Miguel Ángel Tobías rodarà un documental que posarà el focus en "com reconstruir la vida" després de la dana

   VALÈNCIA, 14 May. (EUROPA PRESS) -

   El director i productor de cinema i documentals socials Miguel Ángel Tobías rodarà el pròxim mes de juny el seu nou projecte cinematogràfic, titulat 'DANA: com reconstruir una vida quan s'ha perdut tot', que posarà el focus, "no en el fang i la destrucció, que s'han vist minut a minut", sinó en què els succeïx a les persones quan viuen una crisi i en com es pot articular la recuperació.

    Així ho ha explicat el propi Tobías, que ha presentat este dimecres el projecte a Catarroja, una de les localitats afectades per la barrancada del 29 d'octubre del 2024 que va arrasar gran part de la província i va costar la vida a 228 persones.

   L'audiovisual aposta per "un enfocament diferent i profundament humà, allunyant-se de les imatges de destrucció". En el seu lloc, es proposa una mirada "transformadora cap a la reconstrucció emocional, mental i social dels qui han vist les seues vides transformades per sempre".

    Per això, la pel·lícula reflexionarà sobre temes com el dolor, el sofriment, el dol, la por, les seqüeles psicològiques i emocionals i la salut mental en general de les persones davant d'una gran crisi o situació traumàtica viscuda.

    També proporcionarà "recursos i ferramentes basades en el cocimiento i en l'experiència de professionals del món de la psiquiatria, psicologia, salut pública, neurociència i espiritualitat, que ens poden ajudar a tota la societat a tirar endavant de les vivències tràgiques i doloroses de la vida".

    "No vull recrear-me en la tragèdia, és una obra sobre l'esperança, centrada en com renàixer", afirma Miguel Ángel Tobías, que des de fa 17 anys, arran del terratrèmol d'Haití, desenvolupa una trajectòria de tints socials.

   Tobías ha comentat que, quan passa el primer moment de xoc i d'ajuda massiva, com va succeir a València, "va passant el temps, cadascun ha de seguir amb la seua vida i el que succeïx amb les víctimes és que a poc a poc es queden amb un sentiment de solitud i desesperança".

    A més, ha assenyalat algunes particularitats pròpies de la tragèdia de València, un ser un territori de l'anomenat primer món, "on ningú pensava que podia succeir una cosa així". "Quan succeïx alguna cosa així en zones vulnerables d'Àfrica o Àsia, quan les víctimes van a una altra àrea també sumida en la pobresa no hi ha molta diferència, però ací, amb només creuar un pont, veus que la vida, la realitat d'abans, seguix i això provoca major dolor", afirma el director.

   A l'igual, prosseguix, que el fet que l'ajuda no haja sigut immediata. "Això no podem digerir-ho i genera més sofriment. Sis mesos després les coses seguixen sense solucionar-se, la qual cosa causa ràbia, ira i indignació. Les víctimes, siguen per les causes que siguen, sempre tenen raó en les seues reivindicacions", ha asseverat.