L'AVL rescata la veu de l'autoria femenina en l'Edat Moderna

AVL

   VALÈNCIA, 27 Jul. (EUROPA PRESS) -

   L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) dedicarà l'edició del 2027 del seu programa 'Escriptor de l'Any' a l'autoria femenina en l'Edat Moderna. La proposta enllaça amb la primera celebració de l'escriptor de l'any que va dur a terme l'ens normatiu del valencià el 2004 sobre els autors de l'Edat Moderna i pretén "focalitzar ara l'atenció en els textos d'autoria femenina de la mateixa època".

    L'Acadèmia aposta d'esta manera per "posar en valor i donar a conèixer les investigacions que en els últims anys han dut a terme especialistes com a M. Ángeles Herrero Herrero i Verònica Zaragoza Gómez en este àmbit".

    "Han revisat el paper de les dones en la cultura i la creació literària dels segles XVI, XVII i XVIII, i han estudiat textos d'orientació religiosa, espiritual, lírica i autobiogràfica que convé valorar i celebrar com a mostra d'una crònica i una visió del món, en femení, alternativa al discurs oficial", expressen des de la Comissió de l'Escriptora de l'Any 2027, integrada per M. Àngels Francés, Àngels Gregori, Susanna Lliberós i Carme Manuel. Herrero i Zaragoza actuaran com a comissàries i assessores externes del grup de treball de l'Acadèmia.

DOCUMENTS EN VIES DE RECUPERACIÓ

   El punt de partida de la proposta de l'AVL per al 2027 és un dels documents "més interessants" de l'època: l'epistolario entre Hipòlita Roís de Liori (1479-1546) i la seua filla, Estefania de Requesens i Roís de Liori (cap al 1504-1549). La primera va nàixer a València, descendent d'un llinatge noble procedent d'Aragó, Roís de Liori, establits a València arran de la conquesta.

    Baronessa de Riba-roja, es casa amb Lluís de Requesens i Joan de Soler (cap a 1435-1509), cavaller i conseller del rei, governador general de Catalunya i comte de Palamós, i es va a viure en el Principat. A partir de 1517, Hipòlita Roís de Liori inicia un epistolari que s'anirà intensificant quan ella comença a regentar el patrimoni de la família, arran de la mort del seu marit, el 1509.

    Entre 1533 i 1538, Hipòlita torna a València i és llavors quan es generen les cartes en valencià que constituïxen el gruix de la correspondència amb la seua filla Estefania i, també, altres personalitats de l'època, com el teòleg i historiador valencià Pere Antoni Beuter (1490/95-1554) o Benet Honorat Joan, senyor de Tous i propietari del Grau de València, que també va ser jurat en cap de la ciutat.

    "L'epistolari entre Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, privat i familiar, és una valuosa mostra per a entendre la vida de les dones de l'època i la seua visió del món, tenint en compte que la majoria dels epistolarios femenins de l'època s'han perdut o no estan localitzats", indiquen des de la comissió.

    A més, hi ha altres mostres de l'autoria femenina en valencià dels segles XVI, XVII i XVIII. Per exemple, el cas d'Àngela Almenar i Monfort (c. 1500-c. 1560), que va fundar el Col·legi de l'Asunción de la Verge, conegut com el de Na Monforta, en el carrer de les Barques de València, i va escriure les 'Constitucions' per al govern del centre, impreses el 1561 en el taller dels Mey, regentat llavors per la impressora valenciana Jerónima Gal·lés (va morir a València en 1587), amb qui l'autora va mantenir una estreta relació.

    Així mateix, hi ha casos de religioses que van escriure en la seua llengua materna, el valencià, com per exemple Laura Barberà i Roses, que va professar en el convent de dominicas de Belén de la mateixa ciutat de València el 26 d'agost del 1668 i va deixar escrits versos de temàtica religiosa.

    Una altra autora d'obra valenciana va ser Narcisa Torres (Rosa Trincares), de la qual no hi ha dades biogràfiques, però va escriure poemes en elogi a Carles Ros, el 1732, i va intervenir així en el debat per la defensa del valencià en l'època de la Il·lustració.

FAMÍLIA BORJA

   Així mateix, convé destacar el paper de les dones de la família Borja en l'àmbit del poder eclesiàstic i polític de l'època. Partint, doncs, de l'epistolario entre Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, la Comissió Escriptora de l'Any 2027 ha engegat el procés d'investigació per a traure a la llum els casos altres dones de l'època que, en papers privats o de tipus confessional, "van deixar constància, en valencià, del seu pas per un món que els negava l'accés al discurs públic i a la paraula", conclouen dones de l'AVL.