L'IVAM s'endinsa en "l'univers quàntic" de Llorenç Barber a través d'una exposició d'escolta

   VALÈNCIA, 7 Feb. (EUROPA PRESS) -

   L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) convida a endinsar-se en "l'univers quàntic" de l'artista valencià Llorenç Barber a través d'una exposició d'escoltes conformada a partir del seu arxiu personal compost per més de 7.000 documents entre els quals es troben partitures, fullets, pòsters i un centenar de publicacions.

   La mostra, 'Llorenç Barber. Arxiu d'escoltes', que podrà gaudir-se des del 8 de febrer fins al 16 de juny, s'ha presentat aquest dimecres a l'IVAM i ha comptat amb la presència de la directora de l'ens museístic, Nuria Enguita; la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar; els comissaris Lorenzo Sandoval i Montserrat Palacios, a més del propi artista.

    En paraules de la directora de l'IVAM, Llorenç Barber és "un dels artistes sonors més importants" d'aquest país i un "pioner" a nivell nacional, "no solament en la creació d'art sonor, sinó també en la difusió del treball i la investigació".

   Així mateix, ha destacat la seua figura com a creador certàmens musicals a la Comunitat Valenciana com Actum (el públic com a artista), el Taller de Música Mundana (Plató com a orquestra), o Ensems.

   Per la seua banda, el comissari de l'exposició ha destacat la dificultat de traslladar el treball de Barber a causa que "compta amb unes condicions de producció que fa que els mitjans tècnics no permeten que es contemple íntegrament".

   En aquest sentit, Sandoval ha assenyalat que Llorenç és un "pioner" del treball entre art, música i context i ha apuntat que les seues propostes artístiques podrien traduir-se des de la "plurifocalitat" que planteja "la possibilitat de generar punts d'enunciació des de diversos punts": "No solament qui parla, qui sona, qui fa sonar, sinó també qui escolta. Eixa equivalència de l'escolta i la introducció acústica", ha explicat.

   D'altra banda, Montserrat Palacios ha posat en relleu la peculiaritat de l'obra i de la forma d'expressió artística de Llorenç, qui, segons ha explicat, és "diferent" a altres artístas sonors a causa que té una "conceptualització i un pensament molt musical".

   Així, el valencià escapa de crear escultures que sonen o obres plàstiques que es poden escoltar i aposta per creacions pròpies en les quals, a partir d'un passadís amb campanes --com el qual exposa en el CCCC-- o un bastidor amb plats de ferro, ell veu un instrument musical.

LA MÚSICA IX DEL PENTAGRAMA

   "Llorenç proposa un univers quasi quàntic, on es pot trobar poesia sonora, poesia fonètica, paisatge sonor, ecologies, context, art i política, transformació social, ecologia (...) És una pluralitat de coses i d'això tracta l'art sonor, que la música s'isca del pentagrama i de sobte siga plàstic, transversal, social i propose i transforme", ha subratllat la comissària.

   En aquesta línia, també ha agraït a l'IVAM que aculla aquesta mostra posat que "no és tan normal" que aquest tipus d'art sonor ocupe els espais doncs, segons ha afirmat, en el moment en el qual un músic es posa a fer coses que "no són simfonies i no són quartets de corda, els músics no ho entenen i els artistes plàstics i visuals tampoc".

   "Estar en terra de ningú requereix de molta explicació i com no hi havia músicòlegs, Llorenç es va trobar molt temps sol i va necessitar explicar-se a si mateix. Per això, gràcies a eixa solitud o a eixa orfandat, és que podem explicar ara amb moltíssims documents", ha subratllat.

   Així mateix, Palacios ha defès que hi ha un món "molt ric i molt oblidat" i ha agraït que hi haja espais on aquests oblits "puguen ser sanats": "La música presenta el seu major grau de llibertat quan deixa de reduir-se als espais en els quals ha nascut, en els quals ha crescut, per a ocupar i expandir-se", ha indicat.

