L'exercici físic supervisat frena l'estrès oxidatiu en persones majors hospitalitzades, segons un estudi

   VALÈNCIA, 5 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'estrès oxidatiu --un procés relacionat amb l'envelliment i amb nombroses malalties cròniques-- pot mitigar-se mitjançant programes d'exercici físic supervisat en persones majors hospitalitzades.

   Així ho indica l'anàlisi secundària d'un assaig clínic aleatoritzat que ha avaluat els efectes d'una intervenció d'exercici multicomponent utilitzant el malondialdehyde (MDA), un biomarcador de dany oxidatiu.

   En l'anàlisi, amb participació d'universitats, hospitals i centres de recerca espanyols, ha intervingut la catedràtica de Fisiologia de la Universitat de València Consuelo Borrás.

   L'estrès oxidatiu es produïx quan hi ha un desequilibri entre les espècies reactives d'oxigen i nitrogen i els sistemes antioxidants de l'organisme.

   Este fenomen està implicat en múltiples patologies associades a l'envelliment i pot contribuir a la deterioració funcional que sovint s'observa durant les hospitalitzacions en persones majors.

   L'equip investigador va analitzar dades d'un assaig clínic en què s'avaluava un programa d'exercici físic adaptat a la capacitat funcional inicial dels pacients. L'objectiu era comprendre millor els mecanismes biològics que podrien explicar els beneficis funcionals prèviament observats amb estes intervencions.

   Segons explica Borrás, "el programa d'exercici supervisat va produir millores en diversos plans funcionals: d'una banda, els pacients del grup d'exercici van millorar la seua capacitat física global, mesurada mitjançant la bateria SPPB, una prova estandarditzada que avalua l'equilibri, la velocitat en caminar i la capacitat d'alçar-se d'una cadira; d'altra banda, es van observar guanys de força muscular en els principals grups musculars treballats (cames, genolls i part superior del cos)".

   "Això demostra que fins i tot un programa de pocs dies pot produir millores musculars mesurables en pacients molt majors hospitalitzats", afig. I posa en relleu: "Subjectivament els pacients del grup d'exercici també van assenyalar una millora en el seu estat de salut percebut, cosa que aporta una dimensió personal i qualitativa als beneficis observats".

   D'altra banda, destaca en l'obtenció de resultats que els beneficis no van ser uniformes: "En dones, les millores es van concentrar en la força de les cames i en el benestar percebut, mentre que els homes van guanyar força en la part superior del cos".

ESTAT CEL·LULAR MÉS SALUDABLE

   "A més, el nivell d'estrès oxidatiu amb què cada pacient arribava a l'estudi va condicionar quant podia beneficiar-se de l'exercici: qui partia d'un estat cel·lular més saludable va respondre millor funcionalment, i això reforça la idea que el perfil biològic de cada persona importa a l'hora de dissenyar estes intervencions", subratlla la catedràtica de Fisiologia.

   L'estudi va incloure 72 pacients hospitalitzats amb una edat mitjana de 87 anys, dels quals el 54 % eren dones. Els participants van ser assignats de manera aleatòria a un de dos grups: un d'exercici, que va realitzar durant tres dies un programa supervisat i adaptat al seu nivell funcional; i un grup control, que va rebre l'atenció hospitalària habitual.