INSTITUCIÓ ALFONS EL MAGNNIM
VALNCIA, 31 Mar. (EUROPA PRESS) -
La Institució Alfons el Magnnim-Centre Valenci d'Estudis i d'Investigació, en collaboració amb l'Institut Valenci de Cultura i l'Ajuntament d'Algemesí, publiquen 'Música, tradició i patrimoni. La festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí', dos volums escrits per Andrés Felici Castell i Xavier Richart Peris. El treball est dedicat fonamentalment a la música, la seua transmissió i evolució a través de la tradició i la importncia de la seua conservació.
La publicació ha comptat amb el disseny i la maquetació de Joanra Estellés, qui ha continuat l'estil de la coberta del doble CD amb llibret que l'any 2020 va editar la l'Escola Musical de Tabal i Dolaina d'Algemesí. Es presentar el prxim 9 de maig a la Cafeteria de l'edifici Rialto, a Valncia, i l'1 de juny a Algemesí.
La Festa Major d'Algemesí, que té lloc cada mes de setembre des del segle XVII, és una de les manifestacions de la música tradicional "més significatives del territori valenci". La declaració per part de la Unesco com a patrimoni immaterial de la humanitat l'any 2011 va suposar "el reconeixement internacional d'un poble capa de mantindre vives la seua cultura i la seua tradició de manera ininterrompuda".
La música tradicional, interpretada majoritriament amb la dolaina i el tabal, és protagonista imprescindible de la Festa i es mostra "viva i actual en els balls de carrer i les danses rituals", subratllen els impulsors de l'edició en un comunicat.
L'objectiu fonamental d'aquest estudi és, per tant, "ressenyar la importncia dels músics i músiques en la Festa fins a crear una guia detallada sobre l'execució actual on aclarir conceptes bsics, com per exemple quantes melodies té cada ball, quins són els títols, quines melodies es dansen i quines no, des de quan i per qu s'han interpretat, etc.".
El primer volum conté un article de Cristina Martí Morell i Pau Llorca Ulzurrun de Asanza on es contextualitza la Festa des d'un punt de vista etnomusicleg, seguit d'una descripció exhaustiva per part de Felici de tots els rituals, en la qual es mostra com s'organitzen les activitats, així com el comportament que han d'adoptar els músics en tots els actes.
Per la seua banda, el segon volum, de Richart, conté les transcripcions en partitura de totes les melodies i ritmes usats en el desenvolupament de la Festa, una succinta anlisi musical i una srie de reflexions personals quant als valors socials i identitaris de la música tradicional.
DOLAINERS I TABALETERS
Andrés Felici i Xavier Richart pretenien oferir un material que puga convertir-se en "una guia minuciosa per a dolainers i tabaleters, com si fora un manual del curs de preparació de les músiques, malgrat que el que havia de ser una guia simple i clara, s'ha convertit en un extens estudi".
Finalment, s'han aprofitat les processons dels últims anys per a demanar collaboració a diversos fotgrafs i fotgrafes per a generar un material que, cal dir, era molt escs: fotografies on els protagonistes foren els músics i no els balls.
Andrés Felici Castell (Algemesí, 1986) és doctor en Histria de l'Art i treballa com a professor en el collegi Ave Maria de Carcaixent i al Departament d'Histria de l'Art de la Universitat de Valncia. Com dolainer, participa en les festes de Mare de Déu de la Salut des de l'any 2000. Ha sigut mestre de dolaina en les escoles d'Algemesí i Guadassuar.
Xavier Richart Peris (Algemesí, 1963) participa com dolainer en el ball de la Muixeranga des de l'any 1979. Ha sigut mestre de la l'Escola Musical de Tabalet i Dolaina d'Algemesí fins a l'any 1989. En l'actualitat és professor titular de música en l'especialitat de dolaina en el Conservatori Professional José Iturbi de Valncia.