Robert Prevost, primer nord-americà i primer agustí que es convertix en Papa

VATICAN MEDIA

   MADRID, 8 May. (EUROPA PRESS) -

   El cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez ha sigut triat com el 276 Pontífex i es convertix en el primer nord-americà i el primer agustí a convertir-se en Papa en la història de l'Església Catòlica. També té la nacionalitat peruana i compta amb ascendència espanyola.

    Als seus 69 anys atresora una àmplia trajectòria que li ha portat en els últims anys a estar prop del Pontífex mort que li va nomenar el 2023 prefecto del Dicasteri per als Bisbes, l'òrgan que s'encarrega de la selecció i nomenament dels bisbes.

    Nascut el 14 de setembre del 1955 a Chicago, fill de mare d'ascendència espanyola, va ingressar al noviciat de l'Ordre de Sant Agustí (OSSA) el 1977 i va fer els seus vots solemnes el 1981. Compta amb una àmplia formació acadèmica que inclou una llicenciatura en Ciències Matemàtiques per la Universitat de Villanova, un mestratge en Divinitat per la Catholic Theological Union de Chicago, i una llicenciatura i doctorat magna cum laude en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat de Sant Tomás d'Aquino (Angelicum) a Roma. La seua tesi doctoral va versar sobre 'El paper del prior local de l'Ordre de Sant Agustí'.

   La seua trajectòria en l'Església ha estat marcada per importants rols i assoliments i, encara que va ser denunciat per una organització d'encobrir denúncies de presumptes abusos sexuals contra dos sacerdots de la diòcesi peruana de Chiclayo que va dirigir fins al 2023 quan va ser cridat a Roma, estes acusacions van ser negades per la diòcesi. El periodista peruà Pedro Salines, que va dur a terme una investigació sobre l'organització Sodalicio de Vida Consagrada, moviment peruà dissolt al gener pel Papa Francisco, assegura que les acusacions contra Prevost són "absolutament falses".

   Després de la seua ordenació sacerdotal el 1982, Prevost es va unir a la missió agustiniana a Perú el 1985 i va ser canceller de la Prelatura Territorial de Chulucanas del 1985 a 1986.

   El 1987 va ser triat director de vocacions i director de les missions de la província agustiniana de 'Mother of Good Counsel' d'Illinois i el 1988 va ser enviat a la missió de Trujillo com a director del projecte de formació conjunta d'aspirants agustinos en els Vicariatos de Chulucanas, Iquitos i Apurímac. Allí va servir com prior de la comunitat (1988-1992), director de formació (1988-1998) i mestre de profesos (1992-1998). En l'arxidiòcesi de Trujillo va ser vicari judicial (1989-1998), i professor de dret canònic en el Seminari Major "Sant Carlos i Sant Marcelo".

   A l'octubre del 2013 va tornar a la seua província (Chicago) per a exercir de nou com a mestre dels profesos i vicari provincial, funcions que va desenvolupar fins al 3 de novembre del 2014, quan el Papa Francisco ho va nomenar administrador apostòlic de la diòcesi peruana de Chiclayo, elevant-ho a la dignitat de bisbe i assignant-li la diòcesi titular de Sufar. Va ser ordenat bisbe el 12 de desembre, festivitat de La nostra Senyora de Guadalupe, en la catedral de la seua diòcesi. I, al març del 2018 va ser nomenat segon vice-president de la Conferència Episcopal Peruana.

    El 2019, el Papa Francisco ho va designar membre de la Congregació per al Clergat el 2019 i de la Congregació per als Bisbes el 2020, a més d'administrador apostòlic de la diòcesi del Callao. Va ser el 2023 quan va ser designat prefecto del Dicasterio per als Bisbes i president de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.

   És membre de set dicasterios del Vaticà, així com de la Comissió per al Govern de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, la qual cosa ha sigut interpretat com un indici de la confiança del Papa Francisco en el purpuat.

POBRES, MIGRANTS I CANVI CLIMÀTIC

   Amb Jorge Bergoglio, al que va conèixer a Buenos Aires, compartix la seua visió sobre els pobres i els migrants. Era "un home que volia viure l'Evangeli amb autenticitat, amb coherència", ha subratllat el cardenal agustí de Francisco, i entre els seus ensenyaments més preuats ha destacat el seu desig d'"una Església pobra, que camina amb els pobres, que servix als pobres".

   En una entrevista a Vatican News, Prevost rememorava el primer viatge apostòlic del Pontífex mort, a Lampedusa, per la seua "proximitat als migrants" i la carta escrita als bisbes d'Estats Units el passat mes de febrer "sobre la importància d'estar prop dels quals patixen i de tenir el cor de Jesucrist", quan es va engegar el programa de deportació massiva d'immigrants il·legals i refugiats.

    Prevost també s'ha pronunciat sobre la necessitat d'actuar urgentment contra el canvi climàtic, una altra de les preocupacions de Francisco i és defensor de l'església sinodal. Respecte a la possibilitat d'ordenar a les dones, el purpurado s'ha mostrat contrari i en una entrevista ha assegurat que "clericalitzar a les dones no necessàriament soluciona un problema, podria generar un de nou".