Lleó XIV critica en el Congrés la "desqualificació permanent de l'adversari" i diu que el poder té límits

   MADRID, 8 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El Papa Lleó XIV ha criticat este dilluns davant del Congrés dels Diputats la "desqualificació permanent de l'adversari" i ha advocat per "una justa delimitació del poder públic".

   "Dins de les pròpies societats és urgent construir una cultura de la reciprocitat. La pluralitat política no hauria de degenerar en desqualificació permanent de l'adversari. En una convivència madura, fins i tot el conflicte pot convertir-se en camí cap a la pau", ha assegurat el Pontífex.

   Al seu torn, ha convidat als diputats a "desarmar el llenguatge" perquè "la fermesa no exigix menyspreu; la discrepància no comporta humiliació".

   A més, "sense confondre el plànol jurídic amb el moral", ha advocat per "una justa delimitació del poder públic" i per "límits morals del poder".

   "Ser lliure no significa únicament estar lliure de coaccions o disposar de moltes possibilitats d'elecció; significa poder reconèixer el bé i adherir-se a ell responsablement. Per això, tota societat efectivament lliure requerix també una justa delimitació del poder públic, de manera que la llibertat de les persones, de les comunitats i de les associacions no siga indegudament restringida", ha subratllat.

   D'altra banda, ha defensat que "la dignitat humana no pot quedar subordinada a consensos socials mudables o al vaivé de les majories de cada moment" i ha denunciat tant l'avortament com l'exclusió de les persones migrants.

DEFENSA DE LA VIDA HUMANA: "META DE CIVILITZACIÓ"

   "Pot cridar-se plenament justa una comunitat que deixa en l'ombra al xiquet encara no nascut, a l'ancià, al malalt, a qui patix en silenci o a qui depèn enterament de la cura dels altres? La defensa de la vida humana no és una qüestió parcial ni un interès confessional: és una meta de civilització", ha defensat.

   Al seu judií, la "grandesa moral d'una nació" es manifesta "en la seua capacitat de protegir vides que travessen major fragilitat". "Tota vida humana ha de ser reconeguda i custodiada des de la seua concepció fins al seu ocàs natural, en cada circumstància de la seua existència. Quan esta certesa s'enfosquix, els més vulnerables són les primeres víctimes i la llei perd el seu significat més profund: servir i protegir a cada persona", ha insistit.

   També ha avisat que "el tràgic drama migratori interpel·la hui la consciència de les nacions i el fonament ètic de l'ordre internacional" i "exigix una resposta que mire a les persones, afronte les causes que les obliguen a partir i vaja més enllà de la mera gestió de fluxos".

   En este sentit, ha afirmat que hi ha una "doble exigència de justícia social: oferir vies segures i legals, un acolliment respectuós i possibilitats reals d'integració".

   "Nombrosos homes, dones i xiquets es veuen obligats, per circumstàncies moltes vegades dramàtiques, a partir de les seues comunitats i deixar arrere sers estimats, històries i vincles. Esta realitat depassa qualsevol lectura purament demogràfica o econòmica: constituïx una qüestió eminentment moral i jurídica. Allí on una persona és discriminada pel seu origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seua condició econòmica o social, es vulnera greument el principi universal de la igual dignitat de tots els éssers humans", ha asseverat.

LA PAU COM A "ASPIRACIÓ POLÍTICA"

   D'altra banda, ha remarcat que "el món travessa una profunda crisi espiritual i cultural que es manifesta en múltiples formes de violència, polarització i desconfiança recíproca" i, en este context, ha apuntat que "la pau es presenta com una aspiració política".

   Així mateix, ha defensat la llibertat de pensament, de consciència i de religió. "La llibertat sobre la qual s'edifica l'Estat contemporani, si és autèntica, reconeix la dimensió religiosa de l'ésser humà, la respecta i tutela jurídicament", ha abundat.

    En este sentit, ha assegurat que "la legítima autonomia de l'ordre temporal mai ha d'interpretar-se com a hostilitat cap al fenomen religiós" i ha afegit que "la fe no pretén imposar-se mitjançant privilegis ni coercions" encara que "tampoc pot ser relegada al silenci com si fóra irrellevant per a la vida pública".

DEMANA REGULAR EL SECRET CONFESSIONAL

   D'altra banda, ha demanat tutelar jurídicament "el sigil sacramental de la confessió" com succeïx "de manera anàloga en algunes professions" amb la finalitat de "preservar un espai sagrat de llibertat interior, on el creient pot obrir la seua ànima davant de Déu sense por de pressions externes com reconeixen també les normes internacionals".

   En el seu discurs, el Papa ha aclarit que la seua intervenció davant del Parlament espanyol vol ser "un gest de proximitat cap a Espanya" i ho ha emmarcat en "la mútua cooperació i una paraula oferida des del servei a la persona humana", "respectant la missió pròpia de les institucions i la legítima responsabilitat" dels legisladors.