Els governs podran enviar els seus plans definitius des de mitjan aquest mes
BRUSSELLES, 10 Feb. (EUROPA PRESS) -
El ple del Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres les regles del programa més important del fons europeu de recuperació, que estableixen les condicions i el procediment per accedir als 672.500 milions d'euros que distribuir als Estats membres entre transferncies i préstecs.
El reglament del Mecanisme de Recuperació i Resilincia (RFF) ha rebut 582 vots a favor, 40 en contra i 69 abstencions. Ara ha de ser aprovat formalment pel Consell de la UE (que representa als pasos) i publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea a mitjan febrer.
Una vegada completat aquest procés, els governs podran enviar a la Comissió Europea els seus plans amb les reformes i inversions que finanaran aquestes ajudes. A Espanya li corresponen uns 70.000 milions en transferncies no reemborsables i un muntant en crdits de fins al 6,8% del PIB del 2019.
Brusselles ja porta treballant diversos mesos amb les capitals per dissenyar aquestes estratgies, encara que el vicepresident econmic de l'Executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, va explicar en un debat aquest dimarts que encara queda "molt de treball per davant". El letó va informar que fins i tot els 18 pasos que té uns esborranys "més avanats" han de seguir treballant en els detalls.
Aquests plans han de contenir un "equilibri adequat" entre reformes i inversions, va assenyalar Dombrovskis davant els eurodiputats. El RRF, en concret, finanar mesures engegades des de febrer del 2020 i fins a l'agost del 2026. El 70% dels fons seran desemborsats entre aquest any i el 2021.
Finalment seran sis els pilars en els quals estar centrat el RRF i els més importants el suport a les transicions ecolgica i digital. Les estratgies nacionals hauran de reservar un 37% i un 20% de les ajudes a aquests dos objectius, respectivament. A més, hauran d'impulsar el creixement econmic, recolzar la cohesió social i territorial o millorar el funcionament institucional.
EL PROCÉS D'APROVACIÓ
Brusselles disposar d'un termini de dos mesos per avaluar els plans remesos per cada govern. En aquesta tasca haur de valorar si les estratgies encaixen amb els objectius establits, si recullen l'equilibri exigit entre inversions i reformes o si contribueix a impulsar les transicions ecolgica i digital, entre altres qüestions.
Una altra de les condicions per accedir a aquests fons és que els plans nacionals aborden "totes o un conjunt significatiu" de les recomanacions econmiques que la Comissió Europea ha fet a cadascun dels pasos en les seues avaluacions macroeconmiques anuals. És a dir, en paraules de Dombrovskis, el pla anticrisi estar "ancorat" a l'anomenat Semestre Europeu.
Aquest punt és el que obliga Espanya a escometre reformes per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions o retocar la legislació laboral per facilitar la contractació indefinida. Altres recomanacions que les autoritats europees han dirigit Espanya passen per millorar el suport a les famílies, adoptar inversions per fomentar la innovació, l'eficincia energtica, millorar les infraestructures ferroviries per al transport de mercaderies, augmentar el suport a la R+D i avanar en la llei d'unitat de mercat.
L'anlisi que faa l'Executiu comunitari de cada pla nacional passar aleshores a les mans de la resta de socis, que haur de determinar si dóna el seu vistiplau o exigeix alguns canvis abans d'aprovar-ho. Una vegada obtinguda la 'llum verda' de la resta dels Estats membres, la UE podr desemborsar a una bestreta equivalent al 13% de l'ajuda total, que en el cas d'Espanya ascendiria a uns 10.000 milions.
DOS DESEMBORSAMENTS A L'ANY
A partir d'aquest punt, els pasos només rebran les ajudes compromeses a mesura que vagen completant una srie de fites i objectius establits prviament en els plans de recuperació que hagen estat aprovats.
Per a aix, Brusselles avaluar les sollicituds que envien els governs dos vegades a l'any i els fons seran desbloquejats si la Comissió comprova que s'han aconseguit les metes fixades. Per contra, si l'Executiu comunitari conclou que el país no ha aconseguit superar les fites i objectius establits "satisfactriament", pot suspendre tot o part del desemborsament.
El reglament també preveu que es congelen les ajudes d'aquest fons si un país incompleix els seus objectius de reducció de dficit i deute públiques. No obstant aix, aix només podr succeir quan les regles fiscals europees, ara suspeses per la pandmia, tornen a aplicar-se. A més, la suspensió només afectar al 25% dels fons compromesos o a un muntant de fins al 25% del PIB del país afectat.
No obstant aix, no podr efectuar-se cap pagament fins que els vint-i-set parlaments nacionals hagin aprovat la Decisió de Recursos Propis de la UE, que és la normativa que permet a la Comissió Europea captar fons als mercats de deute. A dia de hui, només sis pasos han completat aquest procediment (Crocia, Xipre, Eslovnia, Portugal, Frana i Bulgria).
