L'informe sobre la mort d'ovelles a Aras de los Olmos diu que les ferides són "poc habituals en atacs de llops

   VALNCIA, 6 Feb. (EUROPA PRESS) -

   L'informe tcnic elaborat sobre la mort d'una desena d'ovelles el passat mes de gener en la població valenciana de Aras de los Olmos no determina de manera concloent si l'atac va ser de llops o de gossos assilvestrats. No obstant aix, assenyala que el tipus de ferides que presentaven els cadvers són "molt poc habituals en els atacs a bestiar protagonitzats per llops.

   El passat 23 de gener es va donar avís, per part dels responsables d'una explotació ramadera a Aras de los Olmos, d'un suposat atac de llops a un ramat d'ovelles que es va saldar amb 10 caps de bestiar morts i la desbandada d'altres 400 que van haver de ser recuperades.

   La Conselleria de Medi ambient, Aigua, Infraestructures i Territori va encarregar al Ministeri per a la Transició Ecolgica un informe per a dilucidar si l'autoria de la depredació podia ser atribuda a llops o gossos assilvestrats.

   Els tcnics del Ministeri, al costat de personal de la Generalitat i veterinaris de la Universitat CEU Cardenal Herrera, van realitzar una necropsia parcial sobre dos dels cadvers al Centre de Recuperació de Fauna 'La Granja' del Saler.

   En el primer d'ells van trobar incisions contusas en la regió del coll provocades per un bloc d'incisius del que es presumeix una envergadura de 6,4 centímetres, la perforació de la trquea i hematomes en el teixit mamari. També es van registrar ferides en els flancs i les extremitats davanteres. En el segon cadver es van identificar també ferides incisives produdes per un canins de 6,7 centímetres en les mateixes zones i, d'igual manera, danys en les glndules mamries.

LLOPS O GOSSOS

   Les conclusions de l'informe revelen que, després de l'examen de les ferides que presentaven els cadvers de les ovelles, no es pot destriar "de manera in-dubitativa" si l'autoria dels atacs va ser de llops o gossos.

   Afig que les lesions localitzades en les glndules mamries, així com les ferides en les extremitats davanteres i els flancs són "molt poc habituals en els atacs a bestiar protagonitzats per llops, doncs aquests depredadors solen derrocar a les seues preses, a més de mitjanant dentelladas molt precises en el coll, amb atacs a les extremitats posteriors i la regió perianal i rares vegades s'han constatat lesions lleus en les quals no s'aprecie prdua significativa del teixit muscular, com ha sigut aquest cas".

   A més, exposa que en el cas dels gossos, els patrons d'atac més habituals són les lesions heterognies en parts mbils i teixits blans com les orelles o les ubres.

   El rang del mesurament del bloc incisiu-caní en els llops ibrics pot oscillar de 5 a 7 centímetres. La petjada que deixen els ullals sobre la pell de l'animal pot superar fins i tot els 10 centímetres en funció de la posició que es trobe la presa en el moment de la captura.

   No obstant aix, aquests mesuraments han de considerar-se sempre com a dades auxiliars, ja que existeixen races de gossos molt comuns a Espanya que abasten aquest rang de mesurament, entre ells els pastors alemanys, collies o pagesos, entre uns altres, adverteix l'anlisi.