Sanitat indemnitzarà amb 100.000 euros a jove amb seqüeles després de beure un batut amb fruit sec al que era al·lèrgica

   ALACANT, 8 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La Secció Segona de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha condemnat a la Conselleria de Sanitat a indemnitzar amb 100.000 euros a la família de la jove d'Ibi que va entrar en xoc anafiláctico al setembre del 2022, amb 19 anys, després de prendre un batut que portava una fruita seca al que és al·lèrgica, i després del que va patir "greus seqüeles" que li perduren fins a l'actualitat.

   Segons una sentència amb data del passat 8 de juliol, avançada per Tot Alacant i consultada per Europa Press, l'alt tribunal valencià estima que "el reprotxable en este cas és un dèficit assistencial constitutiu d'un important dany moral, ateses les greus conseqüències posteriors", per l'estat en el qual es troba la jove, i ho emmarca en una "pèrdua d'oportunitat".

   La resolució estima parcialment el recurs que van interposar els pares de la jove contra la desestimació presumpta de la reclamació formulada el 21 de setembre del 2023 en matèria de responsabilitat patrimonial derivada d'assistència sanitària. La família reclamava a la Conselleria una indemnització superior als 4,1 milions d'euros. Contra la resolució cap recurs davant del Suprem.

   La família al·legava que el 28 de setembre del 2022 la jove va acudir al Centre de Salut Integrat d'Ibi II, on va ser atesa sense que es tingueren en compte ni s'indagara en els seus antecedents de greu al·lèrgia que va manifestar al personal sanitari.

   Allí, segons va indicar, li van diagnosticar amigdalitis aguda i li van prescriure tractament antibiòtic i antiinflamatori, inclosos corticoides, que no van impedir el desencadenament posterior d'una greu crisi anafilàctica que va derivar en una aturada cardíaca i hipòxia causant de greus danys cerebrals que han resultat en la síndrome de vigília sense resposta o estat vegetatiu que presenta en l'actualitat.

   D'acord amb un informe de la inspecció de servicis sanitaris, arreplegat en la sentència, la jove va tornar al centre de salut d'Ibi sobre les 23.00 hores del mateix dia, després d'haver acudit prèviament, i en este moment tenia "molt males condicions generals, dificultat respiratòria" i "símptomes clars d'un quadre anafilàctic" i "és en esta assistència quan ja sí es fa constar l'antecedent d'al·lèrgia a fruita seca".

   La jove va estar en parada cardiorrespiratòria durant aproximadament deu minuts com a conseqüència d'un xoc anafilàctic. Esta circumstància va causar "una encefalopatia anoxica greu", origen del seu estat actual. Després de practicar diverses maniobres, els servicis mèdics van aconseguir recuperar-la per a traslladar-la a l'Hospital d'Alcoi.

HISTÒRIA CLÍNICA

   L'alt tribunal valencià fixa com a extrems provats que "els antecedents de la pacient no constaven en la seua història clínica, ni havia sigut mai atesa pels servicis d'alergología de l'administració sanitària demandada, no sent tal extrem controvertit".

   Detalla que en l'atenció mèdica inicial no es va manifestar a la doctora que tenia esta al·lèrgia, "sinó únicament al personal d'infermeria que va atendre prèviament a la pacient". Tampoc consta que "s'informara detalladament al personal sanitari de la gravetat i abast de l'al·lèrgia".

   Afig que quan la jove va ser assistida en un primer moment "no concorrien símptomes inequívocs d'inici d'un xoc anafilàctic" i que la fulla d'assistència va ser completada "de forma deficitària, ometent extrems" com l'administració d'un medicament antinflamatori.

   "L'exploració a la pacient va ser parca, i com es deduïx de la testifical practicada, no va incloure indagació per part de la facultativa actuante sobre detalls o antecedents de rellevància", apunta.

"SUMA DE CIRCUMSTÀNCIES DESAFORTUNADES"

   La Sala observa que en el cas de la jove va concórrer "una suma de circumstàncies desafortunades que van desembocar en el greu desenllaç" que ha portat a la pacient a la seua situació actual, i que "l'assistència sanitària sens dubte no va ser completament correcta".

    Segons l'alt tribunal valencià, "valorant en el seu conjunt l'assistència prestada, sembla existir una certa descoordinació a l'hora de traslladar a la facultativa actuante elements rellevants manifestats per la pacient al personal d'infermeria", que"haguera pogut portar a esta professional "a indagar en els antecedents", ni tampoc "la parquedat de l'atenció prestada i la falta d'una major exploració i diàleg amb la pacient van permetre accedir a la informació rellevant".

   La Sala agrega que no es poden "ignorar" aspectes com que "l'administració d'antiinflamatoris està indicada en este cas a l'espera d'observar si s'arriba o no a desencadenar una crisi" i que "la pacient, després de dos anys de residència a la Comunitat Valenciana, no haguera indicat als servicis sanitaris mai tal circumstància ni estiguera en seguiment específicament pel servici d'alergología, i disposara de la corresponent injecció de noradrenalina procedent en estos casos per a afrontar qualsevol episodi de gravetat sense necessitat d'arribar a temps a una assistència mèdica, ni tampoc, malgrat ser una persona adulta i conscient de dites antecedents", els manifestara a la metgessa que la va atendre.

   Tampoc que "el que haver mantingut en observació a la pacient en el centre de salut entre la primera i la segona assistència no garantia amb certesa la possibilitat de detenir la crisi que havia de desencadenar-se després i un resultat diferent", sinó, com a màxim, "una probabilitat d'aconseguir-ho".