El llegat de Rafael Altamira arriba el dimarts a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes

   ALACANT, 6 Feb. (EUROPA PRESS) -

   El llegat d'humanista i jurista Rafael Altamira serà dipositat dimarts que ve en la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes de Madrid, coincidint amb la data del seu naixement el 10 de febrer del 1866.

   Es tracta de part del llegat personal donado per la família del literat, en un acte que culminarà la celebració de l'Any Altamira, dotze mesos en els quals s'han celebrat esdeveniments culturals, acadèmics i educatius per a donar a conèixer la vida i trajectòria d'Altamira.

   Estos fets coincidixen també amb la inhumació de les seues restes en el cementeri municipal del Campello fa un any, en una solemne cerimònia que va presidir el rei Felip VI, segons ha recordat l'Ajuntament del Campello en un comunicat.

   Altamira va nàixer a Alacant, però va passar part de la seua infància i joventut al Campello, i va dir que el seu desig era descansar "en el lloc" dels seus "moments més grats", El Campello. Això es va aconseguir després d'anys de gestions de l'Ajuntament per a aconseguir la repatriació des de Mèxic, en la capital de la qual va morir, de les seues restes i els de la seua esposa, Pilar Redondo.

   En esta càmera cuirassada, ara convertida en la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes, s'han dipositat en els últims anys objectes personals, manuscrits, obres i documents de figures rellevants del món cultural, científic, musical, artístic i acadèmic d'Espanya.

   A partir del dimarts, Rafael Altamira tindrà allí la seua caixa, el contingut de la qual passarà a formar part del patrimoni nacional perquè en sigueu custodis. Es tracta de llegats que tenen com a objectiu conservar i promoure el patrimoni cultural hispà.

   Allí tenen el seu racó Francisco de Ayala, Antoni Tàpies, Luis García Berlanga, Manuel Alexandre, Ana María Matute, Juan Marsé, Gabriel García Márquez, Antonio Buero Vallejo, Manuel de Falla, Antonio y Manuel Machado, Santiago Ramón y Cajal, Severo Ochoa, Miguel Delibes, Carmen Riera, Miguel de Unamuno, Juan Ramón Jiménez, María Moliner, María Zambrano o José Luis Sampedro, entre altres.

   Es dona la circumstància que el 19 d'abril del 1929, Rafael Altamira Crevea va ser triat president de la anomenada Lliga Cervantina, que "podria considerar-se antecessora del que amb el temps va ser l'Institut Cervantes", segons el consistori.