L'Audiència rebutja el recurs d'Argüeso i manté com a testimonis a Polo i Basset en la causa de la dana

   VALÈNCIA, 21 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La secció segona de l'Audiència Provincial de València ha rebutjat un recurs interposat per l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso i manté com a testimonis en la causa de la dana al president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo; i a l'exjefe del Consorci de Bombers de València, José Miguel Basset.

   Així es desprèn d'una interlocutòria, notificat este dimarts a les parts, dictat per la secció segona de l'Audiència. Junt amb ell, el mateix tribunal ha emès una altra resolució en la qual rebutja el recurs d'apel·lació d'una acusació particular contra la negativa de la instructora a sol·licitar informes al Departament de Seguretat Nacional.

    Respecte a la primera, l'Audiència també decideix mantenir com a testimonis en el procediment --i no com investigats, tal com reclamava la defensa d'Argüeso-- a la cap del servei de Coordinació de l''112' i a una tècnica de comunicació d'Emergències.

   L'Audiència recolza la decisió que va adoptar la jutgessa que investiga la gestió de la catastròfica dana en estimar que el fet que estes persones declaren com a testimonis en el procediment "no genera indefensió".

    "En este cas no observem un perjudici d'esta índole, és més, l'estatus de testimoni --al contrari que el d'investigat--, excepte determinades excepcions, implica l'obligació de declarar", postil·leu.

SEGURETAT NACIONAL

   En la segona resolució, l'Audiència rebutja el recurs d'apel·lació d'una acusació particular contra la negativa de la instructora a sol·licitar informes al Departament de Seguretat Nacional.

   Esta petició es va realitzar per part d'una de les acusacions arran de la notícia d'un mitjà digital que deia 'Seguretat Nacional va avisar al Govern que la dana podria provocar inundacions 12 hores abans de la catàstrofe'.

   La instructora va denegar la diligència d'investigació sol·licitada basant-se en l'atribució de la competència en matèria de protecció civil a la comunitat autònoma i com la "palesa inactivitat" es va produir en este àmbit. Al·ludia al consens que va portar a la no declaració d'emergència nacional i posava l'accent en l'absència del caràcter reservat de la informació relativa a la producció d'inundacions i la proximitat de la dana.

    Després de la negativa de la jutgessa, l'acusació va recórrer a l'Audiència en observar falta de motivació i indefensió. Indicava com el 29 d'octubre del 2024 es van veure afectades per la dana un bon nombre d'infraestructures crítiques, en concret la presa de Forata --sent aquesta la que justificava la incorporació dels informes del Departament de Seguretat Nacional--.

    Considerava la recurrent que els informes sol·licitats podien aportar dades respecte de la informació disponible i les mesures de protecció d'infraestructures i persones que van haver d'adoptar-se.

   No obstant això, l'Audiència ho desestima. Apunta que no consta, més enllà de la informació aïllada oferida pel mitjà d'informació digital, que el Departament de Seguretat Nacional avisara al Govern que la dana podria provocar inundacions 12 hores abans de la catàstrofe.

   Així mateix, assenyala que per al supòsit que pel Departament de Seguretat Nacional s'elaboraren informes el dia 29 d'octubre del 2024, "no se'ns aporten dades que ens porten a considerar raonable que tenien l'objecte al que al·ludix la recurrent. Estem per tant davant d'una diligència prospectiva sense un pronòstic favorable d'utilitat", postil·la.

   "En definitiva, no se'ns ha explicat raonablement per la recurrent, per què entén que es van emetre el 29 d'octubre del 2024 informes pel Departament de Seguretat Nacional que tinguen vinculació o interès per a la present causa", resumix el tribunal.