L'AVL demana a Barcala que Alacant no es declare castellanoparlant: "La seua valencianitat lingüística és inequívoca"

   ALACANT, 25 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha dirigit una carta a l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, en la qual li sol·licita que l'Ajuntament no recolze la proposta de declaració institucional per a instar Les Corts a la modificació de la llei per a qualificar la capital alacantina com a ciutat de predomini lingüístic castellà. "La valencianitat lingüística d'Alacant és inequívoca", proclama Cantó, que advoca per "evitar ruptures innecessàries i doloroses de la convivència ciutadana".

   En la missiva, Cantó explica que ha tingut coneixement a través de la premsa que en el pròxim ple municipal figurarà una proposta de declaració institucional per a instar Les Corts Valencianes a la modificació de la Llei d'Ús i Ensenyament el Valencià (LUEV) per a qualificar Alacant com a ciutat castellanoparlant.

    La presidenta de l'AVL es dirigix a Barcala, "com a màxim responsable de la corporació municipal alacantina i del grup municipal Popular, per a mostrar-li "la preocupació de l'Acadèmia sobre la qüestió i per a demanar-li col·laboració per tal d'evitar que prospere la citada proposta".

    "La valencianitat lingüística d'Alacant és inequívoca, i es manifesta en múltiples àmbits de la realitat quotidiana. Ara mateix, en les festes de Sant Joan, constatem la presència del valencià en la festa de les Fogueres, en els llibrets de les comissions, en l'himne 'A la llum de les Forgueres', en cançons populars cèlebres i entranyables com 'La manta al coll' o en l'himne oficial de la ciutat", argumenta Cantó.

    Així mateix, la màxima responsable de la institució normativa del valencià al·ludix al fet que els referents geogràfics d'Alacant estan plens de toponímia valenciana": les platges de l'Albufereta i el Postiguet, el barri de Rabassa, la serra de Fontcalent, el Bacarot, la platja de l'Amerador o la cova del Llop Marí de Tabarca... "centenars de topònims valencians arreu la geografia de la ciutat".

    "Cal tindre present també --continua-- l'aportació dels escriptors alacantins a la literatura valenciana, que és de primera magnitud. Sense anar més lluny, el 2023 la nostra institució va tindre l'honor de concedir la medalla de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua al doctor i poeta alacantí Emili Rodríguez Bernabeu, un dels grans referents, com és el cas també de Joaquim Gonzàlez Caturla, de les nostres lletres".

"FIDELITAT"

   Una altra "mostra de fidelitat al valencià" a la ciutat d'Alacant ha sigut el fet que més d'un 20% dels centres educatius públics alacantins han votat a favor del valencià com a llengua base en l'ensenyament, apunta.

    "Tot este ric patrimoni cultural no es pot llançar a perdre: Alacant, la segona ciutat més important de la Comunitat Valenciana, capital de província i de comarca ha de continuar figurant entre els pobles valencianoparlants", incidix Cantó.

   Abunda la presidenta en què "no podem contribuir a trencar els consensos socials i polítics que, amb tant d'esforç, hem aconseguit a la Comunitat Valenciana". La LUEV de l'any 1983 "és un d'ells", una llei, recorda, aprovada precisament a Alacant.

    En la mateixa línia, l'AVL remarca que "cal evitar ruptures innecessàries i doloroses de la convivència ciutadana". "Des de l'Acadèmia Valenciana som especialment sensibles a preservar els consensos, a propiciar el diàleg, a evitar les ruptures. Perquè la institució va nàixer fruit del pacte, de l'entesa, amb la voluntat de sostraure el valencià del debat partidista quotidià, a fi d'arribar a consensos amplis", raona.

    Per tot açò, apel·la "a l'esperit d'obertura, de pacte, de fidelitat a la pròpia història i a la tradició liberal de la ciutat perquè l'Ajuntament d'Alacant no recolze a la proposta de declaració institucional per a instar als Corts Valencianes a la modificació de la llei per a qualificar Alacant com a ciutat castellanoparlant".