L'Azerbaidjan deté Arayik Haratiunián, expresident de la república de Nagorno Karabaj

   MADRID, 5 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Les autoritats de l'Azerbaidjan han anunciat aquest dijous la detenció de l'expresident de l'autoproclamada república de Nagorno Karabaj Arayik Haratiunián, qui va ocupar el crrec des del 2020 fins a l'1 de setembre, dies abans que Bakú es fera amb el control del territori després d'una nova ofensiva militar.

   El Servici Estatal de Seguretat ha indicat que Haratiunián "va participar en l'agressiva guerra contra el territori de l'Azerbaidjan com l'anomenat 'president de la república de Nagorno Karabaj' i en altres crrecs", abans d'acusar-li de participar en "reclutament, entrenament i finanament de mercenaris".

   L'organisme ha apuntat en un comunicat publicat en la seua pgina web que Haratiunián "va ser responsable de la formació i organització d'activitats d'unitats armades no contemplades per la legislació de l'Azerbaidjan" i ha dit que va estar implicat en "violacions del Dret Humanitari i les normes dels conflictes armats".

   Haratiunián és igualment sospitós de la collocació de mines antipersona en territori de l'Azerbaidjan "amb l'objectiu de cometre actes terroristes", així com d'atacs contra zones residencials en la regió de Karabaj, incidents que s'haurien saldat amb la mort de "nombrosos civils".

   En aquest sentit, ha posat l'accent que la detenció ha tingut lloc en la ciutat de Stepanakert --coneguda com Jankendi per l'Azerbaidjan i antiga capital de l'autoproclamada república d'Artsaj-- i ha agregat que les investigacions obertes contra ell seguixen en marxa.

   Les autoritats azeríes han tingut durant els últims dies a diversos antics alts crrecs d'Artsaj, després que l'alto el foc del 20 de setembre derivara en la seua presa del control de la regió, ara en procés de reintegració després de tres dcades sota control de les autoritats separatistes.

   Haratiunián va ser primer ministre d'Artsaj entre 2007 i 2017, data en la qual aquest crrec va ser abolit i va passar a ser ministre d'Estat --un crrec equivalent-- fins a juny de 2018. Posteriorment, va ser nomenat president de la república al maig de 2020 fins a la seua dimissió l'1 de setembre davant la situació geopolítica actual a nivell regional i internacional.

   Aleshores, va demanar disculpes públicament al poble armeni per la seua "part de culpa" en la guerra de 2020 amb l'Azerbaidjan i va reiterar que "va prendre les mesures que estaven al seu abast" en aquell moment, al mateix temps que va denunciar el bloqueig de l'Azerbaidjan en el corredor de Lachín, que connectava el territori amb Armnia.

   Després de la seua dimissió, va ser substitut per Samvel Shahramanián, si bé les autoritats d'Artsaj van anunciar la setmana passada que, arran de l'última ofensiva de l'Azerbaidjan i la presa del territori per part de Bakú, els organismes separatistes es dissoldran l'1 de gener de 2024.

   Nagorno Karabaj és un territori d'uns 4.400 quilmetres quadrats en el Caucas Sud recuperat per l'Azerbaidjan en una ofensiva militar d'amb prou faenes 24 hores iniciada el passat 19 de setembre, després de les guerres entre 1988 i 1994 i la de 2020. Més de 100.000 persones --de les 120.000 que vivien en la zona-- han fugit a Armnia des d'aleshores, la qual cosa ha portat a Erevan a denunciar una "neteja tnica".

   L'alto el foc anunciat el 20 de setembre després de l'ofensiva, que va deixar més de 200 morts a Nagorno Karabaj i es va saldar amb la mort de més de 190 militars azeríes, inclou el desarmament de grups armats, la retirada de militars armenis --si bé Erevan nega que estiguen desplegats en la zona-- i la "reintegració" del territori a l'Azerbaidjan, per a la qual s'han celebrat fins ara tres reunions entre delegacions de l'Azerbaidjan i de representants armenis de la regió.