La nova EBAU, en l'aire davant la convocatòria d'eleccions

   MADRID, 29 May. (EUROPA PRESS) -

   La implantació de la nova Avaluació del Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (EBAU), que estava prevista per al curs 2023-2024 para, després d'un període de transitorietat, estar definitivament implantada al juny del 2028, est en l'aire després que el president del Govern, Pedro Sánchez, haja anunciat la convocatria anticipada d'eleccions generals i la dissolució de les Corts.

   En el projecte de reial decret pel qual es regulen les característiques bsiques de la prova d'accés a la Universitat per al curs 2023-2024 i s'estableix el procediment de clcul de la qualificació d'accés, publicat el passat mes de febrer, el Ministeri d'Educació i Formació Professional va eliminar la prova de maduresa i les preguntes tipus test que inicialment tenia previstes per a aquesta nova prova.

   Així mateix, Educació augmentava el temps de realització dels exercicis en la nova prova, passant de 90 minuts a 105 minuts, ja que, segons justificava el Departament dirigit per Pilar Alegria, "es té en compte la lectura de l'exercici, la seua anlisi i producció".

   Un altre dels canvis que inclou el projecte de reial decret és que els alumnes, en el moment de matricular-se a la prova d'accés, triaran entre examinar-se d'Histria d'Espanya o Histria de la Filosofia. A més, en les comunitats amb llengua cooficial s'afig un examen de llengua prpia.

   Amb l'objectiu de posar a prova la nova EBAU, el Ministeri va realitzar el passat mes de mar un prova pilot en 50 centres de totes les comunitats autnomes espanyoles, Ceuta i Melilla, a excepció de les governades pel Partit Popular i Aragó i el País Basc. Aquesta prova pilot incloa exercicis menys memorístics que reflecteixen situacions de la vida quotidiana.

   Segons les guies de correcció dels exmens pilot de la nova prova d'accés a la Universitat, publicades per Educació, la nova EBAU descomptaria 0,25 punts per cada error ortogrfic i les titlles explicarien com a mitja falta.

   Així, en la guia corresponent a la prova de Llengua Castellana i Literatura, s'indica que "la qualificació de cada exercici ser sempre 0, 0,25, 0,5, 0,75, 1, 1,25, 1,5, 1,75, 2, 2,25 o 2,5 punts, fins a un total de 10 punts" i s'especifica que es descomptaran 0,25 punts per cada error ortogrfic; les titlles seran considerades com a mitja falta, i tots els altres casos (majúscules, estrangerismes, signes d'exclamació i interrogació) es computaran com una falta. A més, els errors repetits solament descomptaran una vegada.

   En la guia es proposa que, quan la resposta de l'alumne siga millorable o continga errors, es qualifique amb una puntuació de 0,25, per exemple, davant la pregunta d'elaborar un text expositiu-argumentatiu, encara que la presentació no s'ajuste "en absolut al format proposat", tinga "una extensió inferior a la requerida", no s'ajuste al tema o continga "vocabulari inadequat, insuficient" i amb "abundants errors gramaticals".

   En suma, la guia assenyala que "s'estendr a una valoració conjunta positiva sempre que el text tinga uns mínims de coherncia i cohesió, així com una certa correcció expressiva".

EL MINISTERI D'EDUCACIÓ VA DESCARTAR RETARDAR LA NOVA EBAU

   A pesar de la petició de les universitats espanyoles d'una moratria d'un any per a realitzar els nous exmens, el Ministeri d'Educació i Formació Professional va descartar retardar un any la nova EBAU, segons van informar a Europa Press fonts d'aquest Departament.

   Els responsables de les proves d'accés a la Universitat de les 17 comunitats autnomes van advertir fa dos setmanes que és "inviable" realitzar les noves proves de l'EBAU per al 2024 i van exigir al Ministeri d'Educació i Formació Professional una moratria d'un any, petició que el Departament que dirigeix Pilar Alegria va descartar rotundament.

   Després de reunir-se els responsables d'aquests exmens de tot el país van manifestar "unnimement" que les proves d'accés "són un element fonamental per al futur universitari de milers d'estudiants" i van destacar que "de la seua bona preparació i execució depenen les seues esperances i expectatives, així com les de les seues famílies i les del professorat que els forma".

   En un comunicat, les universitats de tota Espanya van subratllar que "es desconeixen els models d'examen i els seus criteris de correcció amb el temps suficient, així com el contingut detallat de l'orde ministerial que regular aquestes proves", per la qual cosa consideren que "no hi ha temps material perqu els centres organitzen adequadament una programació docent per al curs 2022-2024 ni perqu impartisquen amb garanties la formació prvia de l'estudiantado".

   En la mateixa línia, la Conferncia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va advertir que és "imprescindible" retardar el comenament del període d'implantació del nou model fins el 2025. "No és realista afirmar que existeix suficient temps per a engegar aquest model el 2024 i es perjudicar greument a l'estudiantado que aquest curs estiga matriculat en primer de batxillerat", va manifestar CRUE.

   La institució considera que el text normatiu proposat per Educació "encara resulta insuficient per a regular amb la completitud, la seguretat i el rigor que seria necessari unes proves la repercussió social de les quals, rellevncia i conseqüncies sobre el futur acadmic i professional de l'estudiantado no necessiten ser subratllades".

L'EBAU COMENAR ENGUANY EL 5 DE JUNY A ESPANYA

   La convocatria anticipada d'eleccions no afectar a la prova d'accés a la Universitat prevista per a enguany, que arrancar el 5 de juny a Espanya, sent els alumnes de Cantbria, la Comunitat de Madrid, la Regió de Múrcia i La Rioja els primers a examinar-se, segons la recopilació realitzada per Europa Press.

   A Cantbria, Múrcia i La Rioja els exmens es realitzaran el 5, 6 i 7 de juny, mentre que en la Comunitat de Madrid les proves s'allargaran un dia més, fins al 8 de juny. D'aquesta manera, Madrid, juntament amb les Illes Canries, són les úniques comunitats en les quals l'EBAU durar quatre dies, ja que en la resta de regions es realitzar en tres dies.

   Per contra, els alumnes andalusos seran els últims a examinar-se de la prova d'accés a la universitat, que es realitzar entre el 13 i el 15 de juny a Andalusia. A Ceuta i Melilla les proves es convoquen els mateixos dies que en la regió andalusa.

   Els segons alumnes a examinar-se seran els de Aragó, Astúries, Balears, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia i Navarra. En aquestes set comunitats autnomes les proves estan convocades per als dies 6, 7 i 8 de juny.

   Posteriorment ser el torn dels estudiants de Canries, Castella i Lleó, Catalunya i el País Basc, que comenaran les seues proves el 7 de juny i les acabaran el 9 de juny, a excepció dels Canaris que tindran el seu últim examen el 10 de juny. Per la seua banda, els alumnes de Castella-la Manxa realitzaran els seus exmens d'accés a la Universitat els dies 12, 13 i 14 de juny.