VALÈNCIA, 10 Nov. (EUROPA PRESS) -
Tres figures en la Plaça de la Unió Musical de Torrent recordaran per sempre l'ajuda que la localitat va rebre durant l'emergència postdana a través dels autobusos llançadora que van unir la localitat amb València i que van començar a funcionar l'11 de novembre.
Els vehicles van arribar a Torrent dos setmanes després de la dana del 29 d'octubre del 2024, que va deixar el municipi pràcticament aïllat en destruir el pont sobre la CV-36, les passarel·les sobre els barrancs del Poyo i de l'Horteta i en inutilitzar el traçat de Metrovalencia entre Torrent i València Sud, segons ha assenyalat el consistori en un comunicat.
En estos dies d'emergència, la Generalitat Valenciana, a través de l'Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), va activar un servici gratuït d'autobusos llançadora amb la col·laboració de diferents comunitats autònomes.
"Va ser un gest d'enorme generositat que Torrent no oblidarà mai", ha subratllat l'alcaldessa Amparo Folgado, qui ha subratllat que "aquells autobusos no només transportaven persones, sinó també esperança. Van representar el millor que pot donar de si la cooperació entre territoris quan la solidaritat s'imposa a qualsevol diferència".
Coincidint amb este primer aniversari, l'Ajuntament de Torrent ha presentat tres escultures en la Plaça de la Unió Musical, en el mateix lloc des d'on partien els autobusos llançadora cap a València. Les figures, d'acer en colors blanc, taronja i verd, evoquen els vehicles que van garantir la mobilitat durant els mesos posteriors a la dana.
El dispositiu de transport va operar durant huit mesos, fins a la reobertura de Metrovalencia al juny del 2025, permetent realitzar més de 62.500 expedicions, 600.000 quilòmetres recorreguts i més de 2,2 milions de desplaçaments.
Les línies connectaven Torrent amb el carrer Sant Vicent Màrtir de València amb parades en Creu Coberta, Giorgeta, Plaça d'Espanya i posteriorment Zafranar, amb una freqüència de cinc minuts i servici de 6:00 a 22:00 hores. Milers de veïns van poder acudir cada dia als seus treballs, centres educatius, hospitals o a retrobar-se amb les seues famílies, en un moment en el qual la mobilitat estava "pràcticament col·lapsada".