L'escriptor valencià Josep Piera, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

   "L'important de la llengua és que estiga viva", defn l'autor

   BARCELONA/VALNCIA, 1 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptor valenci Josep Piera ha guanyat el 55 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, segons ha anunciat el president d'mnium Cultural, Xavier Antich, aquest dimecres en roda de premsa a Barcelona.

   En la trobada, Piera ha recordat que va comenar a escriure de xicotet en el seu poble natal, Beniopa, amb poemes en castell i canons en francés perqu "no podia imaginar que la llengua de casa, de la família, del poble i dels carrers, que segons la gent no tenia gramtica, es podia escriure o cantar".

   Ha fet una crida a viure, imaginar i seguir creant contingut en catal: "Si mirem la histria de la nostra llengua i literatura, és una llengua que fa segles que est perseguida; no des del franquisme, sinó des del segle XVI. Per est viva, i a mi el que m'interessa és la vida, continuar creant obra i donant-li importncia".

"FEM LA CULTURA, FEM LA LLENGUA"

   "Fem la cultura, fem la llengua. Visquem-la dient 'T'estime' o 'Et vull'. L'important de la llengua és que estiga viva, ni tan sols és important la política, perqu hi ha pasos que han aconseguit la independncia i han perdut la seua cultura i la seua llengua", ha afegit Piera, que ha considerat que la preservació d'aquesta depn dels joves.

   "Hem sigut venuts cada vegada que hem intentat ser, per no ens han derrocat. Sóc fill d'una histria de perdedors, per estem vius, i per tant, continuarem", ha prosseguit, i ha assegurat textualment que una llengua romnica no és fcil de liquidar.

   Encara que s'ha reivindicat com un desobedient persistent que no s'ha sotms ni al seu propi pare ni a Déu, sí ha assegurat que quan es compromet amb alguna cosa, ho fa per a tota la vida: "No deixe les coses; les coses em deixen a mi. Si jo deixe la vida, no és perqu la vullga deixar, sinó perqu ella em deixar".

ELS VINCLES ENTRE CATALUNYA I LA COMUNITAT VALENCIANA

   Piera (1947) també ha enaltit els vincles que segons ell uneixen Catalunya amb la Comunitat Valenciana, "que comparteixen una tradició, una llengua", i ha cridat a protegir la llengua catalana des de la unitat davant les amenaces que considera que portar el futur.

   D'acord amb les bases, el guardó, dotat amb 20.000 euros, s'atorga a una persona que amb la seua obra literria o científica en llengua catalana i per la importncia i exemplaritat de la seua tasca intellectual ha contribut de manera notable i continuada a la vida cultural dels territoris de parla catalana.

ANTICH EL REIVINDICA COM A FIGURA CLAU

   Antich ha explicat que el jurat, format per Marc Artigau, Judit Carrera, Martí Domínguez, ngels Gregori, Ingrid Guardiola, Maria Rosa Lloret, Isidor Marí, Marta Nadal i Salvador Sunyer, , ha valorat la "qualitat de la seua obra, que li situa com un dels representants més destacats de la generació dels 70 i les posteriors".

   Ha erigit a Piera com a figura clau i activista cultural incansable, considerant que "enllaa les lletres catalanes de manera intergeneracional durant 50 dcades, des de Joan Fuster fins al grup Zoo", que ha incls alguns dels seus versos en les seues canons.

   S'ha referit a la seua obra com "la crnica personal d'un temps, una crnica del franquisme, la transició, d'una poca de compromís polític i de les dificultats per les quals passava la llengua", i ha elogiat el seu paper en la creació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i en la represa del PEN Club Catal.

"LA UNITAT DE LES LLETRES CATALANES"

   Ha destacat que enguany reba el premi un autor valenci després que en 2022 ho fera la mallorquina Antnia Vicens, un fet que "posa en relleu la qualitat i diversitat dels Pasos Catalans, i és una manera de reivindicar la nació completa i la unitat de les lletres catalanes".

   Ha defs cultura i llengua com "les armes més potents per a lluitar contra la repressió i la intolerncia" i com a garantia de cohesió social, i ha avisat que des de l'entitat seguiran reclamant a les institucions que les protegisquen des d'mbits com l'audiovisual i les escoles.

   L'obra de Piera, Creu de Sant Jordi en 1991, ha sigut traduda al castell, anglés, francés i itali, i entre els títols més destacats figuren els poemaris 'Renou: la pluja ascla els estels: Renou' (1976) i 'El somriure de l'herba' (1979), Premi Carles Riba; les antologies d'Ausis March i Teodor Llorente; els assajos 'Els poetes arádigo-valencians' (1983) i 'Visions de Tirant lo Blanc' (2007), entre uns altres, i la seua primera i única novella 'Rondalla del retorn' (1977).

   Per la seua banda, la consellera d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Raquel Tamarit, ha recordat que recentment la trajectria de Josep Piera va ser reconeguda amb el premi Luis Guarner "per la seua aportació literria i com a activista de la nostra llengua i cultura".

   "Hui ens ompli d'orgull que el referent de Beniopa reba el premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Enhorabona Josep!", exclama la consellera en un missatge en xarxes socials.