Pradas recorre el rebuig de jutgessa a arxivar causa de la dana i al·ludix a una catàstrofe "de magnitud imprevisible"

   VALÈNCIA, 14 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La defensa de l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas ha recorregut la decisió de la jutgessa de la dana de no arxivar la causa i, entre els seus arguments, subratlla que "les lamentables pèrdues de vida es van deure a una catàstrofe natural de magnitud imprevisible i de desenvolupament tan veloç que va impedir reaccionar amb temps suficient per a fins i tot, mitigar les seues conseqüències, sobretot quan la informació necessària per a haver anticipat la resposta no va arribar ni es va debatre en el Cecopi".

   Així figura en el recurs d'apel·lació que la representació de Pradas --investigada en la causa junt amb el que fora d'el seu 'número 2', Emilio Argüeso-- ha interposat enfront de la interlocutòria de 3 d'octubre de la magistrada de Catarroja que va rebutjar sobreseure les actuacions.

   En les seues al·legacions, consultades per Europa Press, la defensa de Pradas demana que s'examine el seu recurs "amb la deguda profunditat" en entendre que l'actuació de l'exconsellera "no pot desconnectar-se del fet indiscutible, a hores d'ara del procediment, que es va veure condicionada per una informació incompleta i la falta de previsibilitat inherent a un fenomen natural d'una magnitud inimaginable que es va produir amb una velocitat imparable".

   "Creiem sincerament que allargar i allargar este procediment amb tota la informació que ja es disposa, mitjançant la ingent quantitat d'informes, declaració de testimonis i perits, etc, és jurídicament improcedent", sosté.

    A la defensa li "crida l'atenció" que en les resolucions dictades fins al moment, la instructora "rebutja incloure qualsevol aspecte que beneficie altres opcions que no siguen la tesi que ve mantenint invariablement des del principi". "No és de rebut (...) que tota la instrucció vaja dirigida a confirmar una tesi cuasi condemnatòria (en fase de Diligències Prèvies!) que es va adoptar en un moment anterior a la citació de cap dels ací investigats en el procediment, rebutjant qualsevol alternativa diferent (favorable al reu) i en contra de la pròpia naturalesa del procediment penal, des del seu inici", afig.

   Entre altres raonaments, l'advocat manté que aquell dia, "amb la informació disponible en aquell moment, es va declarar correctament la situació 2 d'emergències per a la comarca d'Utiel-Requena i el Cecopi es va convocar a tal fi i restringit a este àmbit geogràfic, sense perjudici, naturalment, que amb la informació que vaja arribant, es puga canviar el nivell d'emergència", a més d'insistir en la tesi que l'adreça del pla "comença a ostentar-la, no la senyora Pradas en solitari, sinó junt amb la delegada del govern, es constituïx un Comité de direcció".

    "Ni és cert que en la nostra representada recaiguera tota la responsabilitat de la gestió de l'emergència (que, al seu torn, depenia de la informació disponible) ni és cert que li corresponguera de manera única a l'Administració Autonòmica recaptar aquesta informació, quan existixen normes i protocols que obliguen als diferents agents aliens a la Generalitat, a transmetre la informació corresponent a les seues competències respectives. Els òrgans de l'Estat central, señaladamente la Delegació del Govern, l'Aemet, la CHX i la UME no eren convidados de pedra en el Cecopi", manifesta.

    Respecte a l'enviament Es-Alert a les 20.11 hores, recorda el recurs que este missatge "no està protocolitzat" i no s'esmenta en el Pla Especial d'Inundacions de la Comunitat Valenciana. "Aquell dia va haver-hi alerta en quatre CCAA (Andalusia, Regió de Múrcia, Castella-la Manxa i Comunitat Valenciana) i només en el cas de València es va procedir a l'enviament del missatge", assevera.

"COMPLET DESTAROTE"

   En esta línia, considera que "atribuir per omissió l'incompliment d'un deure legal consistent en el retard d'enviar l'Es-Alert, i únicament a la nostra representada, pel càrrec que ocupava el dia dels fets, és -dit siga- en termes d'estricta defensa- un complet destarote".

    El text sosté igualment que "les pluges a València són sempre aparatoses, però, fins a esta data, no es percebien com a mortals".

   "En qualsevol cas, --prosseguix-- el que els ciutadans -ni nostra defensada- no sabien aquell dia era que, amb independència de les pluges, anava a haver-hi una riuada mortal que anava a convertir, en qüestió de segons, els carrers dels seus municipis en un tsunami mortal. L'única forma que el missatge haguera pogut ser efectiu hauria sigut alertar-los de manera molt concreta del fenomen natural que anava a succeir o que estava succeint i de com protegir-se d'ell: és a dir, alertar del desbordament del barranc i demanar amb urgència la protecció en pisos superiors. Al no disposar d'esta informació era impossible alertar sobre ella, i per tant protegir a la població de manera efectiva generant-los una alarma que els haguera fet reaccionar".

    Precisament, per esta absència d'informació, la defensa creu que Pradas "no va tenir l'ocasió de ser imprudent" i remarca que "no va conèixer durant la vesprada del 29 d'octubre la sobtada crescuda del barranc del Poyo". "O és què entra al capdavant alguna que, si en el CECOPI s'haguera conegut tal informació, a temps, no s'haguera actuat d'una altra manera?", planteja.

VÍDEOS DEL CECOPI

   En este sentit, i en relació als últims vídeos del Cecopi aportats a la causa, apunta que, "malgrat el seu valor relatiu doncs no són un enregistrament complet i sonora del succeït, no aporten en cap moment de la sessió, que es parlara de la situació del barranc del Poyo pel que va passar desapercebut a tots els seus membres, la qual cosa estava ocorrent a conseqüència del seu desbordament".

    Per tot això, exposa que, "en el procediment en qüestió, a la vista de la falta del sustente fàctic-jurídic que encaixe en un delicte, els fets investigats, si escau, se situarien en l'àmbit de la responsabilitat administrativa, en la qual procedeix sol·licitar la reparació corresponent a les Administracions amb competències en emergències".

    "Quan concorren causes complexes diverses, no és possible atribuir una relació causa-efecte directa, per la qual cosa no existix fonament bastant per a imputar una responsabilitat penal, ni tan sols a títol d'imprudència", senyala.