 d'octubre del 2024" perquè "ho proscriu" la Llei 5/1983 de 30 de desembre.

    Respecte de les manifestacions que es van efectuar abans i després del Consell, entre els consellers i la investigada, i una vegada descartades les expressades en la reunió del Consell, igualment les rebutja i afig que "només tindrien rellevància en el cas que s'hagueren plasmat en acords, instruccions o directrius dirigides a les conselleries en relació amb la gestió de l'emergència, concretament les cooperació o adopció de mesures de protecció".

    A tot això, afig que la declaració de Merino "podrà donar testimoni de la informació que es va donar després de la reunió del Consell, de manera específica de les conclusions o acords relacionats amb la gestió de l'emergència".

    "Les converses que va poder haver tingut prèviament la investigada senyora Salomé Pradas amb la resta dels consellers es revelen igualment innecessàries si no es van nuar ulteriorment a algun tipus de coordinació o mesura efectiva en la gestió de l'emergència", indice, i afig que tampoc considera que estes converses siguen "un mitjà adequat a fi de determinar què coneixement posseïa la investigada respecte de la situació de la dana".