L'ONU alerta que les accions d'Israel generen preocupació per una "neteja ètnica" a Palestina

   MADRID, 19 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Nacions Unides ha subratllat este dijous que les accions d'Israel, inclòs l'augment dels atacs i els "trasllats forçosos" de població palestina generen preocupació per una possible "neteja ètnica" a la Franja de Gaza i Cisjordània, en el marc de les denúncies internacionals contra l'ofensiva en l'enclavament i les mesures per a consolidar la possible annexió de territoris.

   L'oficina de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans ha afirmat en un informe que "la intensificació dels atacs, la destrucció metòdica de barris sencers i la negació d'assistència humanitària semblaven tenir com a objectiu un canvi demogràfic permanent a Gaza".

   "Això, junt amb els trasllats forçosos, que semblen tenir com a objectiu un desplaçament permanent, suscita preocupació per la neteja ètnica a Gaza i Cisjordània", ressalta el document, publicat durant la jornada i que cobrix el període entre l'1 de novembre del 2024 i el 31 d'octubre del 2025.

   Així, destaca que a la mort i mutilació de "un nombre sense precedents de civils" a Gaza durant este període a causa dels atacs israelians se sumen la propagació de la fam i la destrucció de la infraestructura civil que encara seguix en peus, la qual cosa implica que els palestins patisquen unes condicions de vida "creixentment incompatible amb la seua existència continuada com a grup".

   El document apunta que el patró d'atacs mortals en la Franja genera "greus preocupacions" sobre la possibilitat que les forces israelianes hagen atacat "de forma intencionada" a civils i instal·lacions civils, sabent que els danys serien "excessius en relació amb l'avantatge militar anticipat", la qual cosa suposaria un crim de guerra.

   D'esta forma, recalcat que almenys 463 palestins, entre ells 157 xiquets, han mort de fam a Gaza, on la fam i la desnutrició és "un resultat directe" de les accions del Govern israelià, inclòs el bloqueig a l'entrada i distribució d'ajuda humanitària a la població en l'enclavament costaner palestí.

   L'informe recorda que l'ús de la fam com a mètode de guerra equival igualment a un crim de guerra que podria suposar un crim contra la humanitat en cas de ser comès com a part d'un atac sistemàtic o generalitzat contra una població civil, arribant a ser considerat genocidi si l'objectiu és destruir a un grup nacional, ètnic, racial o religiós.

   D'altra banda, puntualitza que "l'ús sistemàtic i il·legal de la força" per part de les tropes israelianes a Cisjordània, així com "la detenció arbitrària generalitzada", "les tortures i altres maltractaments a palestins detinguts" i la demolició "extensa" d'habitatges "són usats per a discriminar sistemàticament, reprimir, controlar i dominar al poble palestí".

   El text apunta a més a "incidents preocupants" de "ús innecessari o desproporcionat de la força" per part de l'Autoritat Palestina, al mateix temps que ressenya que el Moviment de Resistència Islàmica (Hamas) i altres grups armats palestins seguien usant per aquell temps com a "moneda de canvi" als ostatges israelians --vius i morts-- retinguts a la Franja de Gaza després dels atacs del 7 d'octubre del 2023.

   En esta línia, arreplega testimonio d'ostatges alliberats sobre violència sexual i de gènere, tortures, agressions, confinament perllongat i privació d'aliments, aigua i higiene durant el seu període en captivitat, mentre que documenta la mort de 79 palestins detinguts a Israel, amb els gazians "particularment vulnerables a tortures i altres maltractaments".