'Romería', l'obra confiscada en la Guerra Civil que el Belles arts ha restituït a la família de Pedro Rico

   VALÈNCIA, 23 May. (EUROPA PRESS) -

   El Museu de Belles arts de València (MuBAV) ha restituït a la família de Pedro Rico una de les obres pertanyents a la seua col·lecció que van ser confiscades pel govern de la II República per a la seua protecció durant la Guerra Civil i que mai van ser retornades pel franquisme.

    La peça, que formalment es va lliurar este dijous en un acte celebrat al Museu del Prado i presidit pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun, és una pintura d'Àngel Lizcano Moneder (Alcázar de San Juan, 1846 - Leganés, 1929), 'Romería', oli sobre llenç, de 64,5 x 104,3 cm, amb una escena costumista de guapos i toreros ambientada junt amb l'ermita de la Verge del Port de Madrid.

    Les obres, que va confiscar el 1938 la Junta de Confiscació i Protecció del Patrimoni Artístic del govern republicà, van ser posades fora de perill en el magatzem condicionat per a este fi al Museu del Prado.

    Després de la finalització de la Guerra Civil i amb Pedro Rico en l'exili a França, sentenciat a inhabilitació i reclusió major pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme i el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, mai va poder tornar a Espanya ni reclamar la devolució dels seus béns.

    Finalment, i després de diferents avatars, les obres van acabar disperses en institucions de diferents llocs d'Espanya sense constància del seu vertader origen.

    La pintura de Lizcano que es trobava al Museu de Belles arts de València va ser dipositada el 16 de desembre del 1941, i ha continuat en les col·leccions del centre valencià fins a ahir mateix, quan es van restituir als hereus de Pedro Rico les set obres que es trobaven disperses en sis museus: el Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional del Romanticisme, el Museu del Vestit, el Museu de Belles arts d'Astúries, el Museu de Belles arts de València i el Museu de Màlaga, detalla la pinacoteca valenciana en un comunicat.

    A l'acte va assistir el director del Museu de Belles arts de València, Pablo González Tornel, en representació de la institució, juntament amb les directores i el director de tres dels museus involucrats en la devolució: Carolina Miguel, del Museu del Romanticisme, Helena López de Hierro, del Museu del Vestit, i Miguel Falomir, del Museu del Prado.

    En esta cerimònia, els hereus de Pedro Rico, primer alcalde republicà de Madrid, han reclamat "més de 25 obres" confiscades a l'edil durant la Guerra Civil, entre les quals s'inclouen els set quadres rebuts ja.

   "Crec que hem reclamat més de 25 quadres de tot tipus. No sabem quan estan valorats", va assegurar la neta de Rico, Paquita, en declaracions als mitjans de comunicació.

"HAVIA D'OCÓRRER"

   Paquita Rico està "encantada" amb l'acte de restitució. "Havia d'ocórrer. Tenia confiança perquè els éssers humans som assenyats. S'ha fet justícia", va indicar. La neta ha recordat que este procés de reclamació es va iniciar fa "quatre anys".

   Junt amb ella va estar el seu germà Pedro Rico, qui va afirmar que no miren el valor de les obres i que l'important per a ells era "tenir-les" en el seu poder. A més, va assenyalar que tindran els quadres a casa perquè els "vegen els hereus" i obri la porta al fet que els quadres participen en alguna exposició. "Si ocorre que ens ho demanen, ho farem", va concloure.

   Pedro Rico López (Madrid, 1888 - Aix-en-Provence, 1957) va ser un advocat i polític espanyol, que va arribar a ser alcalde de Madrid en dues ocasions (1931-1934 i 1936).

    Va estudiar Dret en la Universitat Central de Madrid, on es va llicenciar en 1910. Va ser un dels fundadors de la Joventut Escolar Republicana, i posteriorment va formar part del Partit Republicà Federal, abans de ser un dels organitzadors del Grup d'Acció Republicana de Manuel Azaña.

    Va ser proposat pel seu partit com a candidat per Madrid en la candidatura de la Conjunció Republicà-Socialista per a les eleccions del 12 d'abril del 1931 que van desembocar en la proclamació de la II República, i va exercir el càrrec d'alcalde fins al 6 d'octubre del 1934, quan les autoritats locals pertanyents a partits d'esquerra van ser destituïdes després dels successos revolucionaris d'Astúries i Catalunya.

    El 1936, en accedir el Front Popular al poder, va ser reposat en l'alcaldia (20 de febrer). Amb l'esclat de la Guerra Civil i la fugida del govern de Llarg Cavaller a València al novembre del 1936, Pedro Rico es va unir a la comitiva governamental, fugint de la capital assetjada, però en Tarancón va ser obligat a tornar a Madrid pels milicià anarquistes. Finalment, va aconseguir fugir de nou a València, des d'on es va exiliar a França, Mèxic i de nou França, on va morir el 1957.