El TS confirma l'anul·lació de la distància mínima de 30 metres entre les terrasses dels bars de València

   VALÈNCIA, 8 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha confirmat la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que va anul·lar la distància mínima de 30 metres entre les terrasses dels bars per a evitar l'acumulació de sorolls que va aprovar l'Ajuntament de València en el ple del 30 de març del 2023, en donar llum verda al text corregit de l'Ordenança reguladora de protecció contra la contaminació acústica.

   El TSJCV va estimar els recursos presentats per Associació SOS Hostaleria i de l'Associació Valenciana d'Operadores de Màquines Recreatives -Asvomar- i va declarar nuls de ple dret els apartats primer i tercer de l'article 60 del text en entendre que l'establiment de distàncies entre establiments d'hostaleria i oci sense ambientació musical vulnerava el principi de necessitat i proporcionalitat, tal com ho establix la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia de la Unitat de Mercat.

   Contra esta decisió va recórrer el consistori al TS, amb l'argument que l'establiment d'estes distàncies estava emparada per norma legal autonòmica (article 41 de la Llei 7/2002, de 3 de desembre); que no constituïx una vulneració de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia de la Unitat de Mercat i que les distàncies mínimes "complixen amb el principi de necessitat i proporcionalitat establit en l'article 5 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia de la Unitat de Mercat". Per contra, les dos entitats d'hostaleria i oci mantenien que suposava un límit a l'accés a una activitat econòmica o el seu exercici.

   La sala rebutja el recurs i manté la decisió del TSJCV en sostenir que la implantació de distàncies mínimes entre establiments públics per a evitar l'acumulació de sorolls "pot suposar una restricció a l'accés a una activitat econòmica o el seu exercici", segons el previst en els articles 5 i 17 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, en relació amb l'article 3.11 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, la qual cosa exigix que l'Administració, en l'exercici de la seua potestat reglamentària, "justifique i motive la necessitat i proporcionalitat de les concretes mesures adoptades".

   En esta línia, assenyala que "una cosa és que la llei atorgue, en este cas a l'administració local, la potestat per a determinar les distàncies que permeten lluitar efectivament contra la contaminació acústica, i una altra molt diferent és que esta potestat discrecional no haja d'estar subjecta a un mínim de motivació i justificació de les mesures que adopta".

"MÍNIMA JUSTIFICACIÓ"

   La sala argumenta que no existix al llarg de l'expedient "una mínima justificació tècnica mitjançant una anàlisi dels diferents aspectes que confluïxen en la decisió" --com els tipus de carrer, quantitat i qualitat del soroll a evitar, afluència estadística de persones, estacionalidad, altres mesures adoptades o per adoptar subsidiàries-- que permeten a l'Ajuntament motivar i justificar "mínimament la mesura adoptada des del punt de vista del principi de necessitat i proporcionalitat". I els que s'assenyalen són "a títol d'exemple.

   Així mateix, afig que l'informe de l'assessoria jurídica tampoc pot servir de "mínima justificació i motivació de les mesures restrictives adoptades doncs és un informe de legalitat que només fa referència amb caràcter gen érico a la finalitat de la regulació i la referència a la cobertura normativa que el règim de distàncies té".

   Para SOS Hostaleria i les altres organitzacions que van recórrer l'ordenança aprovada per l'anterior equip de govern del Rialto (Compromís i PSPV), el tema central de discussió ha sigut si legalment l'Ajuntament de València" pot establir una distància entre terrasses sense ambientació musical sense justificar la motivació" i subratllen que el Suprem, amb esta sentència, "establix que l'administració local no pot arrogarse esta potestat".

   Sobre este tema, subratllen que la Llei d'Unitat de Mercat assenyala que "cap autoritat pot obstaculitzar la lliure circulació i establiment d'operadors econòmics".

"PILOTA D'OXIGEN"

   Des de SOS Hostaleria, el seu president, Rafael Asensio, ha remarcat en un comunciado que la sentència és "una pilota d'oxigen per a l'hostaleria valenciana, que no veurà restringida de forma arbitrària la seua activitat i, en este sentit, la rebem molt positivament. Volem manifestar que els hostalers som els primers interessats a col·laborar amb l'administració en l'ordenació de l'espai públic i que estem sempre oberts al diàleg amb les administracions".