TSJ estima indemnitzar amb 100.000 euros a exgerent de FGV per "danys" per la comissió en Corts de l'accident de metro

   VALÈNCIA, 15 Oct. (EUROPA PRESS) -

   La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha reconegut el dret de l'exgerente de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) Marisa Gracia a rebre ser indemnitzada amb 99.343 euros per danys i perjudicis derivats del dictamen de la comissió d'investigació de Les Corts Valencianes sobre l'accident de la línia 1 de Metrovalencia, que va causar 43 morts el 2006.

   El tribunal estima així parcialment el seu recurs contra l'acord de la Mesa de les Corts de 27 de juliol del 2021, que inadmet i/o desestima la seua reclamació de responsabilitat patrimonial.

   Els magistrats apliquen a este cas el criteri establit pel Tribunal Constitucional en una sentència del 2018 que va estimar el recurs d'empara formulada pel qual anara director de recursos humans de la mateixa empresa pública i va considerar que s'havia vulnerat el seu dret a l'honor.

   El propi Tribunal Superior de Justícia valencià, en una sentència de juliol del 2024 que va esdevenir després ferm, va declarar el dret d'este antic directiu a percebre una indemnització de 10.000 euros.

   La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa només estima parcialment el recurs de l'exgerente de FGV --que sol·licitava una indemnització d'un poc més de 218.000 euros--, concretament quant a la sol·licitud de responsabilitat patrimonial, en entendre que se li van ocasionar perjudicis morals per una "conclusió extralimitativa abocada cap a la seua persona" per la comissió d'investigació parlamentària constituïda el 2016, que va afectar "a l'àmbit subjectiu de la seua reputació".

   La comissió li va atribuir una responsabilitat política per suposats actes il·lícits derivats de la seua actuació en l'entitat FGV després de l'accident ocorregut en la línia 1 del metre de València, encara que un jutjat penal va acabar exonerant-la de responsabilitat penal en relació amb estos fets.

   Segons el parer del TSJCV, "les imputacions de conductes il·lícites que excedisquen de l'àmbit propi de l'activitat parlamentària d'investigació, a la qual no correspon declarar l'existència de conductes punibles d'empleats públics i la determinació de la seua autoria, constituïxen una lesió al dret a l'honor".

"TRASLLADABLE EN L'ESSENCIAL"

   Raonen els magistrats que en el cas analitzat prèviament pel Tribunal Constitucional és "traslladable en l'essencial i en punt a l'existència de responsabilitat pel concernent a la situació de l'ací demandant".

   La Sala rebutja altres pretensions de la recurrent perquè excedixen de la seua funció, com ordenar als Corts que adopten un acord plenari perquè reconeguen expressament que priven de tota validesa i efectes les declaracions abocades sobre elles en l'acord plenari de 13 de juliol del 2016, així com en el dictamen de la comissió d'investigació de 5 de juliol d'este any, del que aquell porta causa.

   No obstant això, en la part dispositiva de la sentència, que pot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem, sí ordena la publicació de la fallada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el butlletí oficial de Les Corts