L'Audiència avala la decisió de la jutgessa de la dana de no citar a declarar a Rovira i Barrachina

   VALÈNCIA, 29 Jul. (EUROPA PRESS) -

   La Secció Segona de l'Audiència Provincial de València ha confirmat la decisió de la jutgessa que instruïx la causa de la gestió de la dana de no citar a declarar com a testimonis al conseller d'Educació el 29O, José Antonio Rovira, --actualment titular d'Hisenda-- i d'Agricultura, Miguel Barrachina.

    L'òrgan judicial ha notificat este dimecres dues interlocutòries --facilitades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV)-- en els quals rebutja recursos presentats per les parts i confirmen les resolucions de la Plaça número 3 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Catarroja.

   En un d'ells, l'Audiència ratifica la decisió de la jutgessa de no citar a declarar com a testimoni als consellers d'Educació i Agricultura, com sol·licitaven algunes acusacions.

    El Tribunal no considera justificada la petició de citació dels dos responsables del Consell perquè declaren sobre el que van comentar amb la llavors consellera d'Interior Salomé Pradas --investigada en la causa-- abans i després de la celebració del Ple del Consell del dia 29 d'octubre del 2024 a les 09.00 hores, moments en els quals no consta que l'exresponsable d'Emergències "tinguera la posició de garant, assumida en hores posteriors".

   Recorda la Sala que la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, en la interlocutòria denegant la pràctica de diligències interessades, al·ludia a la "falta de coordinació" entre les diferents conselleries i l'absència d'instruccions del departament d'Interior per a considerar no rellevant el que pogueren declarar Rovira i Barrachina acosta que del que els poguera comentar Pradas en els moments previs o posteriors a la celebració del ple del Consell el 29O.

    L'Audiència creu "raonable" el criteri adoptat per la magistrada i abunda en els arguments arreplegats en la interlocutòria: "no se'ns diu amb quina informació rellevant explicava Pradas en este primeres hores del dia; i no consta que en l'espai temporal que es pretén analitzar tinguera posició de garant, assumida en hores posteriors".

"HAN D'EXISTIR INDICIS DE FET PUNIBLE"

   A més, els magistrats recorden que la investigació penal "no és una investigació general sobre un fet, sinó que han d'existir indicis de la comissió d'un fet punible per una persona".

    "De manera --continuen-- que no n'hi ha prou amb assenyalar les possibles omissions de les diferents administracions, ni amb afirmar que van participar, en major o menor mesura, en la gestió de la crisi, o que disposaven de certa informació sobre la previsió meteorològica; o que van adoptar determinades mesures en la situació d'emergència i no altres; sinó que a més ha d'identificar-se el deure específic d'actuar i poder relacionar l'omissió d'este deure amb un determinat resultat, de manera que l'omissió resulte equivalent a la comissió activa".

   "Sense este raonament", conclou la Sala, la diligència proposada resulta "prospectiva i no ha d'admetre's".

AJUNTAMENT DE REQUENA

   En la segona resolució, l'Audiència desestima el recurs presentat per un investigat i rebutja demanar les comunicacions que va rebre l'Ajuntament de Requena durant els dies 28 i 29 d'octubre del 2024.

    En esta interlocutòria, els sis magistrats que formen el ple de la Secció Segona consideren que no està justificada la "utilitat o la rellevància" que pot proporcionar a la causa el coneixement d'estes comunicacions, quan a Requena no es va produir cap defunció.