Sala L'Horta planteja el "dilema ètic" del turisme en un en un món gentrificat amb 'Original Greek'

    VALÈNCIA, 21 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La Sala L'Horta posa en escena dissabte vinent, 25 d'abril, 'Original Greek', la nova comèdia dramàtica creada i interpretada per Marina Alegre i Toni Agustí que planteja el "dilema ètic" de fer turisme en un món gentrificado.

   Viatgen a Atenes. Tenen pensat fer les coses bé: gens de foto en l'Acròpoli, res de restaurants per a turistes. Volen trobar el local, l'autèntic. Han calculat la seua petjada de carboni perquè són conscients que la seua presència contribuïx inevitablement a la gentrificació. Han aprés a dir kalimera, kalispera i parakalo i s'han informat que a Atenes per a travessar, un carrer cal llançar-se a l'altre costat sense pensar en les conseqüències.

   Sembla que ho tenen tot controlat, però durant el viatge apareixen una sèrie de conflictes relacionats amb la culpa i les diferències generacionals. Ell és major que ella i les seues diferents perspectives vitals es converteixen en un espill de les tensions entre autenticitat i impostura, entre avantguarda i antiguitat, que troben en la seua visita al país hel·lé.

   Esta és la sinopsi d''Original Greek', que posa sobre el tapet un debat summament contemporani: les contradiccions intrínseques i el dilema ètic que sorgix entorn de l'experiència del turisme en un món cada vegada més gentrificat.

   En l'obra, Atenes no sols és un escenari. És una ciutat on el present i el passat conviuen de manera palpable, on l'autenticitat i la posa turística es confonen. El mateix que els ocorre als protagonistes, que encarnen a una parella moderna, blanca, de classe mitjana i heterosexual; amb bones intencions i contradiccions.

   "El projecte sorgix d'un viatge real que vam fer Marina i jo a Atenes --comenta l'actor i director teatral Toni Agustí--. El lloc era perfecte per a plantejar, més que una discussió de parella o sobre un tema concret, una espècie de diàleg infinit, com el que mantenien els filòsofs de l'Antiga Grècia. L'acció es desenvolupa a més en un dels llocs més turistificats d'Europa; una ciutat que cada vegada s'assembla més a les altres".

   Els diàlegs entre ells conferixen un caràcter singular a este projecte teatral, ja que els textos es van encarregar a dos dramaturgs distints: Eva Mir escriu les paraules del personatge femení, i Juli Disla les del masculí.

   "És un experiment que ens abellia fer i per al qual hem comptat amb autors molt afins a nosaltres a nivell professional i personal i a més tenen un estil molt diferent que ha quallat molt bé. Juli és més objectiu i periodístic, més prosaic i contundent, i Eva escriu de forma més poètica i etèria. Entre tots dos han creat un híbrid molt interessant", explica Agustí.

FUSIÓ DE CLÀSSICS INFANTILS

    D'altra banda, el diumenge 26 d'abril, la Sala l'Horta canvia completament de registre per a rebre al públic de primera infància. La companyia especialitzada en titelles Teatre de La Estrella presenta Caputxeta i altres llops, la seua adaptació de Caputxeta Roja de Charles Perrault que, en esta versió, es troba amb un altre clàssic universal: Pere i el llop.

   El fil conductor de l'espectacle són els pallassos Coscorrito i Cuchufleta, que narren una història que es desenvolupa en un xicotet poble de muntanya on neva a l'hivern i, quan arriba el llop, a tots fa tremolar. Eixe llop és el punt d'unió entre els dos contes: el mateix animal que aguaita a Caputxeta en el bosc és també el que Pedro anuncia falsament una vegada i una altra, fins que quan arriba de veritat ningú li cree.

   L'obra, orientada a xiquets i xiquetes d'entre 2 i 6 anys, proposa una defensa de la col·lectivitat enfront de l'individualisme --la vida al poble xicotet on tots es coneixen com a contrapés a la soledat de la ciutat-- i el valor de la sinceritat enfront de la mentida. A més, introdueix una idea poc habitual en esta mena d'espectacles: la que l'amor no té edat. La iaia i Don Vitorino, dues persones majors que es volen molt, són els protagonistes d'una subtrama que amplia l'univers de les narracions originals.

   L'espectacle acaba amb una festa de poble en la qual es mesclen tots: grans i xicotets, homes i dones, rics i pobres. I amb una reflexió, en forma de cançó final, sobre la figura del llop: "Al pas que anem, pocs quedarem, per això us diem que sigueu éssers humans i no salvatges. Que només les bèsties tenim dret a ser bèsties".