   Finalment, l'artista s'ha mostrat feliç que el museu valencià aculla la seua trajectòria artística i ha reivindicat la necessitat que es reconega l'art sonor.

MÚSIC DE "INTEMPÈRIES"

   Als més de 7.000 documents entre els quals es troben partitures, folltetos, pòsters i un centenar de publicacions, se sumisca una instal·lació sonora realitzada exprofeso per a la mostra i diferents propostes audiovisuals.

   L'exposició s'articula en dos parts: la primera és un travelogue sónico, que funciona com a peça central, realitzada per Llorenç Barber, en col·laboració amb Montserrat Palacios i Pedro André en dialogue amb el curador Lorenzo Sandoval, i la segona és la presentació de l'arxiu documental que desplega la dilatada trajectòria de l'autor, organitzat amb To Biscaí.

   La peça central, realitzada per a aquesta exposició, reprèn les idees d'escolta i plurifocalidad de Llorenç Barber, recreades ací pel sistema surround, i integra per primera vegada el contingut del seu patrimoni sonor, digitalitzat gràcies a la col·laboració del grup d'investigació Laboratori de Creacions Intermèdia del Departament d'Escultura de la Universitat Politècnica de València (Joaquín Artime, Estefanía Díaz, José Juan Martínez, Miguel Molina, Ana María Monzó, Griselda Morales, Miguel Ángel Navarro, Ivan Pérez i Josep Francesc Sanmartín).

   Llorenç Barber entén l'escolta com un procés de participació activa que assenyala l'estar en el món. La noció de plurifocalidad, desenvolupada a partir dels concerts de ciutats, ofereix claus per a una escolta "creativa, múltiple i diversa". En aquests concerts els sons provenen de campanars, es componen en col·laboració amb bandes o s'ajuden de focs d'artifici (percussió aèria) i, en definitiva, emprant les àmplies i diverses possibilitats que cada ciutat puga oferir.

   Barber, autodefinit com a "músic d'intempèries", dóna agència dins de les seues composicions als sons propis de la naturalesa, com al vent, als pardals i a l'atmosfera, als quals considera "co-creadors".

   Els materials inclosos, reunits per l'artista des dels anys 70, recorren festivals i programes com el clàssic Ensems de València, l'Aula de Música de la Universitat de Madrid, el festival Paral·lel Madrid o Nits d'Aielo, al mateix temps que transiten per les seues col·laboracions amb grups com 'Actum, el Taller de Música Mundana, Flatus Vocis Trio, Col·lectiu Elenfante o destaquen la seua dilatada i fructífera col·laboració amb Montserrat Palacios. El disseny gràfic ha sigut realitzat per Lilia Di Bella/Arxive Books, i la concepció espacial ha sigut realitzada per Lorenzo Sandoval, amb la producció dels mòduls per Lebrel.

PUBLICACIÓ I ACTIVITATS

   Dijous que ve 8 de febrer es presentarà la mostra a càrrec de Llorenç Barber, Montserrat Palaus, Pedro André, Lorenzo Sandoval, Tono Vizcaino i la directora de l'IVAM, Nuria Enguita. Després de la conversa, Barber realitzarà la primera part de la performance Música Matèria. Dos recitals / miscel·lània per a parla i metall, com a obertura a la inauguració.

   A més, amb motiu de l'exposició l'IVAM, en col·laboració amb el Centre del Carme Cultura Contemporánia (CCCC), editarà un catàleg amb textos de Nuria Enguita, Llorenç Barber, Lorenzo Sandoval, Montserrat Palacios, Carmen Pardo, Siegfried Zielinsky, Bonaventure Ndikung, Isabel Cárdenas Canó, Rubén López Cano, Arturo Moya i Ruth Abellán, José Vicente Gil Noé, Miquel Angel Marin, Isaac Diego, Tania Safura Adam i Daniel Charles.