El panteó de Vjekoslav Luburic a Carcaixent, inclòs en el Catàleg de símbols contra la Memòria Democràtica

   VALÈNCIA, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -

   El panteó funerari de Vjekoslav Luburic, situat en el cementeri municipal de Carcaixent, ha sigut inclòs en el Catàleg de Símbols i Elements contraris a la Memòria Democràtica, en aplicació de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica.

    En este lloc es troben les restes d'un dels més coneguts perpetradors de la violència de la Ustacha, el partit feixista croat que va col·laborar amb els nazis durant l'ocupació dels Balcans, recalca l'Executiu central en un comunicat.

    Conegut com 'el carnisser', Vjekoslav Luburic va ser un dels dirigents del camp de concentració i extermini de Jasenovac, on es va assassinar a milers de serbis, jueus, romanís o comunistes. En acabar la II Guerra Mundial, Luburic es va instal·lar a Espanya emparat per la dictadura franquista, on va fer vida normal amb un nom fals.

    Este monument, segons l'informe vinculant de la Comissió Tècnica sobre símbols i elements contraris a la memòria democràtica constituïx una "exaltació del feixisme i dels seus protagonistes, incompatible amb els valors democràtics i amb el deure memòria, reparació i dignificació de les víctimes".

    Així, el Govern explica que la resolució ja ha sigut notificada a les parts interessades, així com a les administracions autonòmica i local competents, a fi de garantir la "retirada immediata" de l'escut del règim feixista Ustacha a Croàcia del monument i de l'espai públic, a més, d'instal·lar elements interpretatius que "proporcionen una contextualització històrica rigorosa, veraç i d'acord amb els principis de la Llei de Memòria Democràtica", ha indicat.

   La contextualització haurà d'incloure referències explícites al paper exercit per Luburic en el règim Ustacha, així com als crims comesos, amb especial esment al genocidi perpetrat en el camp de Jasenovac i a la seua trajectòria posterior a Espanya. L'incompliment d'estes mesures podrà donar lloc a l'activació dels procediments sancionadors previstos en la normativa vigent.

CAMP D'EXTERMINI DE JASENOVAC

   En particular, la vinculació del dirigent del règim Ustasha amb el camp d'extermini de Jasenovac --on van ser assassinades desenes de milers de persones, entre elles població sèrbia, jueva i gitana-- situa la seua figura entre els perpetradors de violència massiva del segle XX.

    El monument funerari, erigit el 1976 i situat en un lloc destacat del cementeri, incorpora simbologia i elements que enaltixen tant al personatge com al règim al que va pertànyer. Entre ells, destaca la presència de l'escut Ustacha, així com inscripcions honorífiques que contribuïxen a l'exaltació de la seua figura.

   Amb esta actuació, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica vol reforçar el seu compromís amb la defensa dels valors democràtics i el compliment de la Llei de Memòria Democràtica, de manera que avance en la identificació i resignificación d'aquells elements que suposen una exaltació de la dictadura, el feixisme o els seus col·laboradors.