PP i Vox aproven les seues esmenes a la llei d'acompanyament que exclouran d'ajudes a persones en situació irregular

   VALÈNCIA, 27 Jul. (EUROPA PRESS) -

   PP i Vox han aprovat en la comissió d'Economia de Les Corts les seues esmenes parcials a la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat per al 2026, entre elles diverses que inclouen el concepte de 'prioritat nacional' en l'accés a les ajudes socials i a l'habitatge, una que establix que el desenvolupament reglamentari contemple "l'exclusió de l'accés a les prestacions i serveis socials de caràcter estructural de les persones que es troben en situació administrativa irregular" i unes altres de Vox per a prohibir l'ús del burca o el niqab en espais públics.

   En canvi, tots dos grups han rebutjat totes les propostes presentades per PSPV i Compromís, igual que va succeir amb els pressupostos. Entre les esmenes del PP, Vox només ha votat en contra d'una que demanava establir els sistemes de torn lliure i promoció interna en la selecció dels funcionaris de Policia Local, mentre els 'populars' han recolzat totes les del grup minoritari.

   El ple de Les Corts del pròxim divendres aprovarà previsiblement la llei d'acompanyament sense sorpreses, una sessió que posarà fi al calendari parlamentari fins a setembre. Serà el president de la comissió, el socialista Toni Gaspar, qui exposarà el dictamen davant del ple, segons han acordat els grups.

   En concret, entre les esmenes aprovades s'establix que el desenvolupament reglamentari de la 'prioritat nacional' contemple "l'exclusió de l'accés a les prestacions i serveis socials de caràcter estructural de les persones que es troben en situació administrativa irregular, limitant el seu accés exclusivament als supòsits d'urgència vital que procedisquen conforme a l'ordenament jurídic".

   També es contemplarà, "en tot cas", un "període mínim reforçat d'arrelament, empadronament i vinculació amb el territori; la vinculació de l'accés a les ajudes, subvencions i prestacions públiques a la trajectòria de cotització, permanència i contribució al sosteniment del sistema".

   I s'inclou "com a raó objectiva de denegació d'accés i permanència" en establiments públics a les persones que porten "peces o accessoris que oculten substancialment el rostre, impedint la seua identificació visual o reconeixement facial", al mateix temps que s'establix portar la cara descoberta com una de les obligacions dels funcionaris i, a petició de Vox, com una obligació dels usuaris del transport públic o els qui accedisquen a centres sanitaris o acudisquen a activitats recreatives. S'establix que els agents dels cossos de Policia Local hauran de vigilar el compliment d'estos preceptes.

   D'altra banda, el PP ha retirat una esmena que havia registrat per a realitzar canvis en la Llei 12/2018, de publicitat institucional, i Vox ha realitzat una correcció d'errors en una de les seues esmenes sobre l'empadronament per a establir que siga "de manera continuada o interrompuda".

PP: "NO ESTEM PERJUDICANT A NINGÚ"

   En declaracions als mitjans abans de la comissió, el síndic del PP, Nando Pastor, ha rebutjat parlar de "qüestions semàntiques" sobre la 'prioritat nacional', ja que ha insistit que es basa en el ?arrelament? i en l'empadronament: "No estem fent res estrany, no estem perjudicant absolutament a ningú".

   El 'popular' ha reiterat que l'exvicepresidenta Mónica Oltra ja "demanava l'empadronament per a concedir o no la renda valenciana d'inclusió a un immigrant", com també "els pocs ajuntaments que queden del Partit Socialista i la pròpia Gandia de Diana Morant", líder del PSPV i ministra.

   Per això ha demanat "no fer polèmica" amb estes esmenes que inclouen "una sèrie de requisits", al mateix temps que ha reivindicat la "gesta" de traure avant els pressupostos i la llei d'acompanyament al juliol, "dos molt bones notícies que es veuen després reflectides en la gestió del dia a dia per als valencians".

   Preguntat per què ha canviat des dels canvis que va introduir el Consell l'abril passat en la renda valenciana d'inclusió "va establir una exigència de 18 mesos d'empadronament que ara s'eleva a tres anys", Pastor ha sostingut que és "un criteri" basat en el "arrelament", una cosa que segons ell "ho va aplicar i ho va inventar el Botànic": "El tema de fons, l'empadronament, és exactament el mateix".

   També ha defensat el suport a les esmenes de Vox per a prohibir l'accés a establiments a persones amb la cara tapada, que segons ell "atenen a una qüestió de seguretat" i de "identificació visual". S'ha preguntat, en al·lusió a l'ús del burca i el niqab, si "no hauríem d'estar en contra que a una dona hui, en ple segle XXI, se li imposara com ha de vestir".

VOX PARLA DE "SENTIT COMÚ"

   Des de Vox, Mª Teresa Ramírez ha destacat "'prioritat nacional', seguretat i menor pressió fiscal" com a pilars de les esmenes aprovades en la llei d'acompanyament. En el primer cas, ha defensat que s'han inclòs "requisits" i "baremació de punts" perquè la vivenda i les ajudes socials arriben "als espanyols" per "sentit comú".

   Ramírez ha afirmat que "hi ha hagut confusió" sobre les esmenes sobre vivenda. "Existix un requisit d'accés al registre de demandants basat en l'empadronament històric acumulat: cinc anys per al lloguer de vivenda pública i deu anys per a la compra. Una vegada complit este requisit, entra en funcionament un sistema de baremació per punts", ha aclarit.

   Qüestionada per l'esmena que parla d'excloure de les ajudes a persones en situació irregular, la diputada ha sostingut que es deu a "ordenar i prioritzar" els recursos sobre la base d'uns "requisits d'accés a l'empadronament": "No s'exclou a ningú arbitràriament".

   En matèria de seguretat, ha al·ludit al fet que existix "una immigració massiva i descontrolada" i ha advocat per que "la cara estiga al descobert" en espais públics. I sobre la baixada dels trams de l'IRPF ha reiterat que està "en l'ADN de Vox".

CRÍTIQUES DE PSPV I COMPROMÍS

   Per la seua banda, José Antonio Díaz (PSPV) ha denunciat que "s'enterra la poca dignitat que li quedava al PP per a desgràcia dels valencians". "Més que llei d'acompanyament és ?llei de t'acompanye en el sentiment", ha ironitzat.

   Ha acusat als 'populars' de "comprar el discurs racista de Vox per a donar-li rang de llei", la qual cosa al seu juí convertix a la Comunitat "en un laboratori de les polítiques més extremistes de la dreta" mitjançant una "separació entre ciutadans de primera i de segona".

   I el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha criticat que el PP "s'agenolle una vegada i una altra als extremistes de Vox per a impregnar les lleis valencianes de racisme, xenofòbia i odi", una cosa que creu que suposa "introduir la brossa ideològica de l'extrema dreta" a la Comunitat.

   Per contra, Baldoví ha defensat que Compromís havia presentat esmenes a la llei d'acompanyament com retirar els fons que la Generalitat destina a la Fundació Bou de Lidia per a destinar-ho a la gestió d'emergències "menys toreros i més bombers"; llevar els privilegis als expresidents de la Generalitat perquè "Mazón deixe de tenir cotxe oficial, assessor i pis a la seua disposició", o dedicar recursos per a la instal·lació d'aire condicionat en vivendes.

   Segons ha exposat, amb les esmenes de PP i Vox i les de Compromís es demostra que "hi ha dos maneres de governar, dos models absolutament diferents: un de retallar drets i donar privilegis als rics i un altre de recuperar drets que s'han perdut durant estos tres anys de govern".