PSOE i Sumar desbloquegen la llei que despenalitza ofenses religioses i a la Corona, en el 'congelador' des del 2023

   MADRID, 15 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El PSOE i Sumar han decidit desbloquejar la tramitació de la reforma del Codi Penal per a suprimir els denominats delictes d'opinió, com són les injúries a la Corona, les ofenses als sentiments religiosos i els ultratges als símbols nacionals. Va ser la primera iniciativa que el grup plurinacional va portar al Ple en esta legislatura i des de llavors, desembre del 2023, estava 'congelada' en la Comissió de Justícia.

   Ara, segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries, els dos partits que componen el Govern de coalició han decidit que la Taula del Congrés, òrgan en el qual tenen majoria, pose fi al termini per a la presentació d'esmenes al text.

   Està previst que la decisió formal la prenga este dimarts l'òrgan de Govern de la Càmera. Si algun grup presenta esmena de totalitat haurà d'oferir un text alternatiu i, si es rebutgen, es presentaran les esmenes parcials.

   El següent pas serà convocar la ponència discutir les esmenes i després reunir a la Comissió de Justícia. En tractar-se d'una reforma del Codi Penal, que és una llei orgànica, es requerirà la majoria absoluta del Ple per a la seua aprovació.

JA VAN ANUNCIAR UN ACORD FA DOS ANYS

   Al juliol del 2024, Sumar i el PSOE ja van anunciar un pacte per a suprimir els citats delictes d'opinió i ho van unir a un altre acord per a modificar la Llei Orgànica que regix el dret a l'honor per a incloure una "reparació pública" davant de processos judicials perllongats en el temps, que al final no deriven en obertura de juí oral i generen un desprestigi per a l'afectat.

   Concretament, ambdues formacions de l'Executiu van consensuar eliminar el delicte contra els sentiments religiosos, en entendre que l'actual article 525 del Codi Penal ha motivat querelles per part de col·lectius, com a Advocats Cristians, contra representants del món de la cultura i la premsa.

   També van parlar llavors d'impulsar la derogació dels delictes contra la Corona (490.3 i 491) --que ha motivat condemnes contra humoristes--, a més de les injúries a les altes institucions de l'Estat (504), com el cas del Govern, al Consell General del Poder Judicial, al Tribunal Constitucional o a l'Exèrcit.

   No obstant això, llavors no es va desbloquejar la llei de Sumar que, segons anuncien, van a reactivar ara. Esta iniciativa al·ludix també a l'eliminació del delicte d'enaltiment del terrorisme per a evitar condemnes a cantants i artistes, substituint-ho per un agreujant a l'article que pauta la traïdoria en les vexacions a les víctimes, amb la finalitat de donar-los una cobertura de protecció reforçada.

   En l'anterior legislatura ja es van prendre en consideració dues propostes de llei sobre aquestes matèries, que no van arribar a completar la seua tramitació. Per això Sumar va recuperar tots dos temes a l'inici de la present.

LA CASA REAL SEGUIRÀ PROTEGIDA EN ELS DELICTES D'INJÚRIES

   El grup plurinacional defensa que ha de deixar-se sense efecte el delicte contra els sentiments religiosos o escarn públic a les diferents confessions, per ser "innecessari" en estar les creences protegides per diferents articles com la llibertat religiosa i es concilia millor la "crítica civilitzada".

   El mateix criteri apunten respecte a les injúries a la Corona, que ha motivat sentències d'Estrasburg contra Espanya. En este cas, recalquen que la seua derogació no genera "indefensió" a la Casa Real, doncs seguirà protegida com qualsevol persona pels delictes d'injúries, calúmnies o vulneració de l'honor.

   El text també pauta la supressió del delicte d'ultratges a la pàtria i l'eliminació de les injúries a la nació, un delicte que dirigit a actes contra el Consell General del Poder Judicial o el Tribunal Constitucional i que pràcticament no s'ha aplicat. Igual que en el cas de la corona, Sumar considera que a estos òrgans té la protecció dels delictes d'injúries, calúmnies i dret a l'honor.

VEXACIÓ A VÍCTIMES DEL TERRORISME

   En el cas de l'enaltiment del terrorisme, se cerca la seua reconfiguració després del seu enduriment el 2015, junt amb l'impuls de la Llei de Seguretat Ciutadana, quan ETA o els GRAPO ja estaven desapareguts.

   Segons destaquen, esta figura penal ha motivat sentències que comprometen la llibertat d'expressió, com el cas de cantants (com els rapers Pablo Hasél o Valtónyc) i la causa contra els 'titellaires' a Madrid. A més, recorden que el Constitucional va anul·lar la condemna contra el vocalista del grup 'Def amb Dos' César Strawberry.

   A més, Sumar planteja en la seua proposició la reforma de l'article 538 del Codi Penal que pauta la inhabilitació per a agents de l'autoritat o funcionaris públics (de sis a deu anys) que, fora dels casos permesos per la legislació, requise llibres i periòdics o suspenga continguts en Internet o emissions de radiotelevisió. Unit a això també fixa la inhabilitació per a personal públic que impedisca l'exercici de llibertat d'expressió de forma col·lectiva a persones per enquadrar-les en organitzacions sindicals.