'Llavors en la terra', un "mosaic" d'històries per a "ampliar la mirada" sobre les fosses comunes

SEMBRA LLIBRES

   VALÈNCIA, 10 Nov. (EUROPA PRESS) -

   La periodista i investigadora Maria Palau Galdón (Bicorb, 1999) "amplia la mirada" que fins ara s'ha dirigit a les foses comunes on jauen represaliats del franquisme per a narrar les altres històries de les víctimes: les de dones afusellades, els maquis sepultats o les de falsos soterraments per a ocultar trames de nadons robats. Totes elles conformen el "mosaic" 'Llavors en la terra', obra que publica Sembra Llibres i que advertix que "una fossa no només és un forat a la terra, "sinó també un forat en nostra memòria".

   Així ho explica Palau, qui, en una entrevista amb Europa Press, recalca que, com a periodista, el seu objectiu "no era fer un manual sobre les fosses perquè ja hi ha treballs previs molt importants". El seu desig era "contar històries i intentar ampliar la mirada que tenim sobre eixes fosses comunes".

   Des d'esta perspectiva, els capítols en què s'estructura el llibre posen en relleu que, a més dels molts homes afusellats, també va haver-hi dones executades, maquis que van acabar sepultats al costat dels seus col·laboradors. Es tracta de "deixar constància d'aquells que eren guerrillers sense ser-ho", subratlla.

   L'autora posa el focus igualment en les trames d'adopcions il·legals durant la dictadura. En este sentit, exposa com s'ha pogut demostrar, gràcies a la investigació que impulsa l'Associació de Bebés Robats d'Alacant, que al cementeri d'Alacant hi ha suposats enterraments de xiquets que realment alberguen una rajola, una extremitat adulta o, fins i tot, una caixa buida.

"OBLIGADES A SOBREVIURE"

   Però, a més de mirar cap a l'interior d'osseres, l'autora observa "cap a fora" per a compartir relats, per exemple, d'"eixes dones que no van ser afusellades, que es van quedar, que van ser obligades a sobreviure". Així mateix, planteja preguntes de futur i destaca la tasca de les descendents --nétes i besnétes, principalment en femení, subratlla-- que han heretat i cuidat eixa memòria per a llegar-la a la resta de la societat.

   Sobre estes generacions posteriors, Palau --especialitzada en memòria democràtica amb treballs com Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià', del qual és coautora-- destaca que no transmeten de cap manera revengisme.

   "Durant tots estos anys investigant, acompanyant víctimes directes, supervivents, famílies... jo no he trobat en cap moment cap ànsia de venjança o de generar dolor en l'altre, sinó un dolor propi molt gran que, encara que evidentment no poden reparar, perquè el dany ja està fet, sí necessiten transitar este camí per a pal·liar-ho tant como siga possible. I, sobretot, tenen un desig molt clar de voler cuidar eixa memòria per a transmetre-la a la societat", assevera.

   Com a jove investigadora, Maria Palau comenta, sobre l'auge de la ultradreta i simbologia franquista entre xics i xiques, "que la gent molt poc informada fa molt soroll". "I a voltes ens fixem en el soroll i no veiem la rwesta. Hi ha dies en els quals no trobe explicació i hi ha uns altres en els quals pense que la gent jove necessitem respostes i certeses, i quan no les tenim, quan sentim que no xafem terra ferma, doncs potser ens agarrem a la promesa que més ens interesse".

   En qualsevol cas, ressalta que hi ha molta gent jove interessada en multitud de temes, entre ells la memòria. Per açò, ha instat a "mirar una miqueta més cap a eixos llocs on no hi ha tant soroll i ser més conscients del que realment està passant".

"ACTE D'IMMENSA GENEROSITAT"

   Palau acaba posant en valor l'"acte d'immensa generositat" que realitzen els familiars dels represaliats en exposar "eixe dolor i fer-ho públic perquè se sàpia".

   "Jo seguisc aprenent cada dia i sent conscient, igual que estes persones, que ens va la vida en açò perquè cada dia que passa, cada minut que passa, és un dia i un minut menys que tenim perquè totes eixes supervivents ja no estiguen vives i perquè eixa línia familiar cada vegada siga menys directa. És urgent", ha conclòs.