La pandèmia va frenar temporalment la pèrdua de població en les àrees rurals valencianes, segons un estudi de la UV

   VALÈNCIA, 8 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi de la Universitat de València (UV) analitza com va canviar la distribució territorial de la població de la Comunitat Valenciana abans, durant i després de la covid-19. Els resultats mostren una evolució demogràfica positiva en nombrosos municipis rurals entre 2020 i 2022, encara que este canvi no va millorar necessàriament la seua estructura demogràfica i va començar a perdre intensitat després de la fase "més aguda" de la pandèmia.

   Segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat, la pandèmia de covid-19 va alterar la vida quotidiana, la mobilitat i la relació de la població amb els seus llocs de residència. El confinament, l'expansió del teletreball, la recerca de vivendes més amplies i la reconsideració de les condicions de vida en les grans ciutats van alimentar el debat sobre un possible retorn al medi rural.

    No obstant això, l'article 'El medi rural valencià i els efectes territorials de la COVID-19: una anàlisi de les tendències poblacionals pre i post pandèmia (2010-2022)', publicat en Estudis Geogràfics, revista científica del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), es pregunta si "es va produir realment un canvi demogràfic durador en els pobles valencians".

    El treball està signat pels investigadors de la Universitat de València J. Javier Serrano, Félix Fajardo i Jaime Escribano Pizarro, professors del Departament de Geografia.

   La investigació analitza l'evolució de la població valenciana durant el període 2010-2022, diferenciant entre municipis rurals i urbans. Considera rurals, aquells municipis classificats com a rurals accessibles o rurals remots segons la metodologia de Goerlich et al. (2016), que combina criteris de població, ocupació del sòl i accessibilitat.

    Així, els rurals accessibles es troben a menys de 45 minuts dels servicis associats a una ciutat, mentre que en els rurals remots este desplaçament supera els 45 minuts.

   En l'estudi de l'evolució poblacional, s'empra informació procedent del Padró Municipal d'Habitants i de les estadístiques de variacions residencials, a més d'aplicar tècniques estadístiques que permeten avaluar les diferències territorials i les relacions entre els principals indicadors demogràfics.

   Els resultats mostren que les àrees rurals valencianes van presentar una evolució demogràfica "més favorable" durant els primers anys de la pandèmia. Entre 2020 i 2022 es va produir una "ruptura" respecte a la trajectòria negativa registrada anteriorment, mentre que els municipis urbans van experimentar "una alteració més acusada de les seues dinàmiques habituals".

   Este canvi apunta a una "redistribució temporal" de la població i a una millora de la "capacitat d'atracció" de determinats municipis rurals. Així, entenen que la pandèmia "va poder afavorir l'elecció de llocs de residència menys densos, amb major disponibilitat d'espai, una relació més pròxima amb l'entorn i costos residencials potencialment més reduïts".