ROBER SOLSONA/EUROPA PRESS
VALÈNCIA, 12 Ene. (EUROPA PRESS) -
L'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i José Manuel Cuenca, excap de gabinet de l'expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón, han arribat este dilluns als jutjats de Catarroja per a enfrontar-se a un cara a cara per les seues comunicacions el dia de la dana davant de crits d'"assassina" i "mentider".
El primer a arribar al jutjat ha sigut Cuenca, a les 9.08 hores, on li esperaven una trentena de víctimes de la dana que li han cridat "pocavergonya", "assassí", "mentider" i "golf". Uns minuts més tard, passades les 9.15 hores, ha arribat Pradas, a la qual també li han etzibat "assassina". Cap d'ells s'ha detingut a atendre al núvol de periodistes que esperava en la porta.
La jutgessa que investiga la gestió de la riuada va acordar a mitjan mes de desembre l'acarament entre Pradas i Cuenca després de sol·licitar-ho l'acusació popular que exercix Acció Cultural del País Valencià.
La magistrada assenyalava en una interlocutòria que l'aportació per la defensa de Pradas d'un acta notarial en la qual constaven una sèrie de missatges de Whatsapp que es va creuar amb José Manuel Cuenca, la segona declaració com a testimoni d'este últim, en la qual es va donar un sentit "clarament diferent" al contingut dels textos --va assegurar que estaven "descontextualitzats"-- i les manifestacions públiques de l'exconsellera sobre si havia de molestar o no a Mazón "exigixen la celebració d'un cara a cara entre la investigada i el testimoni".
Sobre este tema assenyalava que el cara a cara com a element probatori tenia un "caràcter excepcional" però afegia que "ha de tenir-se en compte igualment que la versió dels fets que proporciona la investigada no pot ser una amalgama entre la declaració judicial, en la qual va contestar exclusivament a les preguntes del seu lletrat, unes declaracions públiques, sense assistència lletrada, i ja més recentment la declaració en una comissió d'investigació en la qual va oscil·lar entre declarar o no, malgrat que es va acollir inicialment al seu dret a no declarar", en al·lusió a la seua intervenció en el Congrés.
Per això, considerava que "dilucidar o no la coherència de les seues manifestacions i la compatibilitat amb els mitjans de prova aportats al procés s'ha d'efectuar en seu judicial i precisament a través de l'acarament, en este cas contrastant les manifestacions de la investigada amb la del testimoni, en aspectes absolutament essencials de la investigació".