PSOE i Sumar presenten al TC un recurs contra l'eliminació del requisit del català en la sanitat de Balears

   MADRID, 29 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Diputats de PSOE i Sumar al Congrés han presentat aquest dimecres un recurs davant el Tribunal Constitucional, promogut per l'Obra Cultural Balear (OCB), contra el decret del Govern de Balears de la 'popular' Marga Prohens que elimina el requisit del catal en sanitat.

   Així ho han donat a conéixer aquest dimecres en una convocatria davant els periodistes en la porta del Tribunal Constitucional els portaveus parlamentaris de PSIB i MÉS al Parlament balear, Iago Negueruela i Lluís Apesteguia, i el membre de la junta directiva de l'OCB Antoni Llabrés.

   El representant de l'OCB ha agrat a PSOE i Sumar la seua predisposició a presentar aquest recurs a través dels seus grups parlamentaris al Congrés i ha advertit que aquesta entitat far ús de "tots els instruments al seu abast" per a "fer front a les agressions contra la llengua prpia de Balears".

   Segons argumenta l'OCB, aquest decret de Prohens "vulnera el principi d'igualtat, bolcat a la Constitució, i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l'Estatut d'Autonomia". També creuen que "atenta contra el rgim de cooficialitat lingüística vigent".

   És més, per a Llabrés, el decret "vulnera la prohibició d'arbitrarietat dels poders públics, en relació amb el mandat de protecció de totes les llengües espanyoles de l'article 3.3 CE, i amb el principi jurisprudencial de no regressió, en aquest cas en matria de drets lingüístics, ja que l'eliminació de les garanties per a l'exercici del dret d'opció lingüística, proclamat en l'article 14.3 de l'Estatut constitueix una reculada de l'estatus jurídic de la llengua catalana que no és raonable ni proporcionat, i contrari als mandats de normalització".

CONTRA LA FIGURA DEL DECRET

   Al seu torn, consideren que es fa un "ús fraudulent" de la figura del decrete llei, allegant que "no es tracta d'un cas d'extraordinria i urgent necessitat".

   "No es conté una definició explícita i raonada de la situació, com exigeix la jurisprudncia constitucional, que puga legitimar l'actuació del Govern; ni es dóna tampoc el que el Tribunal Constitucional denomina "connexió de sentit" entre la situació declarada com a extraordinria i urgent i les mesures concretes que al Decret Llei s'adopten per considerar-les necessries per a palliar-la", expliquen.

   Segons ha afirmat Antoni Llabrés, "els ciutadans de les Illes Balears veuran mutilat el seu dret a comunicar-se amb l'administració sanitria en la seua llengua de preferncia, si aquest és la catalana, la qual cosa suposa una vulneració del dret d'opció lingüística arreplegat en l'art. 14.3 de l'Estatut".

ERA UN DELS ACORDS DE PP I VOX

   La supressió del requisit de catal en l'accés a la sanitat pública era un dels punts de l'acord de governabilitat aconseguit entre PP i Vox a Balears. Anava inclosa dins d'un pla de mesures urgents per a captar i fidelitzar professionals sanitaris en la Comunitat, i va ser una de les primeres mesures adoptades pel govern entrant.

   Amb aix, el catal torna a considerar-se un mrit, revocant els canvis normatius que va introduir l'Executiu de Francina Armengol. A la fi de setembre el Parlament va validar el decret que arreplegava aquesta mesura amb els vots en contra de PSIB, MÉS i Unides Podem.

   Aquest mateix dimarts el ple ha aprovat una moció de Vox que sollicita garantir que el desconeixement del catal no penalitze en l'accés a la tota la funció pública, i no solament en sanitat. El diputat de Sa Unió (coalició participada pel PP a Formentera) s'ha desmarcat abstenint-se.

   Amb tot, el portaveu del Govern, Antoni Costa, indicava fa uns dies que no est previst estendre la mesura a tota la funció pública a curt termini, i assegurava que l'acord no implica l'eliminació total del requisit de catal en el conjunt de la funció pública: "No ho diu enlloc".