L'Audiència condemna a tres anys i mig de presó l'exalcalde de Gandia pel cas Tele7

   VALNCIA, 13 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La secció segona de l'Audincia Provincial de Valncia ha condemnat l'exalcalde 'popular' de Gandia Arturo Torró a la pena de tres anys i mig de presó per malversació a l'adjudicació dels servicis de comunicació audiovisual entre els anys 2012 a 2015 al consistori, el conegut com a 'cas Tele7'.

   Així es desprn de la sentncia, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual el tribunal el condemna com a autor d'un delicte de malversació i, al costat de la pena de presó, li reclama el pagament d'una indemnització solidria al costat de Ricardo Manuel Faura, exadministrador de la mercantil Comarques Central Televisió, de 135.812,50 euros a l'Ajuntament de Gandia. Faura també ha sigut condemnat a un any i nou mesos de presó com cooperador de la malversació.

   A més, l'Audincia imposa a Torró una inhabilitació absoluta de sis anys i sis mesos. D'altra banda, el tribunal absol dels fets delictius les altres cinc persones acusades al procediment: José Vicente Codina; Josep Lluís Giménez; Antonio Abad; Francisco Javier Reig; i Cristina Serrano.

   Per a Torró, la Fiscalia reclamava huit anys de presó pel delicte de malversació per finalment s'ha quedat en tres anys i sis mesos en apreciar l'atenuant de dilacions indegudes.

   Durant la vista, Torró va destacar que ningú va posar mai cap objecció a la gestió de les televisions: "Tot eren aplaudiments perqu es veia més la televisió que abans i a menys de la mitat del cost que abans", va assenyalar.

   No obstant aix, tal com es desprn de la sentncia, Torró va cometre un delicte de malversació. Els fets es remunten a juliol del 2011, amb el tancament de l'emissora municipal Gandia TV. Un temps després, Iniciatives Públiques de Gandia (IPG) va rebre l'encrrec de gestió de l'Ajuntament de Gandia per a realitzar activitats de comunicació.

   En aquest context, IPG va adjudicar al 2012 dos contractes de prestació de servicis públics de comunicació audiovisual televisiva a dos empreses: Comparques Centras Televisió S.L. (CCTV) e Inversiones Espciales del Mediterráneo S.L. (Tele 7). L'import rebut per les dos mercantils per a produccions audiovisuals i retransmissions d'interés per a la ciutat va ascendir, amb les seues prrrogues, a més de set milions.

"LI VA OFERIR MIG MILIÓ"

   El tribunal, després d'estudiar els fets, veu acreditat que Torró, "interessat" a apartar CCTV de la prestació del servici de comunicació audiovisual contractat per a aconseguir que Faura, administrador únic de CCTV, s'avinguera a resoldre la relació contractual que unia aquesta mercantil amb IPG, de la qual Torró era president, li va oferir mig milió d'euros.

   L'Audincia considera que la "verdadera raó" de la resolució era l'interés de Torró a finalitzar la relació amb CCTV i que aquest, una vegada finalitzada la relació amb IPG, no incloguera dins de l'activitat televisiva que poguera seguir desenvolupant com a licenciatria de TDT a la comarca, programes de contingut polític que no estiguera supervisats per l'Ajuntament de Gandia.

   Per a aconseguir que l'Administrador de CCTV, Ricardo Manuel Faura, acceptara la resolució i aquesta condició addicional, Torró va acordar abonar a CCTV, a més de les factures que IPG li debia que ascendien a 196.875 euros, 303.125 euros més --fins a un total de 500.000 euros--, "quantitat que excedia de la qual legalment haguera pogut reclamar CCTV per la resolució del contracte de 6 de febrer del 2010, que no podia excedir del 10% de la part del contracte que quedava per executar i que, a la interpretació més favorable per a CCTV no podia superar els 147.312,50 euros", adverteix el tribunal.

   "L'anlisi de la prova practicada i de la normativa aplicable a la resolució del contracte de 6 de febrer del 2013 condueix a la conclusió que aquesta resolució va suposar per a IPG el pagament d'una quantitat superior a la qual raonablement poguera o deguera haver-se fixat

   --superior a una quantitat d'entre 155.813 i 243.125 euros--; import destinat a resoldre la relació i a impedir o controlar la programació de contingut polític de CCTV i, amb aix, a premiar el seu silenci o una línia política afí al que des de l'Ajuntament es marcara", postilla.

   En conclusió, el tribunal considera que en aquest cas es va usar un "artifici": aparentar la concurrncia de causa per a una resolució de mutu acord quan el que hi havia era un desistiment interessat per la part contractant --l'empresa municipal, IPG--, una exigncia econmica de la contractista per a acceptar la resolució --pagament d'una quantitat molt superior a la deguda per facturació pendent i per desistiment del contractant-- i la imposició, dins de la negociació, d'una obligació per a la contractista, "que no atenia a cap interés públic" --el compromís relatiu a la programació de contingut polític--.