Tots 'els colors' de la dansa nova feta a València es despleguen a la 'Zona grisa' de La Mutant

   VALÈNCIA, 29 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La Mutant mostra "tots els colors de la dansa nova feta a València" en 'Zona grisa', una iniciativa que permet que les companyies compartisquen amb el públic els resultats dels seus treballs i comprovar així la seua recepció.

   La proposta, inicialment prevista un dimecres al mes, consta en esta ocasió de dues cites, el 5 i el 19 de novembre. El dia 5 s'ha programat una doble sessió a càrrec de Maria Tamarit i Javier Hedrosa. La ballarina presentarà 'Mystery Landlady', una apropiació de la tradició valenciana contada a través d'un cos amb la seua pròpia història i memòria.

   En paraules de la també coreògrafa, "resulta molt important disposar d'estos espais de mostra mentre el procés s'està desenvolupant, a fi d'estar en contacte amb l'audiència i tindre el seu feedback durant la creació". Per part seua, Hedrosa, posarà en pràctica en 'Escrituras fantasma' la idea que totes les danses anteriors ja estan actuant sobre les futures, encara que estes no s'hagen produït encara.

   Al seu parer, "tota obra artística, coreografia, dansa i escriptura no emergix de la individualitat i de la genialitat d'un autor, sinó d'un entramat de relacions ocultes que les emboliquen i, en última instància, d'un fer col·lectiu previ". Creences populars i invisibilitat comuna Rosana Sánchez i Elena Carvajal tancaran el cicle el 19 de novembre. La primera ens visita amb 'Las Chachis llevan trajes de colores y zapatos inclinados'.

   La seua creadora prové del Baix Segura i s'ha criat en un poble de l'interior d'Alacant. En tots dos llocs ha estat en contacte des de xicoteta amb tradicions i saviesa popular que normalment practiquen les senyores majors. "Quasi totes hem sentit alguna vegada sobre mesurar l'empatx, traure el mal d'ull o llevar berrugues", enumera Rosana. Aquests últims anys s'ha tornat a trobar amb aquestes dones per a mirar de prop les seues creences.

MESCLAR LA FICCIÓ AMB LA REALITAT

   A partir d'ací, per a Zona grisa es planteja la necessitat de mantindre esta màgia, mesclar la ficció amb la realitat i convertir les seues pràctiques en metodologia de treball. Carvajal és tant ballarina com creadora del següent work in progress, 'I was told not to make eye contact with Tom Cruise', on ens convida a fixar-nos en allò que encara que present es troba fora del punt de vista.

   La coreògrafa ha definit la seua peça com una sàtira sobre el fracàs, l'entusiasme i la invisibilitat. El punt de partida és el personatge d'una figurant que sempre acudeix a la crida de treball per a estar per darrere d'allò sobre què la retina de l'audiència ha de clavar-se, però sense que ella deixe de ser percebuda. A vegades el seu nom no apareix ni en els crèdits i a vegades fins i tot se li ha negat mirar a persones de l'elenc, "per no ser part de l'hegemonia de la mirada que la majoria de les vegades és masculina".

   Este procés de creació escènica sorgix d'un període d'investigació prèvia a partir d'un relat d'autoficció on Carvajal realitza una retrospectiva sobre les experiències escèniques en el qual pren la disfressa com a símbol no sols d'assumpció de rols, sinó com a sinònim d'esborrament i esvaïment de la pròpia persona i del cos. "El treball revela poèticament la tristesa que hi ha darrere del que no veiem", conclou Elena Carvajal.