La protecció de treballadors dos anys després de la dana: 34 multes a empreses i implantació "desigual" dels plans

   VALÈNCIA, 28 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La força de les inundacions del 29 d'octubre del 2024 va sorprendre molts treballadors a mitjan la seua jornada laboral o de tornada a casa. Des d'aleshores, i amb les més de 230 víctimes mortals en la memòria, quan salta una alerta per tempestats són moltes les persones que es pregunten si és segur acudir al seu lloc de treball, si deuen tancar els negocis o si poden avançar el final de la seua jornada abans que comence un episodi fort de pluges.

   Per a tots estos casos, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i l'Estatut dels Treballadors establixen un marc legal que empara mesures com la prioritat del teletreball o els permisos climàtics. No obstant açò, CCOO PV i UGT PV coincidixen que, encara que la regulació oferix "ferramentes robustes" per a donar seguretat, encara queden passos que deuen donar-se en matèria d'inspecció, sanciones o d'implementació de la norma. Mentre, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) és partidària d'una reforma legislativa.

   Des de novembre del 2024 fins a setembre d'enguany, la Inspecció de Treball ha detectat a la Comunitat Valenciana 34 infraccions d'empreses que van posar en risc la salut dels treballadors durant episodis d'emergències. Unes infraccions que s'han saldat amb sancions per un import total de 348.579 euros, segons les xifres facilitades pel Ministeri a Europa Press.

   Les sancions són el resultat d'una campanya 'Control de les condiciones de Seguretat i Salut Laboral per efectes de la DANA', engegada un mes després de la dana del 2024 i en la qual s'han realitzat 1.471 actuacions inspectores a la Comunitat Valenciana.

   "Més enllà del nombre concret de sancions, cosa que resulta insuficient és la capacitat de vigilància i el rigor en l'aplicació de les normatives. El marc actual, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i les recents modificacions, oferix ferramentes robustes, però necessitem un enduriment de la inspecció", opina el secretari d'Acció Sindical, Salut Laboral i Sostenibilitat de CCOO PV, Antonio Inarejos. Al seu parer, "és fonamental que les empreses sàpien que incomplir la normativa de prevenció no eixirà barat".

   En termes similars, la secretària de Política Sindical i Condicions de Treball d'UGT PV, Yovana Sancho, ha defès que "les sanciones deuen ser suficientment dissuasòries perquè incomplir mai resulte rendible" i ha reclamat "vigilància i rapidesa d'actuació", "més mitjans per a la Inspecció de Treball i controls preventius".

   Per la seua banda, fonts de la CEV han indicat que "la creixent recurrència de fenòmens atmosfèrics adversos com a incendis, episodis de temperatures extremes o inundacions ha permès a les empreses reforçar i perfeccionar progressivament els seus procediments d'actuació i resposta".

   "L'empresa pot i deu adoptar les mesures que es troben dins del seu àmbit d'actuació, però no pot substituir les autoritats públiques en la gestió d'una emergència territorial", ha puntualitzat.

"LA LLEI PER SÍ SOLA NO GARANTIX SEGURETAT"

   Amb la normativa actual, els treballadors poden acollir-se a canvis de jornada i prioritzar el teletreball davant les alertes. Els permisos climàtics permeten als treballadors absentar-se fins a quatre dies remunerats.

   A més, les empreses han d'informar dels riscos i donar instruccions per a interrompre l'activitat i els representants dels treballadors poden acordar la seua paralització.

   Yovana Sancho ha apuntat que "el marc legal oferix ferramentes importants" però és "imprescindible garantir que puguen exercir-se amb claredat i sense por a represàlies". I Inarejos afig que "la llei per sí sola no garanteix la seguretat si no s'aterra en el centre de treball. Els protocols negociats i participats amb la Representació Legal de les Persones Treballadores (RLT) són la millor garantia perquè són els únics que coneixen la realitat del centre".

   En canvi, per a la CEV el marc legal actual és "un verdader despropòsit perquè activa responsabilitats empresarials sobre la base de meres recomanacions d'organismes assessors de les administracions (els avisos d'Aemet)" i sobre la base d'alertes autonòmiques es basen en recomanacions. A més, lamenta que, amb els permisos climàtics, "es produeix un desplaçament de responsabilitats públiques a les empreses", en traslladar-los el pagament de les conseqüències laborals d'un fenomen sobre el qual manquen de capacitat d'intervenció.

PROTOCOLS EN EL 7,22 % DELS CONVENIS

   Respecte als protocols d'emergències negociats entre empreses i treballadors, UGT PV creu que "l'avanç en la negociació col·lectiva seguix sent insuficient": fins al moment, 13 convenis incorporen protocols enfront de catàstrofes i fenòmens meteorològics adversos, set sectorials i sis d'empresa.

   Els acords representen el 7,22 % dels convenis registrats i afecten a 132.487 persones treballadores, el 16,92 % del total, amb el que el seu abast és "limitat". UGT ha puntualitzat que este dades no determinen quantes empreses tenen els seus plans efectivament implantats, ni tampoc volen dir que el reste d'empreses manquen de mesures d'emergència.

   "Hem d'accelerar la seua extensió i assegurar que els drets es traduïsquen en instruccions i mesures concretes en cada centre", ha assenyalat la representant d'UGT.

   Per la seua banda, Inarejos ha advertit que "moltes empreses" imposen els protocols "de forma unilateral o, senzillament, manquen d'un pla, o es limiten a mínims sobre el paper", encara que unes altres sí mostren un "compromís real".