L'ONU insta a Espanya a preservar la memòria històrica enfront de les lleis de concòrdia de PP i Vox

   MADRID, 3 May. (EUROPA PRESS) -

   L'ONU ha instat al Govern d'Espanya al fet que "prenga les mesures necessàries" per a preservar la memòria històrica enfront de les lleis de concòrdia tramitades per PP i Vox a Aragó, Comunitat Valenciana i Castella i Lleó, al·legant que poden "invisivilizar" les "greus violacions dels Drets Humans" comeses durant el "règim dictatorial franquista".

   Així ho han expressat tres relators de Nacions Unides en un informe en el qual han donat resposta a la denúncia presentada pel Govern contra les denominades "lleis de concòrdia" que han sigut tramitades en tres dels territoris on PP i Vox governen en coalició. L'Executiu central va elevar la qüestió a l'ONU en considerar que aquestes normes són "contràries" als valors arreplegats en la Llei de Memòria Democràtica aprovada la passada legislatura.

   "Les anomenades lleis de 'concòrdia' aprovades o presentades per a aprovació parlamentària en les comunitats autònomes d'Aragó, Castella i Lleó, i València, podrien afectar a l'obligació de l'Estat espanyol, incloent els seus poders i entitats nacionals o locals, en matèria de Drets Humans, en particular l'obligació de garantir la preservació de la memòria històrica de greus violacions de Drets Humans", es llig en el document de l'ONU.

   Després d'analitzar els projectes impulsats per PP i Vox en aquestes comunitats autònomes, els tres relators han instat al Govern de Pedro Sánchez al fet que adopte "totes les mesures necessàries" per a garantir "l'estricte respecte dels estàndards internacionals dels Drets Humans en matèria de preservació de la memòria històric de "les greus violacions de drets humans".

   Segons expliquen, aquestes lleis "ordenen la supressió de múltiples entitats, projectes, llocs webs i activitats de memòria històrica" i poden "implicar límits a l'accés a la veritat" sobre la destinació o parador de "les víctimes de greus violacions de Drets Humans" i també poden "invisibilizar les greus violacions de Drets Humans comeses durant el règim dictatorial franquista, o ometen nomenar o condemnar aquest règim".

   També apunten a la importància de no discriminar entre tipus de víctimes a l'hora de reconèixer i donar justícia i reparació a les mateixes, si bé assenyalen que les lleis de concòrdia podrien portar a assimilar les violacions comeses durant la dictadura franquista i la guerra civil "a un grup heterogeni de crims o violacions comeses per diferents actors, estatals i no estatals, al llarg del segle XX a Espanya", llevant-li així el reconeixement a "les centenes de milers" de persones mortes en execucions extrajudicials i desaparicions forçades comeses durant el règim de Francisco Franco.

   Per aquest motiu, han recordat que és deure "tots els poders de l'Estat", inclòs l'executiu, legislatiu i judicial, així com de "totes les entitats de Govern" a nivell nacional, regional o local, "complir amb l'obligació de protegir els drets humans, compresa l'obligació de garantir la preservació històrica de la memòria de greus violacions de drets humans".

   "Reiterem així mateix que aquest mesures han d'estar encaminades a preservar de l'oblit a la memòria col·lectiva i, en particular, evitar que sorgisquen tesis revisionistes i negacionistes. Aquestes lleis, (propostes o aprovades) obstaculitzarien el dret a conèixer la veritat i el dret a la llibertat d'associació", esgrimeix l'informe.

    Els signants del documents són el relator especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Fabian Salvioli; la presidenta del Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries, Aua Baldé; i el relator especial sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries, Morris Tidball-Binz.

    Amb aquest informe, Nacions Unides respon a la denúncia presentada pel Govern contra les lleis de concòrdia aprovada per PP i Vox a Aragó i que estan en tràmit a Castella i Lleó i a la Comunitat Valenciana.