L'ambre del Soplao es consolida com un dels arxius més complets de boscos del Cretàcic

   VALÈNCIA, 4 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Un treball liderat per Alba Sánchez-García, investigadora del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València (UV), conclou que el jaciment d'ambre del Soplao (Cantàbria) constituïx un dels dipòsits més importants d'Europa per a conèixer com eren els ecosistemes terrestres durant el Cretàcic inferior, fa uns 105 milions d'anys d'antiguitat.

   L'article, publicat en la revista Journal of the Geological Society, revista científica de la Societat Geològica de Londres, sintetitza quasi dos dècades d'investigacions que reunix el conjunt de descobriments realitzats en este enclavament i per a mostrar per què s'ha convertit en una referència internacional per a l'estudi de la vida del passat, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

   L'estudi, en el qual també han participat Enrique Peñalver (Institut Geològic i Miner d'Espanya, IGME-CSIC), Xavier Delclòs (Universitat de Barcelona) i Ricardo Pérez-de la Fuente (Oxford University Museum of Natural History), confirma que este dipòsit ha proporcionat fòssils excepcionals d'artròpodes, plomes de dinosaure i algunes de les evidències més antigues d'interaccions ecològiques conservades en ambre.

   L'ambre és resina produïda per arbres que, en fossilitzar-se, pot conservar amb un detall extraordinari organismes que van quedar atrapats en ella fa milions d'anys. En El Soplao s'han recuperat més d'1.500 inclusions d'artròpodes i s'han identificat 40 espècies, la majoria descrites per primera vegada per a la ciència. Moltes d'elles conserven estructures microscòpiques que permeten reconstruir tant la seua anatomia com a aspectes de la seua biologia i ecologia, han indicat les mateixes fonts.

   Entre els fòssils destaquen insectes, aranyes, àcars, crustacis, miriàpodes, restes de fongs, plantes i fins i tot plomes de dinosaures teròpods. El jaciment, que va aflorar per les obres d'una carretera a Cantàbria i va ser descobert el 2007 per dos científiques de l'IGME, també conserva alguns dels representants més antics coneguts de diferents grups d'artròpodes.

   A més de preservar els organismes, l'ambre del Soplao registra escenes de la vida quotidiana d'un bosc cretàcic, han afirmat des de la UV. Gràcies a esta conservació, els investigadors han documentat evidències de relacions de depredació, parasitisme, mutualisme i comensalismo, així com de comportaments poc comuns en el registre fòssil, com el transport de diverses restes per larves de neuròpters per a camuflar-se tant dels seus depredadors com de les seues preses.

   També s'han identificat interaccions entre artròpodes i plantes, entre artròpodes i vertebrats i altres evidències directes del funcionament d'estos ecosistemes fa més de cent milions d'anys.