El microbioma intestinal condiciona els efectes de la dieta en l'organisme i impacte en la salut

   VALÈNCIA, 19 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El microbioma intestinal, el conjunt de microorganismes que habiten en l'intestí i els seus genomes, actua com a intermediari fonamental entre la dieta i la salut.

   Una revisió publicada a la revista 'Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology' aprofundix en eixa connexió i analitza com l'alimentació influeix en la composició i funcions d'estes comunitats microbianes i, al mateix temps, com els microorganismes modifiquen les propietats saludables de la dieta, amb efectes en el metabolisme, el sistema immunitari i el nerviós.

   Yolanda Sanz, investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), lidera el treball, realitzat al costat d'un equip internacional d'especialistes en nutrició, microbiologia, immunologia i neurobiologia.

   L'estudi mostra que una dieta amb una aportació inadequada de nutrients afecta negativament a la diversitat i funcions del microbioma, amb conseqüències negatives per a processos fisiològics com la resposta immune, les funcions cognitives o el control del metabolisme energètic. Aquesta relació és bidireccional, ja que el microbioma també modifica el valor nutricional i qualitat de la dieta a través de la digestió i transformació dels seus components en altres compostos bioactivos, que determinen al mateix temps els seus efectes sobre la salut.

   La troballa resulta "clau per a entendre les causes de la variabilitat individual de respostes enfront d'una mateixa dieta i contribuirà en el disseny d'estratègies nutricionals més eficaces i personalitzades", destaquen els autors.

   El treball identifica els nutrients, aliments i grups d'aliments amb major evidència d'impacte positiu sobre el microbioma intestinal, entre els quals es troben fruites, verdures, llegums, fruita seca i aliments fermentats. A més, destaca que el contingut en la dieta de fibra i proteïnes és un dels factors que major impacte té en el microbioma. Per contra, el consum excessiu d'aliments rics en greixos, sucres o sal (característics dels productes ultraprocessats) s'associa amb efectes adversos com una menor diversitat microbiana, alteracions metabòliques i inflamació.

   Els horaris dels menjars poden afectar l'impacte del microbioma en la digestió, la resposta immune i les hormones que regulen el metabolisme. Menjar a hores irregulars pot alterar la producció de molècules bacterianes que influeixen en la regulació de l'absorció de lípids, la qual cosa podria conduir a una major acumulació de greix corporal.

   "El microbioma intestinal és un modulador clau dels efectes de la dieta en diversos aspectes de la nostra salut. Entendre com influïx en la resposta a diferents aliments, dietes i hàbits d'ingesta és fonamental per a dissenyar estratègies nutricionals més eficaces", destaca Yolanda Sanz, investigadora del grup de Microbioma i Innovació en Nutrició i Salut de l'IATA-CSIC i autora principal de l'article.

ENTRE ALIMENTS I ÒRGANS

   Els bacteris intestinals actuen com un nexe clau entre la dieta i els diferents òrgans i sistemes del cos humà sobre els quals influïxen els nutrients. Els metabòlits que el microbioma intestinal produïx a partir dels aliments, en coordinació amb òrgans com el fetge, regulen el metabolisme i les funcions dels sistemes immunitari, endocrí i nerviós.

   A nivell immunològic, el microbioma reforça la barrera intestinal i regula les respostes inflamatòries gràcies a compostos com els indoles, que es generen a partir de la dieta. En el sistema nerviós, actua en l'eix intestí-cervell enfortint la funció de la barrera hematoencefàlica i participant en la regulació de l'estat d'ànim en influir en la producció de substàncies com la serotonina, la dopamina o l'àcid gamma-aminobutíric (GABA).

   En l'àmbit cardiometabòlic, el microbioma ajuda a regular l'apetit, la glucèmia i la resposta inflamatòria, especialment en contextos de dietes hipercalòriques.

   L'estudi planteja la necessitat d'actualitzar les guies dietètiques a mesura que s'aferma el coneixement sobre el paper que té el microbioma en els efectes dels aliments sobre la salut. Encara que les recomanacions actuals promouen hàbits beneficiosos per a la població general (consum de fruites, verdures, llegums i aliments poc processaments, associats amb una microbiota saludable), encara no incorporen criteris específics que consideren la variabilitat biològica entre individus.

CAP A LA NUTRICIÓ PERSONALITZADA

   Per exemple, algunes persones produïxen majors quantitats d'òxid de trimetilamina (TMAO), substància derivada del metabolisme microbià vinculada a un major risc de patir malalties cardiovasculars. Una dieta baixa en carns roges, ous o productes lactis que contenen precursors d'aquests compostos podria ser útil.

   D'altra banda, els aliments rics en fibra, beneficiosos per a la majoria, poden tindre efectes adversos en persones amb malalties intestinals inflamatòries, la qual cosa reforça la idea que l'alimentació hauria d'adaptar-se a cada individu.

   "Malgrat els importants avanços en la ciència del microbioma, la seua integració en la pràctica nutricional i clínica encara és molt limitada. Les recomanacions actuals són un bon punt de partida, però podrien millorar en el futur tenint en compte l'heterogeneïtat de la població i adaptant la dieta al microbioma de l'individu, per a aconseguir intervencions més eficaces, de manera similar als avanços aplicats en medicina personalitzada", assenyala la investigadora de l'IATA-CSIC.