Manuel Vicent: "No crec que hi haja una novel·la que puga desafiar a un telenotícies"

   "Hi haurà un moment en què anem a ser tots transparents, tots ho sabrem tot de tots", vaticina l'escriptor

   SANTANDER/VALÈNCIA, 24 Jun. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptor i periodista valencià Manuel Vicent creu que la novel·la no pot "desafiar" a un telenotícies per a relatar l'actualitat, si bé ha assenyalat que hi ha "tantíssims estímuls" que "la gent està desinformada" i porta el seu cervell "en la butxaca", en referència al telèfon mòbil.

   Així ho ha manifestat l'escriptor hui dimarts en roda de premsa, amb motiu de la seua participació en els 'Dimarts literaris' i de la trobada 'Manuel Vicent: literatura i periodisme amb els cinc sentits' de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander.

   Vicent considera que hui dia hi ha "tantíssims estímuls" i "tal quantitat d'informació" que, en realitat, hi ha "desinformació" i les persones reben l'actualitat com si fora "ficció".

   A més veu el telèfon mòbil com un "àngel de la guarda" que "et servix per a moltíssimes coses bones" i, al mateix temps, com un "àngel maleït" que "ho sap tot de tu" i "tot va a ser gravat".

   "Hi haurà un moment en què anem a ser tots transparents, tots ho sabrem tot de tots. Amb la qual cosa, la moral deixarà de ser ja la moral com l'hem conegut fins ara", ha valorat l'escriptor.

   Al seu juí, "hui la vertadera intel·ligència està en el llibre d'instruccions" i la gent té "un complex d'inferioritat enfront del seu ordinador".

   Quant a la intel·ligència artificial, ha assenyalat que es troba encara en l'època de "la Prehistòria" i ha reconegut que el que més l'"aterroriza" és la ciència, atès que, encara que ara se sap que "pot guarir un càncer" i "fan meravelles dins dels quiròfans", la qual cosa pot descobrir el dia de matí és "el terror".

   Així, ha advertit que "hi ha uns senyors de la guerra ara mateix que estan jugant amb uns aparells que ja apenes dominen i que ens poden ficar a la humanitat en un laberint del que no anem a poder eixir".

   Sobre este tema ha criticat que "considerem normal" que "un senyor concret pot acabar amb la humanitat", la qual cosa, en la seua opinió, és "una vertadera catàstrofe".

   Perquè en la seua opinió "el cervell de la humanitat està en mans de sis o set forces que et roben el cervell" i "et diuen què has de pensar, la qual cosa has de creure i el que has de saber o no saber".

   En este punt, ha destacat que la llibertat d'expressió és "una conquesta dificilísima d'aconseguir", mentre que la llibertat de pensament "ningú te la pot llevar" però "pocs la usen".

"EL 80% DE LA MEUA OBRA ESTÀ ESCRITA EN ELS PERIÒDICS"

   Manuel Vicent (la Vilavella, Castelló, 1936) acumula seixanta anys de carrera en la literatura i el periodisme, amb premis literaris i periodístics com Alfaguara.

   Des del 1966, any en el qual publica 'Pasqua i taronges', ha escrit mig centenar de llibres amb una llarga dedicació a la narrativa (tant en forma de novel·la com de relat breu) i al periodisme (fonamentalment articles literaris -molts d'ells de referència- però també cròniques, relats de viatge, reportatges). I és que, segons ha relatat el propi autor, quasi el 80% de la seua obra està escrita en els periòdics.

   El gruix de la seua obra literària ha vist la llum en l'editorial Alfaguara i la major part de la seua labor periodística s'ha vingut publicant des del 1981 en el diari El País, amb la seua columna dominical.

   El seminari de la UIMP aborda l'obra literària i periodística de l'autor, sense perdre de vista la trasposició fílmica d'algunes de les seues novel·les, igual que la seua activitat com a memorialista de la Transició i l'estudi d'algunes claus transversals de tota la seua obra, com la música, la gastronomia, la filosofia o l'art.

   Titulat 'Literatura i periodisme amb els cinc sentits', Vicent ha explicat que "tot el que pensem abans ho hem sentit: els cinc sentits són vies de coneixement" i "el màxim que es pot fer en la nostra vida de felicitat consistix a unir els cinc sentits corporals en una sola sensació". Al seu juí, es tracta d'"una conquesta de l'esperit que rarament aconseguix en alguna gent".