Perles del patrimoni quotidià: rescaten del fang de la dana peces de pioners de la fotografia espanyola

   VALÈNCIA, 20 Oct. (EUROPA PRESS) -

   "Cada fotografia, per humil que siga, és una petjada de la nostra història i salvar cada imatge és com salvar-nos a nosaltres mateixos". Així expressa la restauradora Esther Nebot el sentir dels i les professionals que integren el Laboratori Salvem les Fotos de la Universitat Politècnica de València (UPV), engegat després de la tràgica dana del 29 d'octubre del 2024 i que durant enguany ha recuperat milers d'instantànies i, per tant, de records dels damnificats.

    En la capa de destrucció que va formar el llot que va anegar aquella trista jornada gran part de la província de Valencia van quedar semidestruïdes, junt amb la resta d'estris i objectes personals dels ciutadans afectats, les seues fotografies, un "patrimoni quotidià" que, com diuen les famílies que van patir la barrancada, no es pot tornar a comprar. Però en el fang, no només s'han trobat escenes d'autors anònimes, sinó també algunes perles de valor personal i públic, ja que són obres signades per pioners de la fotografia a Espanya.

   "Va ser molt emocionant per als restauradors i conservadors trobar enmig del fang i quasi il·legibles estos noms i retrats del segle XIX que, a més, estan realitzats mitjançant procediments molt interessants. Les fotografies tenen els segells històrics dels estudis i deixen veure la forma de treballar tan polida que tenien", relata Nebot en una entrevista concedida a Europa Press en la qual repassa este projecte "molt tècnic i alhora molt humà".

    Alguns d'estos retrats d'especial interès històric porten la signatura d'Antonio García, un nom que, potser, resulte poc conegut per a gran part de la població valenciana i espanyola, però que va ser un destacadíssim fotògraf i, a més, sogre del famós pintor valencià Joaquín Sorolla.

   "Entre les milers de fotografies que han arribat al laboratori, a més de les quals tots podem tenir a casa relacionades amb noces batejos, comunions i altres moments feliços de la vida familiar, també han aparegut peces que ens connecten amb els orígens de la fotografia professional a Espanya", destaca Nebot.

   L'especialista crida l'atenció sobre les obres de l'estudi d'Antonio García, especialitzat en retrats de tipus familiar i social.

   Un altre nom molt rellevant és el de Kaulak, pseudònim d'Antonio Cánovas del Castillo i Vallejo, nebot del polític creador del Partit Conservador. Es tracta d'un polifacètic intel·lectual i fotògraf madrileny molt reconegut que realitzava "uns retrats d'estudi molt elegants i va anar també un referent per al que la fotografia moderna a Espanya", subratlla l'especialista.

    "Encara que en el seu moment van ser encàrrecs privats, --continua-- podem dir que té un valor públic, perquè realment és testimoni de com es representava la societat en aquest temps, de l'estètica que utilitzaven, de la moda i de la forma de posar davant d'una càmera".

"COM SI FOREN OBJECTES ÚNICS"

    "Estes fotografies proporcionen una forma d'entendre molt bé el que és la cultura visual de finals del XIX i principis del XX", incidix l'experta, que recalca que l'equip "seguix tractant tant aquestes peces com la resta de fotos que han rebut com si foren objectes únics".

    En este punt, Nebot ressalta la importància de la conservació patrimonial per a la identitat col·lectiva i reflexiona sobre la incidència de les crisis: "Fins que no es patixen no som conscients de la transcendència a nivell social. Ací, sobretot i abans de res, hi ha hagut pèrdues humanes i, després, materials, però també hi ha hagut una pèrdua cultural que suposa un trencat per a la societat perquè la cultura és un motor social".

   Per això, "encara tenim molt que aprendre i que treballar per a saber en quin punt estem i si som capaços d'afrontar este tipus de catàstrofes sense que ens puga arribar a afectar tant a nivell social".

   L'experta ha avançat que, en el marc del projecte de recuperació de fotografies, desitgen impulsar la redacció d'algun protocol per a "aportar este gra d'arena perquè en una altra situació similar sapiem actuar".

PROFESSIONALS "ESSENCIALS"

   Així mateix, ha reivindicat "el paper del conservador i restaurador com a professional essencial la protecció del patrimoni cultural i també el patrimoni quotidià, que és la fotografia familiar" I ha emfatitzat que "han de ser professionals qualificats els que han d'intervenir el patrimoni perquè, moltes vegades, una mala pràctica, encara que és amb bona intenció, pot causar danys irreversibles".

   Des del Grup Español de Conservació de l'International Institute for Conservation (GEIC) "han estat mostrant un suport continu al projecte i a més, sobretot, han format una xarxa de voluntaris conservadors i restauradors a nivell espanyol perquè en casos de crisis i contextos d'emergència siga sempre el professional el que acudisca a salvaguardar el patrimoni en risc".