ASSOCIACIÓ DE VÍCTIMES DE LA DANA 29 D'OCTUBRE
VALÈNCIA, 18 Nov. (EUROPA PRESS) -
L'Associació de Víctimes de la dana 29 d'Octubre del 2024 reclama als partits polítics que concorren a les pròximes eleccions generals i autonòmiques un "compromís ferm" amb la independència judicial i una "revisió profunda" del sistema d'aforaments.
L'entitat ha recordat en un comunicat que ja va presentar, com a primer pas, un recurs davant el Tribunal Constitucional, arran de l'ús que l'expresident de la Generalitat i diputat en Les Corts Carlos Mazón fa de l'aforament, un fet que l'associació considera "un obstacle" per a la investigació judicial de les seues presumptes responsabilitats en relació amb les 234 víctimes mortals de la dana del 29 d'octubre del 2024 en la província de València.
Com a segon, l'associació va celebrar el passat 10 de novembre un debat públic sobre els aforaments i el dret a la tutela judicial efectiva, en un acte amb la participació del jutge Joaquim Bosch i del magistrat emèrit José Antonio Martín Pallín, una trobada que tindrà continuïtat amb futures convocatòries.
En coherència amb esta línia de treball i com a tercer pas, l'entitat demana "públicament" i "de manera oberta" als partits polítics que concórreguen a les pròximes eleccions generals i autonòmiques que "assumisquen i facen seu el compromís de reformar el sistema d'aforaments, un privilegi inusual a Europa tant per l'elevat nombre de càrrecs polítics aforats com per l'ús que es fa d'ell".
L'associació subratlla que els aforaments són "una figura regulada pels mateixos representants polítics que es beneficien d'ella" i que, per punt, correspon als partits "assumir la responsabilitat de revisar el seu abast i justificació".
"La protecció de la funció parlamentària no pot confondre's amb un privilegi personal ni servir per a situar a determinats càrrecs públics en una posició processal diferent davant fets que no guarden relació directa amb l'exercici de les seues funcions representatives", manté l'entitat, que recalca que no demana "una reforma contra ningú ni una resposta legislativa a mesura del cas Mazón".
En esta línia, explica que el que reclama és que els partits "assumisquen que el sistema actual necessita una revisió profunda". "La representació política ha de comptar amb garanties per a exercir-se amb llibertat, però estes garanties no poden convertir-se en un privilegi que qüestione el principi d'igualtat davant la llei", ha apuntat Mariló Gradolí, presidenta de l'associació.
TRES COMPROMISOS
L'entitat planteja tres compromisos als partits polítics: garantir la no interferència política en els òrgans judicials; reforçar la independència en els nomenaments judicials i reformar i limitar els aforaments.
En este últim cas, l'associació proposa que esta prerrogativa "quede restringida als estrictament vinculats a l'exercici de les funcions parlamentàries i representatives" i que els actes aliens a estes funcions puguen ser investigats pels òrgans judicials ordinaris, "amb totes les garanties processals".
"La regulació ha de protegir el lliure exercici de la representació política enfront de possibles persecucions instrumentals, però sense convertir l'aforament en un blindatge davant la justícia", sosté l'entitat, per a la qual esta reflexió és "especialment necessària en el cas de Carlos Mazón" perquè l'expresident "continua mantenint la seua acta de diputat del PP en Les Corts Valencianes i, amb ella, la condició d'aforat, mentre la jutgessa instructora investiga la gestió de l'emergència del 29 d'octubre del 2024".
QÜESTIONEN QUE FEIJÓO MANTINGA A MAZÓN
L'Associació de Víctimes de la dana 29 d'Octubre qüestiona que el PP mantinga esta situació i que el seu president, Alberto Núñez Feijóo, "seguisca donant cobertura política a Mazón".
També l'entitat reclama als partits que concórreguen a les pròximes eleccions autonòmiques una revisió específica dels aforaments previstos en l'àmbit valencià, que delimite el seu abast, impedisca que s'apliquen a conductes alienes a l'exercici de les funcions representatives i establir garanties "perquè no puguen utilitzar-se amb la finalitat d'obstaculitzar investigacions judicials".
En el recurs davant el TC en relació amb Mazón, l'entitat qüestiona les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que van rebutjar investigar-li i van desestimar posteriorment el recurs presentat per l'associació. A més, ha remès cartes al Constitucional amb esta petició.
"Hem posat sobre la taula una qüestió que va molt més allà del cas Mazón. Volem que els partits es comprometen a revisar un sistema que ells mateixos han legislat i del que es beneficien. La separació de poders, la independència judicial i la igualtat davant la llei no poden ser solament declaracions de principis: deuen traduir-se en decisions polítiques i legislatives", ha conclòs Gradolí.