La jutgessa de la dana torna a rebutjar investigar a Bernabé i traslladar al TSJCV la causa perquè s'impute a Mazón

   VALÈNCIA, 5 May. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja, que investiga la gestió de la dana, ha tornat a rebutjar atribuir a la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, la condició d'investigada en la causa així com elevar una exposició raonada i traslladar les actuacions al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per a la imputació del president de la Generalitat, Carlos Mazón.

    La magistrada respon així en una interlocutòria, de data d'este dilluns i al que ha tingut accés Europa Press, a la petició formulada en este sentit per una acusació particular que al·legava que cap dels dos havia sol·licitat la declaració d'emergència nacional per la dana que el 29 d'octubre va deixar 228 víctimes mortals i danys multimilionaris a la província de Valencia.

   En el cas de Bernabé, la magistrada reitera el sostingut en resolucions prèvies: que la protecció civil és competència autonòmica, segons establixen l'Estatut d'Autonomia i la llei autonòmica 13/2010 "i la palesa inactivitat, connectada amb les defuncions i lesions del 29 d'octubre, es va produir en l'àmbit autonòmic".

   En esta línia, incideix que l'atribució de la condició d'investigat "només es pot sustentar en l'existència d'un nexe causal entre la inactivitat d'els qui s'atribueix la condició d'investigats, la seua posició de garants i les defuncions".

    I subratlla que, quan la declaració d'emergència d'interès nacional es realitze a iniciativa del Ministeri de l'Interior, "es precisarà, en tot cas, prèvia comunicació amb la comunitat autònoma o comunitats autònomes afectades, per mitjans que no perjudiquen la rapidesa de la declaració i l'eficàcia de la resposta pública".

   La magistrada recalca que ni es va declarar estatalment ni es va proposar per l'administració autonòmica valenciana, de la qual formaven part els investigats Salomé Pradas i Emilio Argüeso, com a consellera i secretari autonòmic.

    Així, sosté que va existir consens a nivell autonòmic i central en què no procedia la declaració d'emergència nacional ni el dia 29 d'octubre ni en els dies posteriors i tampoc es va declarar la situació d'emergència catastròfica a l'empara del que es disposa en l'article 12.4 de la Llei Valenciana de Protecció Civil, competència que s'atribuïx al president de la Generalitat Valenciana.

    En tot cas, manté que la declaració d'emergència nacional no era precisa per a alertar a la població i que s'adoptaren mesures d'autoprotecció i afig que l'anàlisi del succeït després del 29 d'octubre no és objecte d'este procediment.

    "El que es va produir en els dies posteriors, la devastació de les poblacions, la falta de recursos essencials com a llum, aigua, telèfon, la tardança en l'ajuda és una qüestió diferent a allò que es dilucida en el present procediment", reitera.

LA INSTRUCCIÓ CONTINUA

   Respecte a Mazón, la magistrada indica que no és procedent elevar una exposició raonada al TSJCV perquè es puga investigar al president --donada la seua condició d'aforat-- i assenyala que este pas "ha d'ajustar-se als requisits i exigències" d'una interlocutòria de l'alt tribunal valencià del passat 23 de desembre en el qual s'indicava que esta remissió es farà si "esgotada la instrucció consten indicis sòlids contra la persona aforada enfront de la qual es va dirigir la querella" i per a això hauran de practicar-se totes les diligències d'investigació necessàries per a permetre una més fundada decisió sobre la racionalitat dels indicis d'existència d'infracció penal i dels quals puga haver de participació en ella de l'aforat.

   En este cas, la instrucció no està esgotada --subratlla que seguix el seu curs i s'ha donat la possibilitat de declarar com investigat al president a la vista de les denúncies i querelles formulades contra ell-- i, per tant, ha de rebutjar-se esta petició d'elevar una exposició raonada al TSJCV.